Atur juvenil i sistema educatiu

És imprescindible la col·laboració entre el sector públic, el sector privat i el sector social per millorar l’oferta educativa i els plans d’estudis

Catalunya ha tancat el primer semestre de l'any amb un 19,15% d'atur juvenil | ACN
Catalunya ha tancat el primer semestre de l'any amb un 19,15% d'atur juvenil | ACN
Oriol Amat | VIA Empresa
Catedràtic de la UPF BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec
Barcelona
31 d'Octubre de 2024

L’atur juvenil és un problema estructural i greu. Segons Eurostat, a Espanya la taxa d'atur juvenil és del 27,6%, el doble que a la Unió Europea (14,9%). També és molt superior a la taxa d'atur global espanyola que és de l'11,2%. A Catalunya, les xifres són més baixes, però igualment preocupen. Es tracta d’un fenomen que s’ha estudiat molt i és conseqüència de múltiples causes, com són les deficiències del sistemaeducatiu, un model econòmic basat en un insuficient esforç en innovació i que genera marges insuficients per millorar els salaris; rigidesa al mercatlaboral i precarietat laboral, problemes en les polítiques de l’Administració Pública i teranyina burocràtica, etcètera. De tot aquest conjunt de causes, avui voldria centrar l’atenció en diversos problemes relacionats amb el sistema educatiu:

 
  • Relació entre el sistema educatiu i el mercat laboral: una part significativa de l'oferta educativa i els plans d'estudi no s'ajusten a les necessitats del teixit social i productiu. Com a resultat, molts joves graduats tenen dificultats per treballar en el seu camp de formació i es veuen obligats a acceptar llocs de treball poc qualificats.
     
  • Abandonament escolar: tenim una de les taxes d'abandonament escolar més altes d'Europa. Aquesta manca de formació bàsica limita les seves opcions laborals. Això explica que la taxa d’atur juvenil dels joves que no acaben l'ESO dupliqui la taxa global d’atur juvenil. Entre les causes de l’alt abandonament, podem destacar el sistema educatiu poc flexible que no s’ajusta a les necessitats dels alumnes, sumat a la manca d’orientació adequada. Les pressions econòmiques en famílies amb pocs recursos també influeixen, ja que molts joves opten per treballar per ajudar a casa, especialment en sectors amb oferta de feina poc qualificada. I com s’ha destacat més amunt, la desconnexió entre els estudis i les sortides laborals reals desmotiva molts estudiants.

  • Formació professional: tradicionalment, la formació professional ha estat menys valorada que la universitària, cosa que explica que moltes empreses no troben els tècnics que necessiten. Un problema greu que hem viscut recentment és la gran quantitat de joves que volien entrar en la formació professional i no ho han pogut fer. Tant de bo es pugui millorar pel pròxim curs. 
     
  • Escassa orientació i suport per a l’aterratge al món laboral: la transició de l’escola al mercat laboral és una etapa clau, però un cop els joves acaben els estudis, s’enfronten al món laboral sense l’acompanyament necessari.
     
  • Necessitat de més col·laboració publicoprivada: davant dels problemes esmentats, calen reformes profundes. Per això, és imprescindible la col·laboració entre el sector públic, el sector privat i el sector social per millorar l’oferta educativa i els plans d’estudis, reforçar la formació professional i oferir suport als joves en la seva inserció laboral. Aquesta col·laboració és clau per impulsar pràctiques, formació dual i orientació. 
     

Segons Eurostat, a Espanya la taxa d'atur juvenil és del 27,6%, el doble que a la Unió Europea (14,9%)

En aquests moments hi ha moltes iniciatives en marxa que poden ajudar. Entre elles, podem esmentar el Consell per l'Ocupació de la Creu Roja que està treballant per formular propostes i actuacions per revertir la situació. És fonamental aprendre dels països que ho fan millor, com Alemanya, Holanda o Àustria, que tenen unes taxes d’atur molt baixes. 

Com a conclusió, es tracta de problemes greus que ens afecten a tots; i que requereixen una actuació coordinada i decidida de totes les parts implicades. Calen accions i resultats per garantir que els joves puguin construir un futur en condicions dignes i que el país pugui retenir i desenvolupar el talent dels seus joves. Cal passar de les paraules als fets.