El sector de la banca cooperativa, que aquesta setmana celebra el Dia Internacional de les Cooperatives, té un fort arrelament en el sector bancari en general, especialment a Europa. Compta amb més de 2.500 entitats, el 22% de la quota del mercat bancari europeu, amb 210 milions de socis i un equip de professionals de 718.000 persones. No és només una alternativa als altres models bancaris, sinó que ha demostrat durant més d'un segle que aquesta "manera diferent de fer i entendre les finances" aporta un impacte positiu, tant social com econòmic, tangible en el temps. Un exemple en el nostre territori? La Caixa d'Enginyers, que "sense fusions ni adquisicions" ha crescut des del 2008 molt per sobre de la mitjana del sector bancari tant en nombre d'oficines, com de treballadors i de volum de negoci.
La crisi econòmica del 2008 va causar una profunda transformació del sector bancari nacional, des de la caiguda de Lehman Brothers han desaparegut més de 45 grups bancaris a Espanya, prop del 50%. També s’han tancat més de 26.000 oficines i s’ha reduït l’ocupació generada pel sector bancari fins a un 41%. No és el cas, però, de la banca cooperativa.
En el cas català, la Caixa d'Enginyers va aconseguir sostenir una evolució positiva en el temps. Des del 2008 ha passat de tenir 14 oficines a tenir-ne 33, un increment del 136% que contrasta amb la tendència del sector bancari tradicional, en el qual s'han reduït un 61%. El mateix contrast s'exemplifica en el nombre de treballadors, mentre la cooperativa catalana ha augmentat un 63% la seva plantilla, en el sector bancari s'han reduït en un 43%. I un tercer indicador, el volum de negoci: que ha crescut un 148%, en comparació amb la caiguda del 12% que viu el sector. Una última xifra: l'any 2023 va tancar amb els millors resultats de la seva història, amb un benefici net de 19,6 milions d'euros, un 71% més que l'any anterior.
Cavallé: "Aquests resultats, els vam obtenir sense fer cap fusió ni adquisició, sinó soci a soci"
"I aquests resultats, els vam obtenir sense fer cap fusió ni adquisició, sinó soci a soci", indica Joan Cavallé, director general de la Caixa d'Enginyers, exhibint el creixement orgànic de la seva entitat. Ho fa en una trobada amb els mitjans de comunicació per compartir els 10 principis de la banca cooperativa, de l'informe de l'European Association of Co-operative Banks (EACB), la principal associació europea de la banca cooperativa, que compta amb més de 89 milions de membres.
Dels 10 principis i dels resultats, se n'extreu una influència: la banca cooperativa té molt a dir en el mercat europeu, i no només el bancari. Els països que encapçalen aquesta influència, amb major quota de cooperatives en el sector, són França (on representen el 63% del mercat), Finlàndia (39%), Àustria (38%) i Alemanya (23%). Són, de fet, els mateixos que estan al capdavant de la competitivitat europea. I potser tingui una relació: el mateix Enrico Letta, exprimer ministre italià i president de l'Institut Jacquers Delors, assenyalava el passat mes d'abril que "la falta d'integració en el sector financer, energètic i de les telecomunicacions és una de les principals raons del declivi de la competitivitat europea".
"Una altra mostra d'aquest cas d'èxit el veiem en la història: cap banca cooperativa ni a Espanya ni a Europa va necessitar diners públics durant la crisi financera del 2008", assegura Cavallé, advertint, però, que en aquesta mostra de bons resultats econòmics el més important per a ells és el de la satisfacció del soci; no del client. I ho recorda: "Som una banca cooperativa que no tenim clients: tenim socis i sòcies, que són propietaris d’aquesta entitat". Aquesta satisfacció, de fet, té unes mètriques també superiors a les del mercat bancari general: amb 8,28 punts el 2023, envers l'1,4 del sector.
“Aquest és el nostre principal objectiu, i després ja vindran els resultats”, explica Cavallé, i afegeix: "No tenim conflictivitat, no fem desnonaments, no hem venut preferents... Sempre busquem que hi hagi una consistència, i que el soci no vingui a queixar-se, sinó a buscar solucions a les seves problemàtiques." És la manera d'entendre el negoci bancari en el cooperativisme: les necessitats de les persones, i dels socis especialment, esdevé el pal de paller del model.
Cavallé: "Cap banca cooperativa ni a Espanya ni a Europa va necessitar diners públics durant la crisi financera del 2008"
En què pot influir la banca cooperativa? Què aporta de diferent?
Més enllà dels resultats econòmics, els principis de l'AECB exhibeixen que la banca cooperativa "proporciona un sector bancari més estable", que pateix menys les fluctuacions dels mercats financers i dels cicles econòmics. A més, el fet de tenir el propòsit de servir al soci, fa que contribueixi "a la diversitat del sector bancari europeu", que vetlli per "la salut financera" de la societat i que tingui una visió a llarg termini, que no depengui d'interessos accionarials; no està sotmesa "a la pressió curtterminista del mercat de capitals".
La banca cooperativa no està sotmesa "a la pressió curtterminista del mercat de capitals"
Aquest compromís amb la societat i la seva salut financera, de fet, és tangible en les actuacions dels bancs. La Caixa d'Enginyers, per exemple, ho fa a través de la seva fundació. La inversió en acció social que va fer durant el 2023 es va destinar a projectes d'inserció social i laboral (22%), a projectes de sensibilització i protecció del medi ambient (18%) i el 60% restant a beques universitàries i promoció de talent.
També són banques que promouen inversions socialment responsables: el 94% del patrimoni dels plans d'estalvi i pensions gestionats per Caixa d'Enginyers Vida i Pensions està ubicat en projectes que promouen impactes positius tant mediambientals com socials.
Per al director general de la Caixa d'Enginyers, "la banca cooperativa contribueix a la diversitat i a la resistència empresarial, especialment en temps de crisi. A més, busca la proximitat i exerceix una pressió competitiva positiva en els mercats". I afegeix, també, que "representen importants fonts de finançament per a les petites i mitjanes empreses, remuneren raonablement als seus executius i impulsen comportaments cooperatius positius".
La governança democràtica basada en la propietat dels socis garanteix un enfocament centrat en el consens, en el benefici de molts -en comptes d'uns pocs- i en el llarg termini, i aquests són, sense cap mena de dubte, valors fundacionals clau de l’Europa moderna que en aquests mesos d'eleccions electorals estan aflorant de nou a la taula de debat.