Teulera Can Benito no és només una teulera, per això ha pogut sobreviure a la gran crisi del sector. Aquesta empresa es dedica també a la confecció de peces especials, vitrifica i esmalta, decora rajoles, fa graons, "un poc de tot", comenta Miquel Torres, gerent de Teulera Can Benito i president de l'Associació de Teulers de Mallorca. La rehabilitació és el puntal del seu negoci actualment. Fins i tot han creat peces per a la Sagrada Família: "Els responsables es van posar en contacte amb nosaltres perquè les grans indústries a Catalunya no fan peces especialitzades i amb tirades curtes", subratlla. "El negoci el va començar el meu padrí", recorda. Després el seu pare en va agafar les regnes i ara ell ja és la tercera generació, amb esperança que la quarta tiri endavant "tot i els entrebancs". Més de 120 anys d'història avalen la qualitat i la bona feina d'aquesta casa, que fins i tot va ser finalista del Premi Nacional d'Artesania que convocà el Ministeri d'Indústria l'any 2016.
Però treballen en un context difícil. La darrera teulera que romania activa de les més de 15 que hi havia actives a Vilafranca va tancar a finals de l'any passat. Durant més de 20 anys, el pla territorial de Mallorca no els va permetre renovar les instal·lacions i la maquinària havia quedat antiquada. Els forns s'han de carregar manualment i funcionen amb biomassa perquè no tenen accés al gas natural. A Campos, els darrers anys també han tancat diverses teuleres i l'única que sobreviu és la de Can Benito. Actualment, un percentatge minúscul de les teules que s'empren a Mallorca són fabricades a l'illa. La resta, fins a 5 milions d'unitats anuals, s'importen de la península.
Producció artesanal de teuleres | Cedida
De les 25 indústries teuleres que funcionaven abans de la crisi econòmica del 2007, només en queden cinc d'actives: tres a Manacor, una a Felanix, Can Benito a Campos i una a Vilafranca ha tancat la línia de teula, comenta el portaveu. Abans del crac, aquestes empreses familiars abastien la totalitat de la construcció a l'illa i donaven feina a centenars de persones. Avui dia moltes són naus tancades al costat de basses que antigament eren mines de terra de gerrer.
El Pla Territorial de Mallorca del 2004 prohibia indústries en sòl rústic, deixant les teuleres desprotegides, sense poder renovar-se ni ampliar les instal·lacions
No hi ha un sol motiu que expliqui el tancament de moltes d'aquestes empreses. "Hem tingut la mala sort que les teuleres vam quedar al marge de la llei amb el Pla Territorial de Mallorca del 2004, que prohibia que hi hagués indústria en sòl rústic", i pràcticament totes les teuleres eren en sòl rústic. En aquest temps no s'han pogut renovar ni ampliar, a diferències de les indústries de la península: "No hem pogut construir naus o magatzems", explica Torres.
Biomassa o gas natural
El problema de l'energia també s'afegeix a aquesta mala situació. El sector consumia residu forestal -pinassa, pinyol d'oliva o closques d'ametlla- per alimentar els forns moruns, testimoni de la tradició artesanal. El gas natural no ha arribat, tot i que la canalització de Palma-Manacor-Felanitx passa ben a prop del nucli de teuleres de Pla de Mallorca. L'empresa de distribució ha prioritzat la canalització en grans nuclis urbans, "si un poble no té un gran hotel, no instal·len el gas", lamenta Torres.
Els forns que cremen residu forestal, a més, necessiten una mà d'obra bastant grossa: "Si has de fer feina competint amb un forn de gas natural mentre tu has de carregar i descarregar ametlla, no és viable". Amb el combustible de biomassa els teulers no tenen accés a una tecnologia que els permeti millorar la fabricació de material.
Així, si una empresa de la península fabrica 240.000 teules al dia, en una de mallorquina com Can Benito just es pot arribar a les 1.000. Sense la tecnologia adequada no es pot millorar la quantitat de producte, cosa que alhora provoca que no siguin competitius. "Amb accés a l'energia, el sector a Mallorca té futur, perquè el que ve de la península té un preu afegit pel transport en vaixell", rebla.
La crisi de la construcció, la manca de modernització i l'encariment del combustible han provocat que fabricar teules ja no surti a compte
A més a més, ara ha crescut el consum de biomassa en les estufes. Si bé fins ara ells eren els únics que cremaven residu forestal, ara moltes altres indústries n'empren i per tant el preu també creix. I per acabar-ho d'adobar la producció d'ametlles ha anat decaient amb els anys a l'illa.
I després va arribar la crisi del 2008, que va ser la gota que fa vessar el got. La crisi de la construcció, la manca de modernització i l'encariment del combustible han provocat que fabricar teules ja no surti a compte. Les teuleres que sobreviuen ho fan perquè hi dediquen moltes hores de feina, ja que l'activitat gairebé no és rendible. "Si tot segueix igual, d'aquí a deu anys no quedarà ni una sola teulera, el que no va esborrar la crisi ni la competència de la península s'ho endurà la manca de voluntat política. I llavors es perdran oficis i coneixement i, llavors, ens trobaran a faltar", es queixa Torres.
Està clar que la manca de relleu generacional és un altre dels problemes que amenaça les darreres productores de teula de Mallorca. "Hem perdut la carrera esperant que les coses canviessin i els joves no hi veuen futur", remarca.
Té futur el sector? Hi ha esperança de reconversió industrial? "Molta obra pública demana un tipus de material que estigui fet amb biomassa, els arquitectes ho demanden", d'acord amb les tendències de reducció d'impacte de carburants fòssils. "Seria molt important que no gastéssim doblers en el residu forestal, molta biomassa dels pinars podria arribar a indústries que tenen manca de combustible", proposa.