Anys enrere agafar un avió era un luxe que poques persones es podien permetre. Avui dia, l’avió és un dels transports més rentables i més segurs a tot el món, o almenys ho era abans de la pandèmia. La COVID 19 ha deixat i deixarà moltes seqüeles en els models econòmics i el món aeronàutic recent de totes aquestes restriccions que molts països s’han vist obligats a prendre en termes de mobilització. Enginyers Industrials de Catalunya ha preparat una taula rodona per explicar els efectes a curt, mitjà i llarg termini que la pandèmia de la COVID-19 pot tenir a nivell dels aeroports, amb una especial atenció en els aeroports catalans.
No és cap secret que la pandèmia hagi fet estralls en l’economia de les aerolínies, però lluny d’una recuperació total, els ponents d'aquest debat moderat per Jordi Pons i Prats, professor UPC i investigador CIMNE (Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria) han explicat les conseqüències que la COVID 19 ha tingut al transport aeri. Ignasi Ragás ha explicat que hi haurà “un empitjorament en l’experiència de volar”. L’expert en mobilitat i desenvolupament econòmic ha descrit que si ja havíem integrat mesures de seguretat extremes després del 11S, la pandèmia faria que n’apliquéssim de sanitàries, “a partir d’ara els passatgers es preocuparan per la seguretat i sanitat i això pot crear desconfiança amb el servei”.
Suau: "La COVID-19 és la crisi més llarga i intensa de la història de l'aviació"
Tot i això, Ragás ha recalcat que el món del turisme tindrà una recuperació més ràpida que el món dels negocis: “encara no hem inventat un substantiu online pel turisme. La gent pot teletreballar”.
D’altra banda, el professor de la UOC, Pere Suau, ha descrit la COVID 19 com “la crisi més llarga i intensa de la història de l’aviació”. El Senior Lecturer a la Universitat de Cranfield també ha volgut reflexionar sobre les restriccions dels països europeus i com han estat diferents depenent del país. Aquest fet ha fet molt complicada la gestió de la mobilitat aèria. “Les restriccions de mobilitat no s’han internacionalitzat i això ha complicat més les tasques”, assegura.
En aquest sentit, l'expert Santiago Montero ha volgut recalcar que molts dels vols de curta durada ja havien estat substituïts per l’AVE (Alta Velocitat Espanyola) i que la tendència és creixent, “molts vols de curta durada acabaran sent substituïts per complet per trens d’alta velocitat”.
El futur dels aeroports petits
Qui realment s’emporta el cop més gran són els aeroports petits. Tots els ponents han estat d’acord en el fet que els aeroports amb menys infraestructura són els que realment han notat la reducció de vols i les restriccions. En concret a Catalunya, els aeroports de Reus i de Girona han patit la decaiguda de vols i de passatgers. “La gestió centralitzada d’AENA tampoc ajuda als aeroports de menys envergadura”, ha explicat Òscar Oliver, director del CETMO (Centre d'Estudis del Transport per la Mediterrània Occidental).
Oliver: “La gestió centralitzada d’AENA tampoc ajuda als aeroports de menys envergadura”
A més a més, la recuperació d’aquests aeroports no serà tan ràpida com la de l’Aeroport del Prat, ja que la poca afluència de vols farà perillar la seva existència. Javier Conde, professional de la gestió aeroportuària, ha explicat que “si el Prat no delega alguns vols, aquests aeroports podrien estar en perill”. Pere Suau, en canvi, ha volgut reflexionar sobre “el fenomen de congestió de l’aeroport del Prat”. El professor ha dit que la gran pregunta sobre aquests aeroports és què passaria si El Prat no delegués alguns vols, “Partim de la base que com més creixi El Prat menys creixeran aquests aeroports petits”.
Javier Conde ha fet menció d’alguns aeroports espanyols que havien estat a punt de fer fallida i ara s’han reconvertit en grans aparcaments per avions. “Un exemple és l’aeroport de Terol que s’utilitza com a gran aparcament pels avions d’algunes companyies”. Tot i això, cap dels ponents ha esmentat que aquest pogués ser el futur dels aeroports de Reus o de Girona.
La gestió d'AENA
AENA és l’empresa pública que gestiona els aeroports a Espanya. L’empresa ha estat moltes vegades criticada per la seva gestió centralitzada. Segons ha explicat Òscar Oliver una de les maneres de sortir de la crisi que pot provocar la pandèmia és “la gestió individualitzada dels aeroports segons el territori”. En aquest sentit, el director del CETMO ha declarat que la gestió dels aeroports hauria de ser personalitzada segons la necessitat d’aquests i no s’haurien de regir per les mateixes bases, perquè estan ubicats en territoris molt diferents.
Conde: “Si el Prat no delega alguns vols, aquests aeroports podrien estar en perill"
Per contra, Javier Conde ha declarat que AENA ha fet una bona gestió de la pandèmia, “no sé si diria que AENA és qui millor gestiona els seus inversors, però és l’empresa que els hi ha produït més seguretat a l’hora de seguir invertint”. D’aquesta manera, AENA aconsegueix el control de tots els aeroports d’Espanya, però de manera centralitzada, sense tenir en compte les situacions personalitzades que hi poden haver als diferents aeroports.
L’utopia
Òscar Oliver ha explicat que la diversificació de les activitats econòmiques és el futur dels aeroports. “Necessitem aeroports que tinguin més infraestructures de serveis”. Actualment i segons les estadístiques que Javier Conde ha ensenyat, només un 30% de l’activitat econòmica dels aeroports recau en els restaurants i serveis. Oliver ha volgut demostrar que grans models d’èxit d’aeroports xinesos es basen en la diversificació de recursos.
El director de CETMO ha explicat que un aeroport amb una gran infraestructura de serveis podria satisfer a un nou concepte de vacances: “Les connexions vacacionals”. En aquest sentit, Oliver ha parlat de grans aeroports amb palaus de congressos, exhibicions, hotels de luxe o inclòs parcs temàtics que proposen una experiència total per aquells viatgers que passin hores o dies en vols amb escala.
“El futur ens porta cap a les ciutats aeroportuàries, grans recintes amb milers d’activitats a fer al voltant de l’aeroport, que és el nucli més gran de turisme internacional”, ha conclòs.