Durant el 2022 es van instal·lar a Catalunya més plaques solars per a l'autoconsum que en l'acumulat dels últims 20 anys. Així ho indica l'Observatori d'Energies Renovables de Catalunya en l'informe que analitza la implantació d'energies netes durant l'últim any. El document detalla que el 2022 van entrar en funcionament 39.118 noves instal·lacions fotovoltaiques amb una capacitat de 294 MW, un augment del 328% respecte del 2021. Tot i aquest increment, el centre d'estudis ha assegurat que durant el 2022 l'energia que es va generar i consumir a Catalunya va ser "més bruta, menys autòctona i menys renovable". L'observatori també ha alertat que els retards en la tramitació de projectes són un "escull" per la transició energètica.
El centre d'estudis ha fet una doble lectura de l'"augment exponencial" de l'autoconsum durant l'últim any. D'una banda, ha destacat "l'èxit", en part afavorit pels elevats preus de l'energia que a l'estiu van assolir registres rècord. Segons la delegada de la principal associació d'empreses fotovoltaiques de Catalunya, UNEFCAT, Helena Badger, l'encariment dels preus ha estat un "factor clau i determinant" que ha fet que molts particulars i empreses hagin fet el pas. D'altra banda, però, l'observatori ha lamentat "l'escàs avenç" de les grans instal·lacions fotovoltaiques. "La ciutadania i les empreses compleixen, l'administració no", etziba l'estudi.
L'Observatori d'Energies Renovables de Catalunya ha alertat que els retards en la tramitació de projectes són un "escull" per la transició energètica
Segons els càlculs de l'ens, les plaques solars fotovoltaiques d'autoconsum instal·lades fins al moment a Catalunya tan sols cobreixen l'equivalent a l'1,7% de la demanda elèctrica de Catalunya de l'any 2022.
L'energia nuclear es manté com a principal font d'energia
La demanda elèctrica a Catalunya durant el 2022 va ser de 45,36 TWh, un 0,9% més que l'any anterior, però encara per sota dels registres del 2019 (47,09 TWh). La principal font d'energia va ser la nuclear, en un 53,3%, un 2,6% més que l'any anterior. Els reactors nuclears van aportar nou vegades més que l'energia hidràulica, gairebé deu vegades més que els parcs eòlics i més de 57 cops l'energia solar fotovoltaica. A la nuclear la van seguir els cicles combinats, amb una cobertura del 18% de la demanda elèctrica, afavorits pel topall del preu del gas; i la cogeneració, amb un 8%.
Pel que fa a les fonts renovables, la hidràulica va ser la més important, aportant un 5,95% de la demanda elèctrica. Es tracta, però, d'un 21% menys que l'any anterior. L'eòlica, per la seva banda, va cobrir el 5,6% de la demanda, tot i la caiguda del 9,3% respecte del 2021; i la solar fotovoltaica -sense comptar l'autoconsum- va cobrir un 0,92%, un 9,3% interanual més.
Catalunya, lluny dels objectius de l'Agenda 2030
Malgrat tot, l'Observatori de les Energies Renovables ha avisat que es tracta de xifres que "allunyen" Catalunya d'assolir els objectius establerts en l'Agenda 2030. En concret, el grau de compliment es troba al voltant del 17%. "És evident que si seguim el ritme actual, no arribem", ha subratllat Badger.
En la presentació de l'informe, l'ens també ha apuntat que constata un "preocupant refredament" en l'interès dels promotors per fer projectes d'energia renovable a Catalunya, tant per la incertesa econòmica i financera com per la percepció de l'administració catalana com a "poc eficient i resolutiva". A més, ha demanat establir "urgentment" un marc regulador específic per a les comunitats energètiques.
Retards en la tramitació i les ajudes
Un dels elements que l'observatori ha posat sobre la taula han estat els retards en la tramitació de projectes, derivats de la "insuficiència de mitjans". En aquest sentit, el president d’EolicCat, Víctor Cusí, ha demanat "acabar amb els colls d'ampolla" i ha proposat com a solucions incrementar el nombre de persones destinades a resoldre expedients, simplificar els procediments o implementar mecanismes de suport des de la col·laboració publicoprivada.
Així mateix, el centre d'estudis també ha lamentat els "seriosos retards" en l'atorgament de subvencions. Segons els seus càlculs, entre que es fa la sol·licitud per una ajuda i es cobra passa, de mitjana, un termini de dos anys.