Quan va transcendir abans d'hora que el BBVA negociava l'absorció del Banc Sabadell (BS), ja vam advertir que a aquests darrers els havia agafat a contrapeu. Tant, que al dia següent tenien previst signar un acord amb els sindicats per fer una reestructuració de personal que, òbviament es va haver de suspendre donades les noves circumstàncies.
Però no humiliats
Mai no sabrem si la filtració va ser una relliscada del BBVA o una acció intencionada. En tot cas, recordem que tot es va precipitar arran dels ingressos aconseguits pel BBVA per la venda de la filial als Estats Units, que de seguida es va interpretar que ja disposaven de recursos efectius per adquirir el BS. En tot cas, el responsable del banc als Estats Units s'havia quedat sense feina i aspirava a tornar a la casa mare en una bona posició.
Des d'aleshores, les declaracions i les filtracions no han parat de funcionar. Els darrers dies se'ns va informar de les sucoses indemnitzacions que rebran els dos primers executius del BS en cas de quedar desvinculats del nou projecte. Per cert, bastant més elevades les del conseller delegat, Jaume Guardiola, que les del president, Josep Oliu. I també són destacables les declaracions de fa pocs dies del primer executiu del BBVA, dient que a banda del Sabadell tenien altres operacions alternatives sobre la taula. El CEO del BBVA és d'origen turc, però s'ha imbuït aviat de la tradicional prepotència de la seva entitat. Aviat veurem si era cert o no, això de les alternatives.
Sembla, però que l'element determinant de la ruptura ha estat el propòsit del BBVA de comprar el Sabadell a preu de ganga amb una prima insignificant sobre el valor en borsa de les accions d'aquest darrer. Unes accions especialment castigades en els últims anys, des dels màxims assolits el 2016, però també en comparació amb el preu de sortida del 2010. I és que és obvi que encara que la cotització borsària establís un valor onze vegades més gran per al BBVA que per al Sabadell el dia abans de l'anunci, el valor real no està tan descompensat.
"L'element determinant de la ruptura ha estat el propòsit del BBVA de comprar el Sabadell a preu de ganga amb una prima insignificant sobre el valor en borsa de les accions d'aquest darrer"
Sempre és difícil establir aquest valor real, però per tenir una orientació, podem dir que el BBVA disposava fins ara 2.500 oficines a Espanya i el BS de 1.700. En termes de caixers automàtics, un altre indicador, les dimensions del BBVA només doblen les del Sabadell. Pel que fa als actius, la proporció també és de 2 a1.
En aquest sentit, pretendre adquirir el BS amb una prima del 30% o 40% sobre el valor cotitzat el dia abans de la fusió, només tenint en compte que durant el mes de novembre les accions del Sabadell ja havien augmentat un 70% resulta, si més no, xocant. Per això, potser al Sabadell podien considerar-se vençuts en la seva cursa per guanyar mida i poder competir amb els més grans. Però no humiliats.
Hi ha qui diu també que l'ombra del clan Villarejo i les seves feines per a Francisco González -home fort del BBVA durant 18 anys- per frenar l'adquisició del banc podrien esquitxar a qui va designar com a successor, l'actual president Carlos Torres. I que la voluntat d'Oliu de preveure aquest escenari hauria acabat d'esmicolar la confiança entre ambdues cúpules directives.
Una setmana decisiva
Encara que siguin precipitats, els anuncis de fusió o d'absorció s'efectuen per materialitzar-los. No sempre, però. Fa uns mesos Liberbank i Unicaja van anunciar que estaven en converses per fusionar-se. Converses que no van fructificar i van ser castigades a la borsa.
El Sabadell també va patir divendres un fort retrocés en les seves cotitzacions, fins a situar-lo quasi en el punt de partida abans de l'anunci de la fusió. Veurem què passa aquesta setmana i si les coses s'estabilitzen o van a més. Per això, aquesta setmana serà crucial per al futur immediat del Sabadell.
"És lògic que els inversors que resten al BS no vulguin perdre bous i esquelles venent per quatre rals unes accions que van comprar sis o vuit o deu vegades més cares"
A banda del tremp personal de Josep Oliu per haver aturat l'absorció -si no es tracta d'una catxa amb l'únic objectiu de guanyar poder de negociació una mica més endavant-, el president del Sabadell ha de tenir les espatlles ben cobertes per part dels seus principals accionistes, començat pels fons d'inversió Fintech Europe, Sanders Capital i BlackRock. De fet, BlackRock, que al maig va desprendre's d'un 2% del capital que posseïa del banc, hi ha reinvertit aquest mateix mes de novembre.
És lògic que aquests i la resta d'inversors que resten al BS no vulguin perdre bous i esquelles venent per quatre rals unes accions que van comprar sis o vuit o deu vegades més cares, segons el moment que les adquirissin. Tanmateix, cal tenir molta confiança en els directius del banc per fer marxa enrere en una operació que tothom esperava de feia mesos i que els mercats -i presumiblement les autoritats monetàries-veien amb bons ulls.
El fantasma del Popular
Malgrat que sembla que de moment no passarà, el fantasma del Banc Popular en què la desconfiança es va traslladar a la clientela -que va retirar massivament els seus fons del banc-, continua vigent. Al final, se'l va quedar el Santander pel preu simbòlic d'un euro. Per tant, el BS haurà d'afanyar-se a presentar aquest pla de futur que ha anunciat per a començaments de l'any que ve i que comporta centrar-se en el mercat espanyol i desfer-se de les filials mexicana i britànica, la darrera de les quals es considera que val poc més que res.
És difícil predir com aniran les coses i si el banc podrà mantenir la viabilitat després de tot el que ha passat. Es podria reprendre alguna operació ja estudiada, com l'absorció de la Kutxabank, tot i que no hi ha ni les sinergies adequades -el BS té forta implantació al País Basc- ni tampoc s'assolirien les dimensions requerides per poder competir amb els grans. I a més, caldria aconseguir nous recursos per a l'adquisició i no semblen fàcils d'obtenir. En tot cas, l'absorció de la Kutxa seria tornar a fer del mateix: una esbojarrada cursa per créixer al preu que sigui que, ja s'ha vist, difícilment durà enlloc més que al precipici.
El que sí s'ha fet és signar l'acord amb els sindicats, amb significatives millores sobre les condicions previstes fa uns dies. Tot i això, aquesta reducció de personal hauria de millorar les ràtios de productivitat. De fet, part de les oficines de l'entitat deixaran el mes que ve d'actuar per als clients com a proveïdors d'efectiu, una tasca poc rendible que es concentrarà en determinades oficines, a més dels caixers automàtics.
"Una opció teòrica i que el BCE contemplaria amb satisfacció seria la integració del Sabadell en algun grup financer europeu"
La conjuntura espanyola a curt termini tampoc no augura grans alegries per a ningú, amb especial incidència en les pimes, que constitueixen l'especialització tradicional del banc. Una opció teòrica i que el BCE contemplaria amb satisfacció seria la integració en algun grup financer europeu. Però, per ara, aquest tipus de fusions no es practiquen a pràcticament a cap país europeu, excepte a un país tan obert i conscient de la seva força financera com el Regne Unit, però que ara ja és fora de la Unió Europea.
Enlloc està escrit que un banc mitjà, en el context espanyol, hagi de ser necessàriament inviable. És més, hi ha unes quantes entitats que podríem qualificar de mitjanes -i d'altres de petites- que semblen tenir un futur immediat sense gaires amenaces.
La viabilitat futura d'un Banc Sabadell independent passa per excel·lir en la gestió, aprofundir en la digitalització, diversificar un negoci encara molt centrat en les pimes i esdevenir un banc rendible i solvent. A la llarga, això pot ser reconegut no només pels clients actuals i potencials sinó per uns mercats àvids de guanys especulatius. I, evidentment, deixar anar llast en les operacions exteriors menys rendibles i créixer orgànicament i no a base d'adquisicions d'entitats amb problemes.
La continuïtat del BS i Catalunya
Si fa uns dies dèiem que l'absorció del Sabadell era una mala notícia per a l'economia, les pimes, els consumidors catalans i els treballadors de l'entitat, és obvi que no podem deixar de considerar positiva que aquesta absorció no s'hagi arribat a consumar. Només en termes d'oficines -un indicador com dèiem d'un valor cada cop més limitat- el 78% d'oficines bancàries de Catalunya haurien format part de la nova CaixaBank i el nou BBVA-Sabadell. I encara que cada cop són més rellevants els mecanismes de finançament alternatius, no deixava de ser una concentració absolutament desmesurada.
Ara, el que realment serà rellevant és si el BS aconsegueix entrar en una senda de viabilitat i d'estabilitat a mitjà termini i no estem davant una flor d'estiu. De fet, Liberbank i Unicaja acaben de fer saber que reprenen les negociacions per fusionar-se.