Espanya lidera les taxes d'atur juvenil a la Unió Europea, amb un alarmant 26,6%, seguida de Suècia amb un 24,4% i Grècia amb un 23,1%, segons les últimes dades d’Eurostat de novembre. Davant la falta d'oportunitats laborals estables, cada vegada més joves aposten per les oposicions com una via per assegurar el seu futur. Així ho confirma la segona edició de l’estudi El pes de l’opositor a Espanya, elaborat per OpositaTest. Gairebé 6 de cada 10 persones (56%) que es plantegen opositar tenen entre 18 i 34 anys, sent la Generació Z el grup amb més interès en aquesta via. Dins d’aquest grup, els més joves, entre 18 i 24 anys, són la majoria.
Com s'ha arribat fins aquí? Des de la crisi de 2018, hem viscut un canvi de paradigma respecte a les generacions anteriors, al qual s’ha sumat la pandèmia, que encara arrosseguem. Tot això ha generat inestabilitat, especialment en els tipus de contractes, que sovint són més precaris, especialment per a la gent jove. “Avui també veiem l’aparició de moltes empreses de tipus startup, que abans no eren tan comunes. Tanmateix, aquestes empreses són entorns molt volàtils; és difícil preveure si tindran èxit o no, com és el cas pròxim de Freshly Cosmetics”, explica la representant de la Comissió de Joves al Col·legi d'Economistes Lidia Vives a VIA Empresa. A banda de la cerca d’estabilitat, els joves també busquen bones condicions laborals, com un salari digne, conciliació de la vida laboral i personal, i seguretat en les condicions. “A l'administració pública, per exemple, hi ha més certesa: un salari fix, vacances establertes, i una conciliació que ofereix una qualitat de vida més previsible i estable”, afegeix.
Amat (UPF Barcelona School of Management ): "A diferència d’altres països, on els graduats reben ajuda per accedir a l’habitatge i a altres recursos durant els primers anys de la seva vida laboral, a casa nostra, els joves es veuen desemparats"
Segons explica l’economista i catedràtic de la UPF Barcelona School of Management Oriol Amat a VIA Empresa, un dels principals problemes al nostre país és la manca de suport als joves un cop es graduen. Fins al moment de la graduació, les famílies inverteixen poc en els estudis universitaris, ja que el cost real d’aquestes formacions és de 10 a 15 vegades superior al que paguen les famílies (al voltant de 1.000 euros en una universitat pública). Això implica que la societat es fa càrrec del 90% del cost. Tanmateix, un cop els estudiants acaben els seus estudis, el sector públic deixa de donar-los suport en la seva inserció al mercat laboral. A diferència d’altres països, on els graduats reben ajuda per accedir a l’habitatge i a altres recursos durant els primers anys de la seva vida laboral, a casa nostra, els joves es veuen desemparats. Per a l'economista de la UPF, aquest és un dels factors clau que contribueix a l'alarmant taxa d'atur juvenil a Espanya.
A més, Amat destaca que els joves també tenen responsabilitat en el seu camí. "Tenen responsabilitat en la tria dels estudis que volen cursar i en l'especialització en un tema concret. Aquesta decisió influirà directament en el seu valor al mercat laboral, ja que segons l'àrea en què s'especialitzin, podran tenir més oportunitats o no".
Una generació que busca més que un sou
En aquest sentit, les acadèmies han observat un augment del nombre d'alumnes en els últims anys. Judith Vidal, treballadora de Xaloc Oposicions, ubicada al districte de Les Corts, explica que aquest creixement s'ha produït especialment en els darrers 5 anys, coincidint amb l'augment de places per opositar, impulsat per la jubilació massiva de la generació baby boom. Un dels aspectes més destacats és l'edat mitjana de l'alumnat, ja que, com explica, "abans els estudiants eren més grans, però ara cada vegada hi ha més joves que s'hi apunten tot just després de finalitzar la carrera".
La Generació Z representa un canvi significatiu en com els joves veuen la feina. Aquesta nova perspectiva destaca que els joves prioritzen l'equilibri entre la seva vida personal i laboral, escollint feines que els proporcionin flexibilitat i un propòsit, tal com explica Raquel Valero en l'article La Generació Z renuncia a l'ascens?. Segons Vives, "si, de cop, es redueix la voluntat d'emprendre i crear nous negocis, d'iniciar noves empreses i generar més llocs de treball, l'activitat econòmica d'un territori començarà a estancar-se. Si es desincentiva l'emprenedoria i es fomenta altres aspectes, el resultat pot ser la falta d'innovació i iniciativa empresarial a la regió". En la mateixa línia, Arnau Boixaderas Puig, consultor laboral, en una entrevista amb VIA Empresa, adverteix que "no serà sostenible en el temps, perquè una sobresaturació d’opositors que guanyen una plaça no resol el problema real del mercat laboral juvenil".
Vives (Col·legi d'Economistes): "Actualment, també observem el fenomen de la renúncia silenciosa, on els joves sembla que no busquen càrrecs directius elevats, sinó llocs de treball que ofereixin més llibertat, conciliació i la possibilitat de treballar des de qualsevol lloc"
“Les empreses han de centrar-se a millorar les condicions laborals, com la conciliació i altres aspectes que són cada vegada més importants. Actualment, també observem el fenomen de la renúncia silenciosa, on els joves sembla que no busquen càrrecs directius elevats, sinó llocs de treball que ofereixin més llibertat, conciliació i la possibilitat de treballar des de qualsevol lloc. Fomentar aquest tipus de facilitats pot ser molt efectiu per atraure talent. És cert que l'administració pública no sempre és pionera en aquest aspecte, però l'empresa privada té l'oportunitat de ser-ho”, apunta Vives. Aquesta situació no només evidencia les dificultats per accedir a feines que permetin conciliar i tenir un salari digne, sinó que també reflecteix un canvi cultural profund. En la generació boomer, era impensable considerar el funcionariat com a refugi davant les dificultats del mercat laboral.
En resum, davant el gran nombre d'ofertes de treball públic i la recerca d'una estabilitat laboral, molts joves de la Generació Z consideren les oposicions com una opció viable per al seu futur. A més, si l'administració pública aconsegueix adaptar-se a les noves demandes de la Generació Z, no només cobrirà vacants, sinó que podrà transformar el futur del sector públic en un motor d'innovació i digitalització. En aquest context, sembla que els membres de la Generació Z tenen clara la seva preferència a l'hora d'escollir entre el sector públic i el privat: drets laborals respectats i conciliació.