Bruegel ha publicat un interessant estudi sobre el mercat de treball a la Unió Europea (UE) amb dades de l’any 2023. El resum és que hi ha una certa similitud en les dades bàsiques. Tot seguint les metodologies de treball de big data, podríem dir que l’estudi és útil per analitzar qui s’allunya d’aquesta certa uniformitat. I preguntar-se el perquè.
Pel que fa a la força de treball, és a dir quina quantitat de població que podria treballar i vol fer-ho, observem que la mitjana europea és del 80%. Per fer-ho ras i curt, podem dir que el 20% de la població de la UE que està en edat de treballar, no ho fa. D’aquest 20%, una quarta part -és a dir, un 5% del total- voldria treballar, però no ho pot fer per diverses raons: problemes de salut, atenció a altres membres de la família, etc. Al final, ras i debatut, podem dir que un 15% de la població europea que podria treballar i no ho fa és perquè no en té ganes. Nosaltres estem en la mitjana de força de treball disponible (80%). Itàlia està en un extrem (només 72%) i Suècia en l’altre (88%).
Una altra dada interessant. Quin percentatge dels ocupats ho estan en diverses feines. La mitjana de la UE és del 10%. Espanya està en el 14%. Els països més nous de la UE (els de l’Est) són els que tenen menys població ocupada en diverses feines, per això destaca Lituània, amb un 1,4%. I el que més quantitat de treballadors té en diversitat d’ocupacions són els Països Baixos, amb un 19,4%. I França en té un 12%. Sembla que com més flexible és el mercat, més alt és el percentatge.
I pel que fa al teletreball, la mitjana a la UE és del 22%. El país on més es treballa des de casa? Els Països Baixos, amb un 56%. El país on menys, Bulgària, amb un 3%. Nosaltres, un 14%. Altre cop, sembla com si la flexibilitat del mercat laboral anés lligada a més possibilitats de formes de feina.
En el tema de l'atur no hi ha grups que els caracteritzi. No senyor. Estem sols, només amb Grècia de companya avançada, amb un 11%
Però bé, anem al tema central, que és el de l’atur. No sorprendré ningú si dic que en aquest tema despuntem. A la UE, la taxa mitjana és del 6%. Ara, aquí la disparitat gairebé resulta ofensiva -més endavant ho justifico-. Espanya encapçala el rànquing de desocupats amb un 12% (el doble de la mitjana). La taxa més baixa la té Txèquia, amb un 2,5%. Però, malauradament, en aquest tema no hi ha grups -com sí que succeeix en altres qüestions- que els caracteritzi. No senyor. Estem sols, només amb Grècia de companya avançada amb un 11%. I envoltats de millors. Portugal (6,4%), França (7%), Itàlia (7,6%), Alemanya (3%), i així anar fent.
Ja sé que sortirà algú, amb raó, que dirà que l’atur oficial a Espanya no és real, ja que és més baix. Aquesta explicació encara ens posa més contra la paret: som uns estafadors. Se sap que les xifres són falses i ningú hi fa res. Estem com en el tema del pont de la Puríssima Constitució: governs, patronals i sindicats han decidit no fer res i dir-li al món, sense embuts, que ens agrada viure en la irregularitat i en un entorn d'ètica laboral nul·la. Altrament, que algú m’ho expliqui.
Als països d'Europa hi ha requisits bàsics per rebre el subsidi d’atur, com ara estar treballant quan s’arriba a la desocupació, enregistrar-se a una oficina d'atur, haver cotitzat un mínim establert, etc.
Encuriosit, he mirat com s’ho treballen fora d’aquí. Com s’ho fan per tenir taxes baixes d’atur? En primer lloc, els governs, els aparells de l’Estat, es prenen l’atur seriosament i ho consideren una xacra. Si realment és alt, el problema és agut i convé monitorar-lo. Si és fals, estem davant d’una estafa a l’erari públic. En qualsevol cas, les oficines d’atur han de servir per purgar el sistema. En general, els requisits bàsics per rebre el subsidi d’atur són bastant similars: estar treballant quan s’arriba a l’atur, enregistrar-se a l’oficina d’atur corresponent, haver cotitzat un mínim establert, etc. En què difereixen tots els nostres veïns de nosaltres? Doncs en l’estímul que s’ha d’aplicar a l’aturat per tal que busqui i accepti feines. Relativament fàcil. I com ho fan?
França
Què pot fer perdre el subsidi d’atur?
- No poder justificar documentalment que busques feina.
- Rebutjar una oferta de feina raonable en dues ocasions.
- Faltar a les cites obligatòries programades per France Travail.
- Negar-se a entrar en un programa de formació.
Els sindicats, per definició electoral, són contraris a mesures de control. Però a França la no opció a rebutjar una feina en dues ocasions la va introduir el president Sarkozy, i li va costar perdre les eleccions. Cap successor ha eliminat aquesta condició.
Alemanya
Què pot fer perdre el subsidi d’atur?
- No aportar proves de les activitats de recerca de feina, com ara registres de sol·licitud o assistència a entrevistes.
- Rebutjar una oferta de feina adequada.
- Negar-se a entrar en un programa de formació.
A Alemanya l’oficina d’atur assigna un agent que tracta cada cas de forma individualitzada.
Itàlia
A Itàlia no hi ha gaires serveis socials per l’ajut de recerca de feina. A més, la gestió està regionalitzada i divergeix depenent del lloc. Resulta, però, que el mètode comú per esperonar la recerca de treball és simple: cada mes es redueix el subsidi un 3%. Sembla que funciona.
Portugal
A Portugal tampoc ofereixen massa ajuts, però, altre cop, fa especial atenció al fet que no es rebutgin ofertes de feina que haurien de ser acceptades. Si això succeeix, es perd el subsidi. També sembla que funciona.
Es necessita voluntat política
No cal ser massa agut per observar que al sistema públic espanyol de gestió de prestacions d’atur hi ha frau. No s’està obligat a acceptar les ofertes de feina si no et ve de gust. Cosa que, de pas, i per poder cobrar el subsidi, estimula la contractació en negre. Fantàstic! Com sempre, seria molt fàcil copiar els sistemes implantats en altres països per corregir les deficiències. Ara bé, per fer això cal voluntat política. I aquesta voluntat, ara com ara, no existeix. Per cap de les parts involucrades: governs, sindicats i patronal. Ah! I encara menys per part dels aturats que cobren subsidi i treballen en negre, és clar.