• Economia
  • Quan els bancs ignoren les dones

Quan els bancs ignoren les dones

La dona pren el 80% de les decisions de compra i és la titular del 52% dels comptes corrents; dues xifres que les entitats financeres ometen a l'hora de crear serveis

Banks continue to talk with a masculine approach
Banks continue to talk with a masculine approach
Barcelona
08 de Març de 2018

Imagina que una empresa té l'opció d'arribar al 100% del mercat però que decideix reduir aquesta xifra a la meitat i perdre el 50% dels beneficis. Tot i que sembla absurd, això és el que fan els bancs en ignorar les dones; un segment del mercat desconnectat de les finances i dels productes i serveis que ofereix el sector, però que vol agafar el control i demostrar que invertir en dones és rendible.

 

Els homes i les dones són criatures diferents quan es tracta de gestionar els seus diners. D'entrada, les dones viuen més que els homes, però guanyen menys, concretament la dona cobra gairebé un 24% menys que l'home. Això fa que estalviï menys per a la jubilació i a més a més, té unes necessitats d'assegurances diferents. Aquesta fotografia afecta la planificació financera: La dona és més de dèbit (gestionar el que té) que de crèdit; és més propensa a tenir targetes dels establiments on habitualment compra; agafa més préstecs per estudiants i, quan és mare, prioritza la família.

 "La dona és la titular del 52% dels comptes corrents dels bancs i, en canvi, no se sent atesa, entesa ni satisfeta"

"És paradoxal que la dona sigui la responsable del 80% de les decisions de compra del mercat i la titular del 52% dels comptes corrents dels bancs en l'àmbit mundial i, en canvi, no se senti atesa, entesa ni satisfeta pels serveis financers ni la banca", explica Gemma Cernuda, CEO d'Ellas Deciden i autora de #SheBanking, un White Paper desenvolupat conjuntament amb l'empresa Strands, on argumenta tot el que les dones volen i els bancs no saben.

 

Un sector que no ens pertany

Per què ens sentim jugant en camp aliè? Segons Cernuda, la població femenina sent desafecció de la cultura, l'argot i el món financer en general. “Els bancs no connecten amb la dona, tenen un discurs masculí; quan parles amb la dona sobre la paraula finances hi ha una reacció de poder i alhora de rebuig”.

Comissió, deutes, interès, risc, crèdit, TAE, préstec, producte... Són algunes de les paraules que posem al calaix de conceptes negatius relacionats amb la banca. "Les paraules són molt importants, són l'eina principal per entendre'ns. Nosaltres preferim que ens diguin 'treure' i 'posar' diners, que no pas 'extreure' i 'ingressar' efectiu", argumenta l'autora de l'informe.

Cernuda: "Nosaltres preferim que ens diguin 'treure' i 'posar' diners, que no pas 'extreure' i 'ingressar' efectiu"

No em parlis, escolta'm

En aquest context, què poden fer les entitats financeres perquè el 51% de la població se senti inclòs en aquest sector tan masculí? No dir res, escoltar. 

La banca relacional és un model que està més a prop d'escoltar als seus clients. Has de poder posar nom i cara a qui gestiona les teves finances. La dona està farta que el banc sempre li vulgui vendre productes i serveis; ha de canviar el discurs. Et vull ajudar, no vendre, exemplifica Cernuda, qui afegeix que la clau està en la confiança i la sinceritat.

Les necessitats financeres de les dones

Àgil, simple i fàcil. Així hauria de ser la banca que pensa en les dones. La solució digital ha de tenir en compte que la dona vol una relació a llarg termini amb la marca i que li ofereixi serveis segons els moments vitals que està vivint, com per exemple la maternitat.

Agrupar les despeses en categories; decidir quan és el màxim que es vol gastar per categoria; visualitzar objectius d'estalvi o un calendari financer són algunes de les propostes que més valoren les dones segons l'estudi SheBanking.

Un banc Women-friendly

Actualment hi ha més de 14 bancs arreu del món que es posicionen amb l'etiqueta Women-Friendly i que tenen una marca pròpia o una divisió per a la dona. Ara bé, volem un banc per a les dones? "No; volem una banca en femení, que tingui en compte les nostres prioritats i necessitats, més humana i propera", destaca l'autora.

Aquesta estratègia no implica pintar els bancs de color rosa i aplicar la PinkTax, sinó convertir-se en una empresa Client-Centric. Segons Cernuda, la fórmula hauria de posar la dona al centre de la conversació i això només és creïble si a la cúpula directiva hi ha dones.

Hi ha més de 14 bancs arreu del món que es posicionen amb l'etiqueta Women-Friendly i que tenen una marca pròpia o una divisió per a la dona

"El sector financer ha estat molt receptiu, ara falta l'aplicació pràctica del discurs", apunta la consultora, qui afegeix que és "un posicionament que haurien d'adquirir totes les entitats financeres, ja que Women Mean Business".

Hi coincideix Erik Brieva, CEO de Strands, partner fintech amb més de 600 bancs com a clients: "La banca ja és gairebé 100% digital, ara li falta pensar i actuar en femení i establir relacions més personalitzades. En aquest sentit, és imprescindible segmentar els col·lectius i les dones són un col·lectiu molt ampli que ens hauria d'ajudar a transformar les finances".

Els bancs estan preparats per la transformació digital. I per la revolució femenina?