El turisme ha quedat congelat per la crisi de la Covid-19 i patirà un impacte econòmic encara difícil d’avaluar. Això no obstant, el sector a les Balears espera que les conseqüències siguin passatgeres i poder recuperar la normalitat un cop s’hagi acabat la pandèmia. Les proves pilot d’arribades de turistes a l’aeroport de Palma animen, però molts hotels encara no s’atreveixen a obrir. Els fins a 10.900 de turistes que han arribat en els darrers 15 dies a Mallorca són l’esperança al final del túnel per a molts empresaris turístics i per als més de 75.000 aturats i 155.000 afectats per ERTO a les Balears. La incertesa ara mateix és una constant en el sector turístic.
L'impacte de la crisi del coronavirus reduiria un 40,8% el PIB turístic de les Balears pel que fa a l'any passat, convertint-se així en la comunitat més afectada en aquest sector, segons l'estimació elaborada per l'Aliança per l'excel·lència turística (Exceltur). A les Balears, Exceltur calcula unes pèrdues de 6.067 milions d'euros. Les pèrdues per a les Illes s'estimen en 4.464 milions d’euros en activitat directa i 1.612 milions d’euros en la indirecta.
Només 52 hotels del total de 112 que formen part de l'Associació d'Hotelers de la Platja de Palma reobriran aquest juliol
El vicedegà de la Facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Tolo Deià, preveu un canvi d’hàbits durant uns mesos en què es prendran precaucions per viatjar fins que hi hagi seguretat o una vacuna. L’expert no creu que l’efecte de la pandèmia sigui permanent i tornarem al punt on "erem". Deià creu que veient el gairebé ininterromput increment del turisme internacional durant l'últim mig segle, augura que en perspectiva la crisi actual "quedarà com una caiguda molt important però, a la fi, una caiguda molt puntual ".
Deià: "El turisme local, de proximitat, que fins ara era una alternativa als grans viatges, podria tenir un auge"
Deià considera que es poden modificar els hàbits de consum, sobretot a l'Europa occidental "molt aïllada fins ara de catàstrofes naturals i pandèmies", amb "un cert nacionalisme cap a models de consum local", entre els quals pot calar la idea del "queda't aquí". "El turisme local, de proximitat, que fins ara era una alternativa als grans viatges, podria tenir un auge", sobretot per a les famílies, de les que espera "un comportament més conservador".
Maria Frontera, presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), està segura que s'imposaran "protocols de prevenció que afectaran als nostres hàbits quotidians com a ciutadans, en els centres de treball, en els establiments hotelers, relacionades amb l'aforament i altres mesures per assegurar la higiene", canvis que les destinacions turístiques han de promocionar com a garanties de seguretat per als seus clients.
La portaveu de la FEHM augura que la reactivació de l’activitat turística “serà més ràpida en territoris peninsulars” i per això demana un “tractament específic i diferenciat” per a les Balears. Les incerteses planen sobre tots els hotels sense distinció: “Ningú té certesa de quan es podrà viatjar lliurement”.
Frontera: "Les destinacions turístiques han de promocionar la seguretat i la higiene com a garanties de seguretat per als seus clients"
Els hotelers, que van tancar els establiments el 19 de març, asseguren que el sector turístic serà dels últims en recuperar-se pel grau d’afectació i per les circumstàncies conjunturals que excedeixen l’àmbit espanyol. Molts dels establiments ni es plantegen obrir. Només 52 hotels del total de 112 que formen part de l'Associació d'Hotelers de la Platja de Palma reobriran aquest juliol, amb el que representa el 47% de la planta hotelera. Aquesta associació indica que la majoria dels hotels que planegen obrir al juliol són de 4 estrelles, i que la resta de la planta hotelera de la zona encara no ha adoptat una decisió al respecte. La presidenta de l'Associació d'Hotelers de Platja de Palma, Isabel Vidal, ha assenyalat que confia que les reserves s'animin per poder així obrir més hotels durant l'estiu.
Reserves i reobertures
A poc a poc els hotels van anunciant els seus protocols de seguretat per preparar-se per la reobertura. RIU Hotels & Resorts ha treballat durant diverses setmanes per a la creació d'un total de 17 protocols que serviran per guiar l'operació dels hotels a la seva reobertura post Covid. L’increment de les reserves turístiques des d’Alemanya i països centreeuropeus amb la reobertura de fronteres ha animat les reserves i, per tant, la reobertura d’alguns hotels.
Joan Trian Riu, conseller directiu corporatiu de Riu Hotels, creu que "l'efecte serà doble", perquè, per una banda, els turistes "escolliran aquelles destinacions que siguin capaces de projectar una imatge de situació controlada i seguretat higiènica", i els països, "i molt possiblement els operadors, exigiran algun tipus de canvi de comportament en el gaudi de les vacances, extremant les mesures higièniques".
La platja de s'Arenal
Gabriel Escarrer, conseller delegat de Meliá Hotels International, creu que aquesta crisi "canviarà de manera important el món dels viatges, no només perquè la recessió econòmica que deixarà influirà durant un temps indeterminat en el comportament de consumidor, sinó també per factors com la por a viatjar, per l'impuls que això haurà donat a la digitalització i per una major conscienciació social i mediambiental dels viatgers".
"A la Xina estem veient ja noves pràctiques com els controls de temperatura dels viatgers, l'ús de mascaretes o aplicacions que controlen els fluxos de persones'", relata.
Gibert: "Els habitatges d'ús turístic seran els primers a recuperar-se és una tipologia d'allotjament molt més segur"
Finalment, les perspectives per als habitatges d’ús turístic són “baixes” segons Maria Gibert, gerent d’HABTUR, l’associació balear que agrupa aquesta modalitat d’establiment. L'organització va calcular que durant el primer mes de confinament els habitatges d'ús turístic van perdre entre 100 i 120 milions d'euros d'ingressos directes, una xifra que anirà creixent al llarg de l'estiu.
Això no obstant, Gibert afirma que "el nostre sector serà el primer que es recuperarà", perquè són una tipologia d'allotjament turístic molt més segur, perquè no compta amb zones comunes, doncs la regulació indica que els HUT han de ser habitatges unifamiliars. HABTUR calcula que a totes les Balears hi ha uns 27.000 habitatges d'ús turístic i que el 90% són propietaris particulars.