Catalunya diu adeu dimarts a més de mig segle de peatges a l'AP-7 i a l'AP-2. Les concessions per explotar aquestes vies finalitzen després que el Govern espanyol decidís no prorrogar-les. D'aquesta manera, es materialitza una de les reivindicacions històriques dels usuaris, que consideraven amortitzades amb escreix les inversions en aquestes vies. També finalitzen les concessions a la C-32, al Maresme, inclòs el peatge més antic de l'Estat, entre Barcelona i Mataró, i a la C-33, entre Barcelona i Montmeló, i que són titularitat de la Generalitat. En total, 458,4 quilòmetres que, per primera vegada, seran lliures de peatges. En l'aire queda saber com es finançarà el manteniment d'aquestes vies i en quina mesura hi contribuiran els usuaris.
La Generalitat ha apostat reiteradament per la vinyeta. El Govern espanyol va anar ajornant una proposta fins que va incloure al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que va enviar a Brussel·les la proposta del pagament d'un peatge sota el model de "qui contamina paga". Una mesura que voldria aplicar a partir del 2024. En el document es feia constar que Espanya té una xarxa estatal de 26.466 quilòmetres, dels quals uns 12.000 pertanyen a carreteres d'alta capacitat, amb unes despeses de conservació "creixents" que no podien anar a càrrec dels pressupostos.
Les autopistes arribaran, per tant, al final de les concessions sense tenir un model de manteniment definit. Segons dades del Servei Català de Trànsit corresponents al 2019, l'any anterior a la irrupció de la pandèmia i l'últim amb una circulació normalitzada, per l'AP-7 entre Montmeló i la Jonquera hi van circular una mitjana de 48.243 vehicles diaris; entre Montmeló i el Papiol, 117.714 vehicles; i entre el Papiol i Tarragona, 57.021. A l'AP-2, 10.310 vehicles circulaven cada dia entre Soses i el Vendrell (tram de l'AP-2 que transcorre per Catalunya), fins a l'enllaç de l'AP-7. En el mateix període i pel que fa a les dues autopistes de la Generalitat que també acaben la concessió, 54.540 vehicles van circular per la C-32 entre Montgat i Blanes i 58.132, per la C-33 entre Barcelona i Mataró.
El descens generalitzat del trànsit com a conseqüència de la pandèmia va dur a Abertis a demanar un allargament de les concessions per rescabalar-ne l'impacte en els seus comptes mentre va durar l'estat d'alarma, una demanda rebutjada pel Govern espanyol. El que sí que està previst és una indemnització de 1.291 milions d'euros a Abertis per les obres que va fer la concessionària el 2006, amb Magdalena Álvarez com a ministra, en el tram gironí i tarragoní de l'AP-7 per afrontar un augment de trànsit que finalment no es va acabar produint.
Tot i que aquesta és la quantitat que el govern accepta abonar, Abertis reclama més de 3.800 milions (1.010 milions d'euros serien per les inversions fetes per ampliar els carrils d'aquest tram de l'AP-7 i 2.816 milions, per la indemnització en el descens del trànsit). La multinacional sosté que el Tribunal Suprem encara ha de resoldre sobre aquesta qüestió i que es pronunciarà més enllà del darrer dia amb autopistes de pagament. Paral·lelament, la finalització dels contractes amb les concessionàries ha comportat l'extinció dels contractes laborals dels treballadors vinculats a peatges i a serveis centrals o de suport. Pel que fa a les tasques de manteniment, l'ocupació es mantindrà. En els trams afectats de l'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33, la plantilla encarregada d'aquesta feina -fins a 240 empleats- treballarà tres mesos més per garantir la continuïtat del servei fins que s'adjudiqui una nova empresa per als dos pròxims anys. Un cop es tanqui la licitació, els treballadors d'Abertis encarregats de les tasques de manteniment passaran a formar part de l'empresa adjudicatària.