Catalunya ha registrat un total de 331.765 persones aturades durant el mes de març de 2025, la xifra d'atur més baixa registrada en els últims 17 anys. Les dades proporcionades pel ministeri d'Inclusió i Seguretat Social suposen una caiguda del 0,76% respecte al mes anterior, una davallada que ja acumula dos mesos consecutius, i d'un 3,67% respecte al març de 2024. Al seu torn, l'ocupació ha assolit els 3.806.813 treballadors, la millor xifra mai registrada en un mes de març al territori, amb un increment de 30.196 nous llocs de treball (+0,80%) respecte al febrer i un creixement interanual del 2,03%.
Dels 331.765 aturats a Catalunya al març, 140.949 eren homes i 190.816 eren dones. La sortida de les llistes d’aturats s’ha notat més en el cas de les dones, que han reduït la seva presència en un 0,81%, mentre que els homes ho han fet en un 0,69%. Amb tot, l’atur femení continua representant més de la meitat de la desocupació (57,5%).
Si s'analitzen les dades per sectors, tots registren un descens d’aturats durant el mes de març. El sector que ha eixugat més l’atur és el dels serveis (-1,08%), on s'inclou hostaleria i comerç, seguit de la indústria (-0,63%) i l’agricultura (-0,21%). Per la seva banda, l’àmbit de la construcció va notar un descens d’aturats del 0,11%.
El sector serveis lidera la caiguda d'aturats amb un 1,08%, seguit per la indústria (0,63%) i l'agricultura (0,21%)
Territorialment, l'atur ha registrat caigudes a les quatre demarcacions, amb Girona al cadavant, amb una davallada de l'1,68% (509 persones). La segueixen Tarragona, amb un descens del 0,84% (333 treballadors), i Lleida, amb una caiguda del 0,78% (128). Barcelona és la demarcació amb una caiguda relativa de l'atur més baixa, del 0,64%, però la més alta en termes absoluts, de 1.668 persones.
L'afiliació creix a totes les demarcacions
Els 3.806.813 afiliats a la Seguretat Social que Catalunya ha registrat durant el març de 2025 suposen un nou rècord mensual i la superació del llindar dels 3,8 milions de treballadors, una xifra que només s'ha assolit en quatre ocasions: el maig (3,81 milions), el juny (3,83 milions), el juliol (3,84 milions) i l’octubre del 2024 (3,80 milions).
Per territoris, l’impuls del mercat laboral s'ha notat especialment a Girona i Tarragona, amb increments de l’1,6% i de l’1,5% del total de cotitzants, respectivament. Les dues demarcacions amb més pes proporcional del turisme han experimentat increments d’afiliacions per sobre dels 5.000 treballadors. A Barcelona, la pujada s'ha quedat en un 0,63% (18.151) i a Lleida en un 0,46% (955).
Pel que fa als tipus de contractes, el percentatge d’afiliats que han firmat un contracte indefinit s'ha situat en el 43,1%. En total, s'han formalitzat 201.688 contractes, un 11,89% més que al febrer i un 7,31% més que fa un any. Les firmes de relacions laborals indefinides han crescut amb relació al mes anterior (+7,7%), però, en canvi, han caigut en comparació amb el 2024 (-1,58%). Els contractes temporals s'han incrementat per sobre del 15% tant en la comparativa anual com mensual.
Espanya, a l'alça
Al conjunt d'Espanya, el total de treballadors registrats a la Seguretat Social s’ha situat en 21,36 milions, un increment de 161.492 afiliats respecte al febrer (+0,76%) i de 455.679 en l’últim any (+2,2%). En l’últim any, a l’Estat han sumat ocupats amb especial intensitat el sector del transport (+7,2%), l’agricultura, la ramaderia i la pesca (+4,6%), les activitats artístiques i d’entreteniment (+4,5%) i l’educació (4%). Per comunitats autònomes, Catalunya és el cinquè territori amb un increment més elevat de treballadors (0,8%), a molta distància de les Illes Balears, que lidera la taula amb un 5,84%, però més a prop de Cantàbria (1,05%), el País Valencià (0,94%) i Múrcia (0,91%).
Quant a l'atur, a Espanya s'han registrat un total de 2,58 milions de persones, 13.311 menys que al febrer (-0,51%). De la mateixa manera que a Catalunya, aquesta xifra també és la dada més baixa registrada en 17 anys. En comparació amb el març de 2024, la desocupació ha caigut en 146.865 persones (-5,39%). El total de persones registrades a les oficines de treball han caigut en totes les comunitats autònomes menys a Madrid i La Rioja, sent Catalunya el segon territori amb un descens més destacat.