Social, complementària, comunitària, local... és igual l’adjectiu que porti al davant, tot fa referència a una moneda alternativa o paral·lela a la convencional. Avui en dia en trobem de diverses, des de les que s’utilitzen en les Ecoxarxes catalanes fins al Wir que usen a Suïssa des del 1930, però totes tenen el mateix objectiu: “Posar en valor l’expertesa a escala de serveis o treballs manuals d’uns individus perquè no depenguin tant del que tenen, sinó del que són capaços de fer amb els seus coneixements i habilitats”.
Així és com concep el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOCAugust Corrons la moneda social, un sistema d’intercanvi que cada cop està guanyant més presència. És el resultat d’una necessitat de “canviar el paradigma”, afirma, ja que es tracta d’un diner que permet empoderar el ciutadà: “Amb l’euro o bé tens poder adquisitiu o no en tens, i depens de les entitats financeres. Amb una moneda alternativa només depens del que saps fer”.
És un sistema que pretén enfortir els valors socials i tenir cura amb el medi ambient, entre altres, uns objectius que malgrat que van en benefici de les persones, encara genera dubtes en gran part de la ciutadania.
Per què les monedes es queden en grups reduïts i costen de consolidar?
Principalment per un tema cultural. Cal un canvi de xip de les persones a l’hora d’entendre que hi ha una altra manera de fer economia i que no passi tot pel diner convencional. L’euro es caracteritza per ser escàs, estar generat a partir de crèdit, tenir associat un tipus d’interès, ser emès per un banc central i tenir controlada la seva emissió. A la gent encara li costa molt entendre que una moneda que no sigui l’euro no sigui així i no serveixi per fer transaccions, quan realment el diner com a definició és una eina per fer transaccions entre persones.
Si hi hagués un marc legal que les regulés, generaria més confiança?
Ara des de l’Administació pública es comencen a promoure monedes a escala local. El fet que hi hagi un ajuntament al darrere transmet més seguretat de cara als usuaris, però encara falta molta tasca de divulgació, de fer arribar a la gent els seus avantatges. Hi ha moltes eines tecnològiques que permeten crear xarxa i fer transaccions, només cal conèixer-les.
"El diner com a tal és necessari, el que no cal és tenir un tipus d’interès o un deute"
Perdria, potser, la seva naturalesa més social?
És cert que ara mateix les que tenim estan dins d’un àmbit molt social, veiem que el fet de ser així fa que tinguin un recorregut reduït. Evidentment, les que estan promogudes per les administracions o pels ajuntaments estan molt regulades. A Santa Coloma, per exemple, tot funciona a través de subvencions que la gent rep per començar a consumir les monedes. En canvi, quan és una comunitat d’usuaris en un grup de treball que usa una moneda com a unitat d’intercanvi, és com el joc del monopoli, on s’utilitzen uns papers que tothom accepta com a unitat d’intercanvi. Si es regula molt, perd una mica la vessant social, però no té per què ser així sempre. El diner com a tal és necessari, el que no cal és tenir un tipus d’interès o un deute que l’únic que fa és que la riquesa cada cop estigui més en mans de poca gent o que fomenti la desigualtat social.
Fotografia: Àngel Bravo
Arribarem a cobrar sous amb monedes complementàries?
Aposto que sí i una mica és la línia en la qual s’està treballant. A Santa Coloma de Gramenet ja s’està anant per aquest camí, a Barcelona hi haurà una prova pilot en determinats barris per implantar una moneda. Que una ciutat gran com Barcelona ho instauri i que acabi funcionant pot tenir una repercussió brutal. Anem pas a pas, però hi ha moltes ciutats que tenen l’objectiu de crear una moneda local que es complementi amb l’euro i que tingui el seu propi mercat. Hauria de ser un cercle amb un mínim volum de participants que ofereixin productes i serveis diversos perquè un consumidor pugui adquirir tot el que necessita en aquest mercat. Es busca varietat d’oferta i demanda perquè sigui per si mateix autosuficient.
"En la mesura que el bitcoin es regulés, passaria a ser una eina més convencional"
Són sempre monedes digitals? Hi ha qui ho equipara amb els bitcoins.
La majoria funcionen a través de la xarxa, però hi ha monedes físiques. És diferent dels bitcoins perquè aquesta és una moneda 100% virtual generada amb tecnologia blockchain i que fluctua molt perquè depèn dels moviments. El fet que siguin transaccions anònimes, fomenta la inseguretat, que hi hagi temes il·lícits, de venda d’armes... ho està portant tot a un extrem. En la mesura que es regulés, passaria a ser una eina més convencional.
La tecnologia ha impulsat el coneixement de les monedes socials?
Ha ajudat, però no ha estat definitiva. El Wir porta des del 1930 a Suïssa, una època on hi va haver una onada important de creació de monedes. Per certs motius, van desaparèixer i als anys 80 va tornar a haver-hi una onada amb els grups de trueque a l’Argentina, els bancs de temps... i en aquella època la tecnologia no estava tan avançada.
"La riquesa també pot ser a escala física o emocional, hem d’anar cap a un canvi de paradigma"
I la crisi? Ha portat la societat a un canvi de valors?
Amb la crisi ha passat el mateix; ajuda, però no és l’essència. Sempre hi ha hagut gent que és conscient del sistema i que té interioritzada la necessitat de canvi. Veiem la riquesa com econòmica, l’àmbit cultural o les creences que hi ha instaurades són que la riquesa vol dir guanyar-se bé la vida, tenir un bon cotxe, una casa... I la riquesa també pot ser a escala física o emocional, hem d’anar cap a un canvi de paradigma.
Fotografia: Àngel Bravo
Veurem alguna moneda a escala catalana, més enllà dels casos locals?
La Xarxa d’Economia Solidària està treballant en un protocol que permeti que les diferents comunitats i les seves monedes puguin operar entre elles. És a dir, que un usuari amb una moneda pugui comprar o vendre a un usuari d’una altra comunitat. Normalment cada moneda equival a un euro, però tot depèn del saldo, de com es crea i d’altres detalls. Encara que s’estiguin definint uns protocols, no és l’objectiu. L’ànim és que cada moneda funció bé a escala local per dinamitzar el comerç, fomentar la cohesió social i fer que la gent promogui el medi ambient.
Podria interessar-se alguna gran empresa en les monedes alternatives?
Poder, podria. No és una moneda social com a tal, però Facebook i Apple ja han dit que pensen en la seva moneda virtual. O Paypal mateix, que no deixa de ser un saldo digital que tens allà. D’alguna manera les empreses ho estan utilitzant, però no amb un vessant social. Ho estem veient també amb el blockchain, els bancs estan pensant a implantar-lo i no perquè pugui tenir connotacions socials, sinó perquè és una tecnologia que paga la pena.