El ball de cadires a les institucions econòmiques catalanes comença. Joc de cambres de comerç, patronals i, fins i tot encara que més lluny, el Barça. Els noms -d'home- que es repartiran els llocs de poder i decisió estan sobre la taula. La formació del Govern a la Generalitat de Catalunya desbloqueja comicis i agilitza la renovació (o no) de les cúpules de direcció a la Cambra de Barcelona, la Fira de Barcelona, Foment del Treball i Pimec. Eleccions are coming.
Joc de Cambres
El Joc de Trons comença a la Cambra de Barcelona. Miquel Valls ha anunciat que no es presentarà per tornar a presidir l'ens -tot i que fa uns mesos va assegurar que es veia "amb ganes" per a la reelecció-. La seva renúncia a la reelecció "és un pas a una renovació", que ha trigat a arribar: la llei diu que el màxim són dos mandats, però Valls n’encadena tres, des del 2002.
La presidència de Valls va ser prorrogada el 2014 amb la Llei Bàsica de Cambres de Comerç d’Espanya i perquè encara no n’hi ha una de catalana. Fins l’any passat la Generalitat no va desenvolupar una llei pròpia de cambres de comerç. Un cop el Govern aprovi la norma es convocaran eleccions, com a màxim el 30 de setembre. Tot estava preparat per a les eleccions, però la intervenció del Govern ho va aturar.
La renúncia a la reelecció de Valls "és un pas a una renovació"
La nova llei de cambres de Catalunya pretén facilitar la cerca de nous espais de col·laboració entre l'administració pública i les cambres catalanes. Entre les novetats de la nova legislació hi ha la creació de la Cambra General de Catalunya (CGC), una nova corporació que inclourà als representants de les cambres territorials, de sectors econòmics i grans empreses. Un altre de les novetat és la limitació de mandats del president , els vicepresidents i el tresorer que en la nova llei es limita a dos mandats consecutius, en comptes del tres que es preveu en l'actual normativa. Així mateix, el Govern pretén que amb la nova normativa s'incentivin les fusions i les integracions de cambres.
Ara doncs toca trobar substitut a Valls. L’advocat i col·laborador de l’actual president, Ramon Masià, és un dels candidats confirmats. El headhunterLuis Conde (de Seeliger y Conde) també és un dels noms que sona com a candidat com a successor de Valls. També s’havia parlat del president de Cacaolat, Enric Crous, però va declarar no tenir interès. L’empresari José María Torres, president de Numintec, també presentarà la seva candidatura a la Presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. Així mateix, l'associació de dones directives 50a50 també impulsarà una candidatura.
Un líder per a la Fira
Un dels motors econòmics de l’economia catalana també ha de renovar la seva cúpula. La direcció de la Fira de Barcelona acumula mesos d’endarreriments. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i presidenta del consell general de la institució econòmica barcelonina no ha convocat la reunió per la renovació per la vigència de l’article 155. Tot i que els estatuts de la Fira diuen que s’ha de convocar dos cops l’any. El 2017 només es van reunir un cop. Segons el consistori era “temerari” iniciar la renovació de l’entitat en el context polític de l’any passat.
Mentrestant el debat de noms ha estat sobre la taula. Finalment, l’encarregada de proposar un nom per substituir Josep Lluís Bonet, la Cambra de Comerç de Barcelona, ha dit la seva. La Cambra és l'encarregada de proposar als consellers i el president de Fira, si bé tots els noms han de comptar amb el consens de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat perquè el consell general de Fira -que agrupa les tres institucions- els aprovi.
Kim Faura és el nom que sona per substituir a Josep Lluís Bonet
L'actual director general de Telefònica a Catalunya, Kim Faura, és el nom que sona per substituir a Bonet. Telefónica forma part de la GSMA, la patronal dels mòbils que organitza el Mobile World Congress a Barcelona i Faura seria molt ben vist per John Hoffman, el patró de l'entitat. Alhora se substituirien als consellers sortints -Núria Basi, Enric Crous, Enrique Lacalle i Carles Vilarrubí- Helena Guardans (presidenta de Sellbytel), Pau Relat (conseller delegat de Mat Holding i president de Femcat), Mar Alarcón (consellera delegada de Social Car) i Manuel Vallet (vicepresident de Catalonia Hotels).
A més, continuarien en el càrrec Luis Conde, Miquel Martí (Moventia), Agustí Cordón (Zeta) i Pedro Fontana (Àreas), que finalitza mandat al juny de 2019 sense possibilitat de renovar.
S'estima que aquests canvis es ratifiquin pel ple de la institució previst pel 21 de juny, un cop conformat el nou Govern a Palau.
Els trons de Foment
Era desembre de 2016 quan el president de Cecot, Antoni Abad, feia pública la seva voluntat de presentar-se a les eleccions de Foment del Treball. Des de llavors ha tronat molt, la corda entre patronals s'ha tensat fins a l'expulsió temporal de la vallesana i la carrera per arribar a la cúpula s'ha accelerat. Foment celebrarà eleccions a finals de 2018 i l'actual president, Joaquim Gay de Montellà, no opta a la reelecció a causa de la limitació de mandats.
Així doncs, la llista de candidats està més oberta que mai. Ara fa tot just un any que Abad va ser reelegit president de la Cecot, per quarta legislatura consecutiva, i té vigència fins al mes de juny del 2021. Malgrat que la patronal de Terrassa està fora de Foment fins a finals d'any, Abad no abandona les seves aspiracions. Ni de bon tros.
Un altre dels candidats que sona amb més força és l'exdirigent d'Unió i exdiputat Josep Sánchez-Llibre que actualment es membre de la cúpula de la CEOE i adjunt del president de la patronal espanyola Joan Rosell. Tot sembla indicar que el també vicepresident de Conservas Dani no anunciarà la seva candidatura per encapçalar Foment fins després de l'estiu però mentrestant, ja ha intensificat les reunions amb empresaris a la recerca de suports.
"Joan Castells mai s'ha declarat presidenciable"
A tot plegat, Gay de Montellà prefereix deixar passar l'estiu abans de buscar un possible successor a la gran cadira de Foment dins la seva pròpia cúpula. El president de Fiatc, Joan Castells, ha sigut el primer a autodescartar-se. "Davant les properes eleccions a la presidència de Foment, avui presidida per Gay de Montellà, Joan Castells declara que mai s'ha declarat presidenciable", asseguren fonts de VIA Empresa.
Tot i això, els noms dels vicepresidents Ramon Adell (Societat d'Estudis Econòmics), Josep Antoni Belmonte (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona), Maria Helena de Felipe (Fepime Catalunya) i Joan Roget (Federació Empresarial Catalana del Sector Químic) segueixen damunt la taula. I és que el particular Joc de Trons de Foment del Treball tot just acaba de començar i ni els creadors David Benioff i D.B.Weiss són capaços d'imaginar quin serà el desenllaç.
Pimec: González es queda
Es volia mantenir la incògnita fins al 19 de juny però la manca de candidatures alternatives ha fet que el pastís es destapés abans d’hora. Josep González és president de Pimec des de l’any 1997 i mantindrà el càrrec durant quatre anys més. Per sisè i últim mandat.
El 2015, la patronal de la petita i mitjana empresa va modificar els seus estatuts per limitar la presidència a dos legislatures. Ara bé, González ja va anunciar a l’abril que aquesta decisió no tenia "efectes retroactius", pel que ja llavors deixava la porta oberta a la seva reelecció. Pocs mesos després, així ha estat i sense oposició. Fins i tot, segons una consulta de Pimec, es podria tornar a presentar a un setè mandat però en una entrevista a El Nacional ha descartat fer-ho: "Crec que no té sentit que segueixi, ja no per un tema d’antiguitat, sinó perquè ja entro en una edat que tinc interès d’estar tranquil".
Josep González manté el càrrec per sisè i últim mandat
La (nova) candidatura de González compta amb 85 empresaris, empresàries i representants de diferents associacions. En xifres respecte el total: un 21% són dones i un 15% són cares noves.
Pimec es troba enmig del seu pla estratègic 2016-2020 i González vol aprofitar-ho per liderar un canvi de govern en transformació digital a les pimes, potenciar la formació professional i vetllar pel Pacte Nacional per la Indústria i el seu bon desenvolupament. Així doncs, la cadira presidencial de Pimec es queda, ara per ara, com estava amb 128.000 socis i 15,4 milions d'euros d'ingressos a l'esquena.
La pilota culé es mou entre empresaris
"Sí al futur". Aquest és el lema de l'empresari i director general de Delta Partners, Víctor Font, que ja s'ha postulat com a candidat a les eleccions a la presidència del FC Barcelona de cara al 2021. En concret, la seva consultora estratègica treballa a Dubai, Barcelona, Nova York, Bogotà o Johannesburg, entre d'altres.
La proposta de Font té forma de trident
Més enllà del joc de patronals i cambres, el ball de cadires i de noms ja s'ha obert a Can Barça. Dins un terreny en disputa, s'hi troben temes com la modernització del club, la gestió de La Masia, l'estructura financera, l'era post Messi o la relació de proximitat amb els socis. La proposta de Font té forma de trident: talent futbolístic a l'àrea esportiva, transformar el model d'ingressos i protegir la propietat actual així com redefinir la presa de decisions.
L'actual president del Barça i empresari d'Adelte Group, Josep Maria Bartomeu, no podrà optar a la reelecció a causa de la limitació de mandats. Tot i que encara queden tres anys al davant, Font ha emulat l'estratègia d'altres expresidents com Josep Lluis Nuñez o Joan Laporta i ha donat un pas endavant amb força marge per guanyar-se el barcelonisme.