Aurora Catà, actual vicepresidenta de la 37 America's Cup Event Barcelona és, tal vegada, una de les dues o tres executives de l'estat amb més responsabilitats dins de diferents consells d'administració de les grans empreses espanyoles. Enginyera industrial per la UPC i MBA per IESE, va iniciar la seva carrera l'any 1991 com a directora financera de Nissan Motor Ibérica, des d’on l’any 1996 va passar a ocupar la direcció territorial de RTVE a Catalunya.
Altres posicions destacades del seu passat recent són les de directora general del Grup Recoletos, consellera delegada de la divisió audiovisual del Grup Planeta, sòcia de Seeliger y Conde entre 2008 i 2022 i presidenta de l’Associació Barcelona Global fins a l'any 2022, abans de ser nomenada vicepresidenta de la 37 America's Cup Barcelona.
Actualment, també és consellera d’Atresmedia, d’Abantia i de l'Institut Català de Finances, patrona del CIDOB i de Cellnex i consellera independent de Repsol, Banc Sabadell i Atrys Health, entre altres càrrecs probablement menys coneguts.
L'America's Cup és el tercer gran esdeveniment esportiu en audiència global després dels Jocs Olímpics i el Campionat Mundial de futbol
És amb tot aquest bagatge i una gran voluntat de contribuir al fet que Barcelona reforci i renovi el seu prestigi internacional, que ara s'enfronta al repte d’acollir la “Fórmula 1 del mar” el gran desafiament tecnològic dels grans esdeveniments mundials. Per fer-ho, a més de la seva llarga experiència professional, compta amb un equip excel·lent, d'aquells que de tant en tant neixen i creixen a la ciutat a redós de les grans oportunitats que la mateixa ciutat provoca.
Progressar a cop d'esdeveniments
L'America's Cup és la competició esportiva més antiga del món i el tercer gran esdeveniment esportiu en audiència global després dels Jocs Olímpics i el Campionat Mundial de futbol. Tindrà lloc des de finals d'agost a finals d'octubre. Tindrà una afluència de públic d'entre 2 i 2 i mig milió d‘aficionats d'alt poder adquisitiu que es calcula 9 vegades superior al d’un turista mitjà.
La Copa Amèrica deixarà més de 1.239 milions d'euros a Catalunya i crearà 19.000 llocs de treball al territori
Un impacte directe que, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, deixarà més de 1.239 milions d'euros i crearà 19.000 llocs de treball al territori, a banda dels 2.300 voluntaris previstos. Quan s’hagi celebrat, Barcelona serà l'única ciutat del món que haurà hostatjat els tres grans esdeveniments esportius globals: un Mundial de fútbol l’any 1982, uns Jocs Olímpics l’any 1992, i el desafiament de la Copa Amèrica d’enguany.
És sabut que Barcelona, sense ser capital d'un estat, ha hagut d’anar progressant gràcies a l'impuls de l’organització de grans esdeveniments, des de l’Exposició Universal de 1888, que va servir per urbanitzar l'antiga Ciutadella, a l'Exposició Internacional de 1929, que va urbanitzar la muntanya de Montjuïc i més endavant el Mundial i els Jocs, amb l’evident impacte urbanístic i d’imatge internacional que varen comportar.
Ara és el torn de la Copa Amèrica, una gran sacsejada ciutadana que, un cop celebrada, haurà marcat un seguit de canvis decisius, no únicament a la capital de Catalunya, sinó també en la mateixa identitat de la prova, que afegirà nous valors a la seva història.
La col·laboració publicoprivada i l'acord entre administracions de signe polític diferent ha resultat clau com ho va ser en el cas dels Jocs Olímpics
Entre les aportacions més importants, els experts parlen d’integració al teixit urbà, sostenibilitat, igualtat de gènere i socialització de l'espectacle, que per primer cop tindrà les bases integrades en un espai cèntric i ben accessible de la ciutat, al Port Vell de Barcelona, i serà visible i gratuïta des de la platja de la Barceloneta.
Seguint la tradició, explica Catà, la col·laboració publicoprivada i l'acord entre administracions de signe polític diferent ha resultat clau com ho va ser en el cas dels Jocs. En aquesta ocasió, una de les principals impulsores ha estat l’agència Barcelona Global, llavors presidida per Aurora Catà.
Però també gràcies a l'esforç i la bona predisposició institucions governades per forces polítiques diverses, com ara la Generalitat de Catalunya presidida pel republicà Pere Aragonès, l’Ajuntament de Barcelona d’Ada Colau, el govern socialista de Pedro Sánchez, el Port de Barcelona, primer presidit pel juntaire Damià Calvet i ara pel republicà Lluís Salvadó i el sector privat, en aquest cas representat per un seguit de socis de Barcelona Global disposats a avalar el projecte amb 30 milions d'euros, cas de no trobar prou patrocini.
Un cas típic de grans consensos de país que el nostre passat recent i no tan recent demostra que ni són tan impossibles ni tan excepcionals com s'entesten a fer creure els habituals profetes del desastre que acompanyen gentilment les nostres vides.
Un repte d'origen industrial i tecnològic
La història de la Copa Amèrica (del vaixell “Amèrica”), es va iniciar amb un repte llençat l'any 1851 per la reina Victòria del Regne Unit de la Gran Bretanya, convençuda com estava de disposar de la flota tecnològicament més avançada del seu temps. La il·lusió li va durar fins que la goleta ”Amèrica” va guanyar a catorze altres vaixells del Royal Yacht Squadron de Londres en una regata celebrada al voltant de l’illa de Wight el dia 22 d'agost de 1851.
L’Amèrica, que havia trigat 21 dies a travessar l’Atlàntic, va ser l'únic vaixell no britànic que hi ha va participar i, a més a més, no era un vaixell de competició esportiva, sinó un vaixell utilitzat pels pràctics del port per ajudar els grans transatlàntics a maniobrar-hi, de proa estreta i popa més ampla, més indicat per travessar un oceà que no pas per guanyar una regata.
Aquells dies Anglaterra, orgullosa de l'èxit la seva revolució industrial, celebrava una gran exposició a Hyde Park sota el pompós títol de The Great Exhibition of the Works of Industry of all Nations, de la que la regata havia de ser el gran esdeveniment internacional que projectés la grandesa marítima del país amfitrió.
El guanyador rebria la gerra d’un rentamans de plata, obra del joier oficial de la Casa Reial Britànica Robert Garrard i propietat del Royal Yacht Squadron, que estava valorada en cent guinees d’or. D'aquí ve que la regata també rebi el nom de la Copa de les Cent Guinees.
L’Amèrica anava pilotada per membres del New York Yacht Club, que un cop acabada la demostració se’n van endur la gerra cap a casa, on al cap d’un temps que va ìnstitucionalitzar el nom de “America’s Cup” per referir-se a la competició. Temps després George L. Schuyler, propietari del vaixell, decideix fer-ne donació al New York Yacht Club mitjançant un document, el Deed of Gift, que estableix el marc i regles de la regata.
Entre elles, la necessitat que hi hagi un Challenger (retador) que desafiï al Defender (defensor) que van iniciar el seguit de reptes que s’han anat succeint fins ara. Un repte sense freqüència preestablerta, que només es produeix quan algun equip fa el desafiament al vencedor de la regata anterior. Cal dir que el primer repte no va arribar fins a l'any 1870, 17 anys després de la primera regata, la Queen’s Cup.
El darrer desafiament, l’any 2021, el va guanyar el Team New Zealand, del país on els ciutadans s'autoanomenen “kiwis” (nom d’un ocell allà molt conegut) tot defensant la copa que ja havien guanyat als americans a l’edició anterior (2017) i exercint el seu dret a triar la seu del pròxim esdeveniment, amb el vistiplau del Challenger, que és la INEOS Britannia. Com és sabut, la ciutat pactada va ser Barcelona.
“Això ho va decidir un senyor que es diu Grant Dalton, CEO del Team New Zealand, que en tant que Defender se’n va enamorar, ho va pactar amb els britànics i va saber apreciar els seus valors, les seves ganes de construir i de convertir la regata en una gran festa col·lectiva”, explica Catà.
Innovació, diversitat, inclusió i sostenibilitat
Altres fonts remarquen l'existència d’una zona horària i un estat habitual de la mar adequats a la prova, una bona infraestructura hotelera, una localització geogràfica pròxima als challengers europeus i amb bona connexió aèria amb els Estats Units, una contribució de 50 milions d'euros per part de les administracions públiques (a bastament compensada pel futur impacte econòmic associat a la prova), un grup de 30 empresaris privats disposats a avalar amb 30 milions d'euros en cas d’absència o insuficiència de patrocinis, una ciutat abocada al desenvolupament de l'economia blava i el sector nàutic i una desgravació fiscal important pels patrocinadors derivada de la declaració d’esdeveniment d'interès general per part del govern espanyol.
Catà: “Diversitat, innovació, tecnologia, inclusivitat, sostenibilitat i col·laboració publicoprivada són els pilars més sòlids de la nostra proposta”
Catà destaca justament aquest fet quan diu que “la diversitat s’explica perquè hi haurà una competició només de dones, la primera Copa Amèrica Puig de Vela, patrocinada per Puig, de llarga tradició en el món de la vela, que es competirà amb vaixells tots iguals de 40 peus. “Diversitat, innovació, tecnologia, inclusivitat, sostenibilitat i col·laboració publicoprivada són els pilars més sòlids de la nostra proposta”, afegeix.
La inclusivitat perquè també per primer cop a la història tothom podrà veure-la gratuïtament des de les platges i des de zones de terra ferma amb grans pantalles de vídeo, sense necessitat d’agafar un vaixell i sortir mar endins a seguir-la”. I la innovació, present a l’ADN de la regata des del seu inici, perquè també forma part de l’ADN de la ciutat i del país.
Dins la sostenibilitat es podria assenyalar el fet que l'energia dels velers és el vent i el combustible que mou els célebres auxiliars CHASE 0 dissenyats pel Tema New Zealand, que acompanyen els vaixells, funcionen amb hidrogen.
“La prova en conjunt és pura innovació”, diu Aurora Catà. “Es tracta de vaixells dissenyats amb intel·ligència artificial, provats amb simuladors, autèntics avions arran de l’aigua, que no podrien tirar endavant sense l’impuls d'autèntics emprenedors tecnològics, que busquen optimitzar els recursos naturals respectant el medi ambient. Una barreja de tecnologia, desafiament esportiu, tradició i romanticisme”.
Un procés que no s’atura, perquè ningú sap en quin moment hi haurà un nou desafiament al vencedor, un Challenger, que l’obliga automàticament a convertir-se en Defender. Una característica especial de la Copa és que cada cop que hi ha un desafiament, Challenger i Defender s'asseuen plegats a escriure les normes de la següent edició. Com és natural, tant un com l'altre intenten imposar regles favorables ant als seus interessos econòmics, publicitaris, etc. com a la fortalesa dels seus futurs vaixells, atès que els vaixells queden obsolets tan bon punt acaba la prova, superats per nous avenços tecnològics.
La resta d'equips s’hi inscriuen un cop redactat el manual, sabent que en aquesta competició l'important és quedar primers, com li van haver d'explicar a la desconsolada reina Victòria arran de la primera edició de 1851, amb una frase que pot induir a error (“Ah, Your Majesty, There is no second”). Sí que hi ha segon. I tercer. Però l’important és quedar primers.
El New York Yachts Club va ser campió durant 132 anys, fins que el 1983 va guanyar Austràlia. A partir de llavors només han guanyat els equips dels Estats Units, de nou, Suïssa (que no té mar) i Nova Zelanda, que és l’actual Defender.
A la present edició el Challenger és l'equip britànic Ineos Britannia. Alinghi Red Bull Racing, de Suïssa, Luna Rossa Prada Pirelli, d’Itàlia, el NYYC American Magic, dels EEUU i l'Orient Express Racing Team de França, disputaran la Copa Louis Vuitton, una lligueta classificatòria, prèvia a la gran final.
Catà: “Seran 68 dies d’autèntica festa major”
Els quatre millors s'enfrontaran en dues semifinals i qui finalment resulti guanyador de la final serà el rival definitiu de Nova Zelanda. Cada equip disposa d’un staff d’entre 100 i 150 persones treballant al port de Barcelona, de les quals un 80% són enginyers o tècnics altament especialitzats.
Tots sis equips són a Barcelona, amb els seus vaixells de 75 peus (una mica més de 20 metres d’eslora) que poden arribar a velocitats de més de 100 quilòmetres a l’hora, juntament amb els altres 6 equips que participen en les competicions de Youth and Women. N'hi hauria hagut més, però l'organització va haver de tancar les inscripcions. També hi haurà l'equip de Barcelona que competirà en una primera fase.
Una gran festa popular
“Seran 68 dies d’autèntica festa major”, proclama la vicepresidenta. “Amb un escenari al Moll de la Fusta on hi haurà les casetes de tots els espònsors, bars, restaurants i una plaça de la Vila on totes les administracions presentaran ofertes gastronòmiques, tast de vins, concerts i de tot“.
La prova es podrà veure en directe i sense cost a la Barceloneta, des de la platja del Bogatell fins al final de la Rambla de Mar, més enllà de l’hotel W i la Marina Vela, en un àrea de 3,5 quilòmetres de llarg on hi haurà diverses pantalles gegants de seguiment que reproduiran imatges captades en directe mitjançant helicòpters i drons que també es podran veure en streaming a través de diferents canals online de l'America’s Cup.
Com a novetat, a proposta de la mateixa organització i com aportació netament barcelonina, l'America’s Cup Barcelona, a diferència de les anteriors regates, tindrà una cerimònia d’inauguració. Una gran festa, el dia 10 d'octubre, a les 8 del vespre, a la que s’espera la connexió de més de 1.500.000 teleespectadors de tot el món.
La prova compta amb una infraestructura pròpia de TV, valorada en 20 milions d’euros, que permetrà fins i tot seguir la prova amb sistemes de realitat augmentada que es podrà seguir a través de pantalles d’alta resolució instal·lades a l'efecte. Dalton, director executiu de l’actual America’s Cup i de l'equip defensor del títol, espera involucrar-hi tota la ciutat, “com va passar als Jocs Olímpics del 92”.
La Louis Vuitton 37 America’s Cup Barcelona és organitzada per l'America's Cup Event (ACE), propietat del Emirates Team New Zealand, mentre la Fundació Barcelona capital Náutica, integrada per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona la Cambra de Comerç de Barcelona, el Port de Barcelona, Barcelona Global, Barcelona Turisme, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura y Deporte en serà l'amfitriona, el’’Host”, amb tasques de coordinació i interlocució entre totes les institucions involucrades.
Sèries, videojocs i cintes de vídeo
Paral·lelament, la competició haurà propiciat la producció d’un videojoc fet íntegrament a Barcelona amb el suport de la Generalitat, amb imatges reals de la ciutat, que serà llençat mundialment en un gran happening a celebrar el 29 de setembre. El joc s’ha desenvolupat a partir dels simuladors del AC49 que fan servir els equips per entrenar-se.
Una altra conseqüència inesperada i positiva serà la producció d'una sèrie de Netflix, que tindrà dues temporades i que ja està sent dirigida per l'atleta i director de cinema nord-americà Jimmy Chin. En una primera temporada la sèrie explicarà el dia a dia dels equips, des de la seva arribada a Barcelona fins al dia de la competició. La segona estarà centrada en la mateixa competició.
Només falta que quan comenci la prova l'església del pantà de Sau estigui prou coberta d'aigua, la regata es pugui celebrar en condicions meteorològiques favorables
Segons explica Catà, la darrera producció de Jimmy Chin va suposar un increment d'audiència de la plataforma superior al 30%. Un increment tangible de beneficis tal vegada quantificable que caldrà sumar a uns beneficis intangibles d’imatge i notorietat internacional que són pràcticament impossibles de calcular.
Entre ells, la celebració d’una regata cultural inspirada en els JJOO del 92, que tindrà més de 200 participants i l'acceleració de diferents projectes de transformació del Port i l'Ajuntament que ja estaven previstos. Un increment de l’activitat productiva xifrada en 2.285 milions d’euros, induïda per la Copa Amèrica, segons explica el director general del Port, José Alberto Carbonell a La Vanguardia.
Ara ja només falta que quan comenci la prova l'església del pantà de Sau estigui prou coberta d'aigua, la regata es pugui celebrar en condicions meteorològiques favorables, que, com sempre, guanyi el millor i que realment, el llegat que deixi l’esdeveniment a Barcelona sigui superior als inevitables inconvenients que sens dubte arrossega una empresa gegantina com aquesta.
Que no sembla gaire difícil.