Anna Navarro Descals (1968), coneguda professionalment com a Anna N. Schlegel, és la dona més influent del món en el sector tecnològic mundial. Nascuda entre turons i volcans a l’Olot de finals dels seixanta, va traslladar-se amb pocs anys a Girona, després a l'Alemanya comunista i posteriorment als Estats Units, país que resideix des de fa 30 anys. Admirada per a molts, la líder de Huawei, Therese Jamaa, la descriu així: "Anna Schlegel és lluitadora, apassionada i autèntica. Potser és més coneguda per la seva part professional, però hi ha una cosa molt bonica d’ella: escolta, anima i mai oblida els seus orígens".
Des de VIA Empresa no l’hem volgut "deixar escapar" i en una visita de l’olotina a Catalunya, ens trobem a una cafeteria al centre de Barcelona amb tres hores al davant per descobrir la professional catalana més mediàtica dels dos últims anys -amb el permís de Gerard Piqué a Barcelona- i el més important: aprendre d’ella.
De filòloga a enginyera i líder
Schlegel és filòloga anglesa i alemanya de formació fins a enginyera de carrera. Actualment, ocupa el càrrec de vicepresidenta de producte, mercats internacionals i globalització de Procore, una plataforma per al món de la construcció a la qual ha aterrat després de ser vicepresident la multinacional NetApp, amb l’objectiu de digitalitzar el sector més tradicional de tots i de fomentar l’expansió internacional.
Anna Schlegel va ser considerada el 2020 la dona més influent del món en tecnologia
Xerox, VeriSign, VMware i NetApp l'han convertida en un gran exemple de lideratge femení en un sector que tan sols compta amb un 2% de dones en posicions directives. Ella és l’excepció de Silicon Valley i, un cop més, el reconeixement no ha tardat a arribar. El 2020 va ser considerada la dona més influent del món en tecnologia per la revista Analytics Insight. I poc després va rebre la Creu de Sant Jordi 2021, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Com ha de ser un bon líder?
La pandèmia de la covid-19 amb la crisi sanitària, els confinaments i el teletreball ha sacsejat els mercats laborals mundials, però als Estats Units ha provocat un fenomen que ha sorprès els economistes, que l'han batejat com "la gran dimissió". Persones que renuncien a les seves feines de forma voluntària. Per primer cop en dècades, els treballadors als Estats Units tenen poder real de negociació, ja que no acostumen a tenir sindicats. D'aquí que més que "la gran dimissió", el fenomen també es conegui com "la gran negociació".
Per a Schlegel és un tema preocupant i explica que “un líder empresarial ha d’estar connectat amb la societat”. Per exemple, quan avortar ha deixat de ser un dret als Estats Units per una sentència històrica del Suprem, “no es pot fer com si passes res”. La professional detalla que des de la seva companyia han enviat un comunicat ràpidament a totes les treballadores que “tot professional que necessités avortar, se li facilitaria el trasllat a altres estats en els quals fos possible”. El mateix va succeir amb Black Lives Matter, que va tenir un nou moment de visibilitat el maig del 2020 després de la mort de George Floyd a mans d'un policia blanc a Minneapolis, que durant gairebé nou minuts va pressionar el genoll sobre el coll de Floyd. Els treballadors de l’antiga companyia van comptar amb tot el suport necessari i un espai de reflexió en situacions malauradament més comunes del que ens pensem.
Schlegel: “Un líder empresarial ha d’estar connectat amb la societat”
La directiva afegeix que per ser al capdavant d’una organització és essencial ser positiu, explicar la missió i els valors de la companyia, parlar constantment amb analistes i mantenir l’empresa “a flota”. Com a conseqüència, per a Schlegel “un líder ha d’entendre totes les parts de l’organigrama i veure l’empresa com una orquestra, actuar ràpidament quan algun aspecte no funciona, anar a l’epicentre dels problemes i sobretot saber dir que no”. Finalment, l’olotina destaca la importància de viatjar molt, conèixer noves cultures i veure-ho tot des de moltes perspectives. I la lliçó final, que l’equip seu sigui millor que ella.
Com retenir els treballadors?
“Anna, com ho fas per conservar els treballadors del teu equip en un món on la retenció del talent és molt complicat i encara més a Silicon Valley?” Des de VIA Empresa li preguntem obertament i confessa que és una tasca complicada perquè “perdre un treballador en una companyia tecnològica mai és beneficiós per l’empresa, ja que es pot tardar més de vuit mesos per entendre al complet un producte i estar ben format”.
Les recomanacions de la catalana són clares: és important que els líders tinguin el que s’anomena careers conversations, és a dir, preguntar com estan els treballadors i també saber contestar les seves preguntes sense evasives. Un aspecte que sovint obliden les companyies és el que es coneix com a programes d’on boarding, d’aterratge pel nou treballador. “És vital per entendre la companyia i saber quins sistemes necessitaràs, les teves necessitats i el teu pla de carrera”. A més, Schegel confessa les dificultats dels processos de selecció. És comú que a Silicon Valley i a la seva pròpia companyia es facin entrevistes de selecció de més de vuit o nou hores per conèixer els candidats en totes les facetes possibles.
"És comú que a Silicon Valley es facin entrevistes de selecció de més de vuit o nou hores per conèixer els candidats"
Un altre aspecte a tenir en consideració és el que es coneix com a honey moon period, en el que els treballadors entren molt contents amb la companyia i al cap d’uns mesos se’ls rebaixa l’expectativa quan veuen per dins l’organització. És el moment que tinguin molt clar els objectius, que vegin cooperació i que hi ha molts processos d’eficiència. Schlegel explica que és imprescindible aprovar ràpidament els viatges que necessitin els empleats i no burocratitzar-ho tot. A més a més, la clau per retenir el professional té a veure amb un llibre que l’empresària recomana i que es titula: Love Them or Lose Them. És el moment de sorprendre i premiar els treballadors, d’enviar missatges d’agraïment. I sobretot l’honestedat per sobre de tot: “tingues paciència que de mica en mica aniràs pujant de posició” o instaurar un feedback constructiu amb els treballadors per tal que no tinguin por i puguin millorar constantment.
I, la clau de tot plegat té a veure amb la remuneració econòmica. És comú que els treballadors rebin altres ofertes de la competència o que alguns considerin que fa molt temps que formen part de l’empresa i que necessiten un augment salarial. Des de la seva posició és important demanar-los paciència perquè “la revisió salarial es porta a terme un cop o dos l’any” i girar-los la petició: “Si dels 45.000 treballadors que som a la companyia cadascú demanés un augment salarial cada setmana, com ho gestionaries?” I també aconsella als treballadors que vulguin millores salarials a “tenir clar que s’ha d’argumentar molt bé la pròpia posició i parlar millor de la nostra feina”.
Un altre aspecte de cultura empresarial té a veure amb tenir reunions un cop cada trimestre amb els membres de l’equip per veure l’estat anímic i la importància de la mentoria. I demostrar que tens temps per a ells i que t’importen. A part de reptar-los i motivar-los de la següent forma: “Sé que tens una oferta econòmica millor, no te la podem igualar perquè tenim un pressupost concret, però sí que et puc dir que si continues a l’equip, pots aprendre de la millor gent del món i pot ser un salt important a la teva vida personal i professional. Ens encantaria comptar amb tu”.
La visió catalana
Schlegel explica que una de les diferències que ha trobat a l’àmbit laboral estatunidenc és la quantitat d’hores que es treballa allà, amb molt poc temps de descans. Una mentalitat americana d’esforç constant per ascendir ràpidament, de la que la líder confessa que és partícip i que li costa desconnectar, però que sempre que pot intenta reservar-se un cap de setmana al mes per canviar d’aires. I és una autèntica vitamina. A més, l’experta argumenta que un dels aspectes que més enyora és la gran qualitat de vida que tenim aquí i com sempre trobem espai pels que més estimem malgrat comptar amb un ritme frenètic, sigui entre setmana o en festius. “O com estic fent ara amb vosaltres, prendre una beguda en una cafeteria preciosa al mig de Barcelona per conèixer diferents perspectives, compartir opinions i tenir una xerrada vital”, continua.
Schlegel: “Viure al Mediterrani és increïble”
Ja per acabar, l’olotina veu grans oportunitats d’inversió a Catalunya i apunta que la cooperació és clau, ja que potser “moltes empreses emergents es podrien unir per tenir més força en un món tan competitiu”. S’ha de lluitar per aconseguir uns salaris més alts, retenir el millor talent, donar més poder de decisió i orientació als professionals de recursos humans i ser conscients que “viure al Mediterrani és increïble”. I, sense oblidar tampoc, el gran potencial de la Garrotxa. Una dosi d’optimisme, experiència, esforç, lluita i tocar de peus a terra. És l’autenticitat d’Anna Schlegel.