• Economia
  • Els autònoms veuen "inassumible" un augment del salari mínim de 50 euros mensuals

Els autònoms veuen "inassumible" un augment del salari mínim de 50 euros mensuals

L'ATA avisa que suposarà un increment de 1.000 euros de cost salarial per treballador: "És una destralada"

Imatge d'un treballador de la verema | iStock
Imatge d'un treballador de la verema | iStock
Redacció VIA Empresa | ACN
14 de Gener de 2025
Act. 14 de Gener de 2025

L'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha qualificat "d'inassumible" un augment del salari mínim de 50 euros mensuals el 2025 (un +4,4%), com ha anunciat que proposarà la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz. El president de l'ATA, Lorenzo Amor, ha calculat que aquest increment suposarà 1.000 euros més de cost salarial per treballador i ho ha qualificat de "destralada". "Amb aquesta nova pujada, l'SMI s'haurà revaloritzat un 60% en sis anys. Però ni l'economia, ni l'activitat d'empreses i autònoms, ni la inflació han pujat un 60%", ha assenyalat Amor. "I, per descomptat, els contractes públics amb les administracions no és que no hagin augmentat de preu un 60%, sinó absolutament res", ha criticat el president d'ATA.

 

Amor ha posat sobre la taula que s'han perdut fins a 174.000 llocs de treball en els últims cinc anys en sectors com l'agricultura i treballadores de la llar, on predomina el salari mínim interprofessional. "Moltes famílies i autònoms no poden assumir aquests increments de l'SMI i han de prescindir dels treballadors. "Quan no s'arriba, no s'arriba", ha avisat el president d'ATA. "El salari mínim no afecta la gran empresa, afecta l'àmbit rural i els autònoms", ha volgut deixar clar Amor, que aposta perquè l'SMI creixi de manera "proporcional" en la línia de l'economia (3% el 2024) o els salaris en conveni (3,07%). A banda, Amor apunta que l'increment del salari mínim va acompanyat enguany d'altres elements com la reducció de la jornada laboral.

Amor ha posat sobre la taula que s'han perdut fins a 174.000 llocs de treball en els últims cinc anys en sectors com l'agricultura i treballadores de la llar, on predomina el salari mínim interprofessional

"És molt paradoxal que es llanci aquest missatge de treballar menys per guanyar més quan cada any augmenten l'edat de jubilació", ha ironitzat el president d'ATA, que igualment ha avançat que no negociaran un increment de les cotitzacions per als autònoms de cara el 2026 i el 2027 si no els faciliten els resultats econòmics dels anys 2023 i 2024 "per així valorar com ha anat el sistema".

 

2024, un mal any per a un de cada quatre autònoms

ATA ha presentat els resultats del seu baròmetre: un de cada quatre autònoms considera el 2024 com un "mal any", ja que ha vist baixar la seva activitat respecte al 2023. Un 42% dels autònoms diu que el seu negoci s'ha mantingut igual, mentre que un 31,1% afirma que el seu negoci s'ha incrementat. De cara al 2025, l'optimisme dels autònoms s'ha reduït i només un de cada cinc autònoms (19%) creu que el seu negoci creixerà. Un 39,8% pronostica que es quedarà igual i un 21,9% assenyala que minvarà. La morositat és un dels altres maldecaps dels autònoms (afecta un 45,3% del total), com també l'augment de càrregues i tràmits administratius. De fet, 9 de cada 10 autònoms perceben més tràmits burocràtics en els últims tres anys.