El juliol del 2020, el Banc Central Europeu es va embarcar en una pronunciada senda alcista dels tipus d'interès. Avui poden arribar nou pujades i després una desena. La decisió, no obstant això, ha generat més dubtes que en períodes anteriors. No hi ha indicis clars de la resolució que prendrà el Consell de Govern. Avui podria produir-se un alt al foc sobre l'augment de tipus, però no hi ha consens sobre aquest tema.
L'última decisió la va prendre el BCE el darrer juliol. En aquella compareixença, Christine Lagarde va explicar clarament que les properes decisions en matèria de política monetària estarien determinades per les dades actuals. El comportament dels preus i el creixement en l'Eurozona són les variables que dirigeixen les línies del banc central. L'organització que presideix Lagarde pretén mantenir la inflació prop del 2%. No obstant això, fa temps que va deixar aquest sòl i, encara que s'ha desaccelerat una mica aquest any, no està controlant la inflació.
Dispersió de la inflació
Depèn de les dades, per tant, el banc central i les dades són vàlides per a qualsevol decisió. D'una banda, la tendència a la baixa de la inflació ha perdut força. Les previsions publicades per la Comissió Europea a principis d'aquesta setmana situen la inflació en el 5,6% el 2023 per a l'eurozona. Aquesta previsió ha incitat als membres del BCE a endurir la política monetària. La pròpia Lagarde també va defensar fermament la necessitat de controlar els preus a les seves declaracions en Jackson Hole (EUA) el 25 d'agost. Va ordenar la implementació de "taxes suficientment estrictes que acostin la inflació al 2%".
La política monetària és la mateixa per a tots els països de l'eurozona, encara que les dades d'inflació siguin completament diferents
No obstant això, la inflació no s'està adaptant de la mateixa manera a l'eurozona, la qual cosa podria complicar la decisió del BCE. La política monetària és la mateixa per a tots els països de l'eurozona, encara que les dades d'inflació siguin completament diferents. I això és exactament el que mostren les dades: la dispersió de la inflació. Així, mentre Estònia té una inflació del 25,16%, la d'Espanya és del 2,6%, la més baixa. La diferència, per punt, és evident, de més de 22 punts.
Encara que hi ha hagut diferències de preus entre els estats europeus, mai han aconseguit aquest nivell. El desequilibri té un component clar: l'energia. La guerra a Ucraïna ha posat de manifest la dependència energètica dels països de l'Est i del Bàltic i ha penalitzat significativament els preus dels combustibles. L'excepció ibèrica que Espanya i Portugal van acordar amb Europa ha permès als dos estats controlar el preu de l'electricitat, i això té un clar reflex en les dades d'inflació. El preu dels aliments és la segona variable que explica la dispersió de la inflació dins de l'Eurozona, però amb menys poder que l'energia. En el cas d'Alemanya, principal economia de l'eurozona, la inflació se situa en el 6,1%.
El creixement, motiu de preocupació
Encara que el control de preus és el principal objectiu del Banc Central Europeu, també apunta al creixement econòmic de l'Eurozona, i les dades no són bones. En les previsions donades aquesta setmana, Brussel·les ha confirmat la desacceleració de l'economia de l'eurozona: ha reduït el creixement del PIB al 0,8%, un 0,3% menys que les estimacions realitzades abans de l'estiu. Per a l'any que ve, en canvi, Brussel·les espera un impuls, encara que petit, i s'espera que el PIB augmenti un 1,3%. Com en el cas de la inflació, la xifra varia significativament d'un estat a un altre, però en menor mesura.
Respecte als principals estats, Espanya creixerà un 2,2%, França un 1% i Itàlia un 0,9%. Alemanya tindrà el pitjor acompliment el 2023, amb una contracció del seu PIB del 0,4%. La recessió alemanya tindrà un impacte notable en l'economia de l'eurozona. Encara que això explica la deterioració de les previsions, hi ha una altra variable que Brussel·les ha destacat: l'enfonsament del consum. Les altes taxes d'interès han afeblit la demanda, la qual cosa ha afectat la salut de l'economia.
En les previsions donades aquesta setmana, Brussel·les ha confirmat la desacceleració de l'economia de l'eurozona
Hi ha indicis que la desacceleració del creixement econòmic afectarà la decisió del BCE i, això, mantindrà els tipus d'interès en el seu nivell actual.
Cura amb els mercats
A mesura que s'acosta la reunió de Frankfurt, els mercats han començat a moure's en un intent d'anticipar la decisió que pugui prendre el BCE. Així, l'Euribor a un any va augmentar aquest dimarts fins al 4,112%. L'indicador de referència per al càlcul dels préstecs hipotecaris ha seguit una senda ascendent al setembre. Després que la mitjana d'agost tanqués en 4,076%, havent caigut una mica després dels augments dels mesos anteriors, va començar a pujar novament el setembre. Quant al tipus de canvi, després que l'euro pugés durant el juliol, va perdre tots els seus guanys a l'agost, i aquesta tendència va continuar el setembre. Les previsions del BCE, d'una banda, en les pujades de tipus i, d'altra banda, l'augment de les matèries primeres, han afeblit a l'euro.