Feia sis anys que el PIB de la Comunitat de Madrid no superava el de Catalunya, però aquest 2019, la manca d'inversions en infraestructures, la centralitat, la radialitat, tots els AVEs que van a i des de Madrid, però no a Barcelona i un Corredor Mediterrani que passa pel centre d'Espanya -entre altres coses- han rellevat el territori català a la segona posició. No és una gran diferència, però Madrid no passava per davant de Catalunya des del 2013 i ara ho fa amb un PIB de 230.794 milions d'euros, el 19,2% del total de l'Estat, davant dels 228.682 milions d'euros de PIB català, el 19% del total. L'origen del canvi és clar per a l'empresariat català, que reclama diàleg i negociació permanent a la política per arribar a acords que beneficiïn tothom. Lluny d'això, el 2019 ha estat un any marcat per la manca de presa de decisions, per tot un seguit de convocatòries electorals -amb repetició inclosa- i, en conseqüència, la falta de pressupostos i de qualsevol tipus de negociació. De cap actor amb cap altre actor. I, tot i que la vida continua, les converses també empresarials i econòmiques han quedat en stand by.
Sense importar el color ni l'orientació política, l'empresariat sap quin és el camí a seguir per encarrilar la situació i tornar a impulsar Catalunya com l'economia que és (i es mereix ser). Diàleg i negociació. Després d'un any en què diverses veus altertàven d'una possible recessió o desacceleració de l'economia, el balanç del 2019 és més positiu del que a priori podia semblar. "Durant la crisi, les empreses et deien que ho passaven molt malament, ara parlen de temes polítics", explica el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, a VIA Empresa, que afegeix que ja s'ha demostrat al llarg d'aquests 12 mesos que "cada cop hi ha més exportació, més competitivitat per part de les empreses, les inversions que venen demostren que continuem sent un lloc atractiu i el turisme funciona molt bé".
Canadell: "Cada cop hi ha més exportació, més competitivitat, les inversions que venen demostren que continuem sent un lloc atractiu i el turisme funciona molt bé"
Si un sector pot haver-ho passat pitjor és el de l'automòbil i no pas perquè l'economia no vagi bé, sinó per la ràpida transició que viu l'automoció cap a la mobilitat del futur. "El sector de l'automòbil sí que té uns factors que ens poden preocupar, però sembla que el pitjor ja ha passat", assegura Canadell. Però tot i que és cert que el 19% dels afectats per EROs a Catalunya prové d'aquest sector, també ho és que molts d'aquests EROs responen a una transformació de tots els sectors pel canvi cultural que comporta la digitalització.
Un sorpasso no executat
Més enllà de tot això, ens topem amb un problema ja recurrent: la falta d'inversions de l'Estat en Catalunya. L'informe sobre l'Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya que presentava feia pocs dies la Cambra de Barcelona ja alertava que l'Estat ha deixat d'executar a Catalunya prop de 8.000 milions d'euros pressupostats en el període entre el 2001 i el 2018. Un impacte econòmic que s'estima en el 3,3% del PIB i en la pèrdua de 111.500 llocs de feina.
I aquest és un dels principals motius pels quals l'economia madrilenya ha fet el sorpasso a la catalana. El pitjor de la situació no és només que el Govern estatal deixi d'invertir milions i milions d'euros que pressuposta per a Catalunya, sinó que després de la crisi encara ha executat menys percentatge del que contemplaven els pressupostos. Les xifres aportades per la Cambra són dades del Ministeri de Foment i, com posa damunt la taula la institució, "es constata que Madrid ha rebut una inversió sistemàticament per sobre del que estava pressupostat". Segons l'informe citat amb dades del Ministeri de Foment i dades del Departament de la Vicepresidència i d’Economia de la Generalitat, el grau d’execució de la Comunitat de Madrid és del 113,9%, mentre que, a Catalunya, durant el mateix període, és del 65,9%.
Abad: "Hem de prendre decisions, per exemple en infraestructures, però amb retorn"
També és així en matèria d'infraestructures. Durant el període 2001-2018, a Catalunya "només s’han complert els del 2012, any que justament coincideix amb l’elevada inversió en infraestructures d’alta velocitat". En aquest sentit, recorden que Madrid compta amb l’efecte capitalitat estatal, cosa que "comporta que disposi d’elevades inversions en matèria de serveis estatals i corporatius".
El president de la Cecot, Antoni Abad, ja reclamava durant una entrevista amb VIA Empresa que "hem de prendre decisions, per exemple en infraestructures però amb retorn. Per què gastem tot en alta velocitat si l'altra meitat l'haguéssim pogut dedicar a educació, talent innovació i transferència de tecnologia? Ens ho han preguntat mai? Cada quatre anys que votem i ara és cada quatre mesos", es lamentava. Ara es reitera en el mateix: "Són dades objectives i hem d'estar junts a la mateixa taula permanentment".
Política per desencallar l'economia
El 2019 ha estat un any molt calent políticament parlant i això ha repercutit en el món empresarial. Tant és així que Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT van signar un manifest conjunt per fer una crida a institucions, partits, entitats socials i econòmiques i a la ciutadania en general a "restablir els espais de convivència i cohesió social que facilitin un clima idoni pel diàleg i negociació que garanteixi l'estabilitat política, econòmica i social". I tant és així que encara ho continuen reclamant i queda com a desig pendent per al 2020.
Justament per això, el president de Pimec, Josep González, aplaudeix en una conversa amb VIA Empresa els acords polítics: "Veiem molt bé que s'hagi obert aquest procés per desbloquejar i aconseguir coses per Catalunya que fa molt temps que es necessiten". Però, com la resta, insisteix en què això ha de servir per aprovar els pressupostos i que, així, s'incrementi la inversió en infraestructures perquè, recorda, el territori català "té un endarreriment molt fort en quant a xifres per millorar i el percentatge de compliment és important".
González: "Catalunya té un endarreriment molt fort en quant a xifres per millorar i el percentatge de compliment és important"
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, també exigia durant el tradicional brindis de Nadal amb la premsa l'aprovació dels pressupostos "perquè hi hagi estabilitat política" i, després d'aplaudir el principi d'acord, insistia: "No volem ser floreros ni convidats de pedra en decisions importants". "Iniciar el 2020 amb una altra pròrroga pressupostària és un menysteniment per als agents socials i econòmics del país", sentenciava.
Un 2019 ple d'incerteses polítiques, de manca de diàleg amb els agents econòmics i empresarials i de reivindicacions permanents que també influexen els empresaris, però que obre la porta a un 2020 més dialogant i fructífer. Un 2020 que sona prometedor i que ja deixa entreveure que, tot i que l'economia no creixerà a ritmes accelerats, continuarà anant bé i, el que és més important i com recorda Abad, "ho farà per damunt la mitjana europea".