Barbara Oakley és professora d'Enginyeria a la Universitat d'Oakland (Michigan), experta en educació i neurociència i directora del curs online Aprendre a aprendre (Learning how to learn) de Coursera. El seu curs és el més popular del món amb més de 2,8 milions d'alumnes. Com aprèn l'ésser humà? Aprenentatge efectiu i gestió del temps. Oakley va ser capitana de l'Exèrcit dels Estats Units, traductora de rus en vaixells de pesca del mar de Beijing o comunicadora a l'Estació del Pol Sud de l'Antàrtida. VIA Empresa es va trobar amb la doctora Oakley a les oficines d'ESIC -amb qui col·labora des de 2018- abans del confinament quan el món encara no havia estat colpejat pel coronavirus. L'entrevista es va quedar en stand by i per desgràcia o fortuna, al llarg d'aquesta conversa no hi trobareu la paraula covid-19 o pandèmia. Però, espero que serveixi d'inspiració per recordar d'on venim, repensar-nos i dibuixar la nova educació. Back to the basics.
Va ser capitana de l'Exèrcit dels Estats Units.
A la US Army vaig aprendre a estar amb gent que no m'agradava, assumir males decisions i fer coses que no volia. És una bona educació sobre allò què et pot passar a la vida si et falta disciplina. L'exèrcit va ser terrorífic per a mi, hi ha molt bona gent i vaig aprendre molt però no és la millor feina. Va ser un gran incentiu per sentir-me capaç de tècnicament fer qualsevol cosa i estar oberta a aprendre-ho tot. Vaig obrir-me en ment, actitud i cos.
Va ser traductora de rus en vaixells de pesca del mar de Beijing on va escriure el llibre Hair of the Dog: Tales from Aboard a Russian Trawler in 1996.
Vaig estudiar rus perquè estava molt interessada en els grans grups que deien que el comunisme era meravellós i els que deien que era horrible. Pensava: qui té raó? No sabia qui creure... Vaig aprendre la llengua del país per tal de ser capaç de descobrir per mi mateixa què estava passant.
"Fixa't en perquè cauen els governs: prometen programes molt bons que no poden complir i acaben generant l'efecte contrari a allò que pretenien"
Ho va aconseguir?
Vaig treballar pels soviètics durant bastants anys i va ser una experiència trencadora. El comunisme sona meravellós i té grans creients en un sentit quasi religiós però també pots tenir algú a dalt de tot i no te'n surts si no penses de la mateixa manera. Reflecteix com és de fàcil que grans grups de persones siguin enganyats per la propaganda. És un fenomen fascinant.
Per què?
Fixa't en perquè cauen els governs: se superen i es destrueixen a ells mateixos. Prometen programes molt bons que no poden complir i acaben generant l'efecte contrari a allò que pretenien. Tenir molt bones intencions no és suficient i pot ser perjudicial.
Què és el més important que ha après en l'educació?
Els estudiants no saben com aprendre de forma efectiva. Ensenyem els professors a educar millor, però no eduquem els alumnes a aprendre. És al·lucinant que estiguem 15 anys ensenyant matèries però no eduquem sobre tècniques simples que permetin als alumnes aprendre de forma més efectiva. Ho mantenim en secret. És el moment de prestar més atenció als estudiants del que ho fem amb els professors.
"Ensenyem els professors a educar millor, però no eduquem els alumnes a aprendre millor"
Com podem aprendre a aprendre?
Quina és la forma més efectiva d'aprendre un contingut científic? Llegir-lo i rellegir-lo, llegir-lo i subratllar les coses més importants, llegir-lo i fer un mapa conceptual amb les idees clau o llegir-lo amb atenció i mirar si pots recordar quines són les idees clau. La investigació diu que la millor tècnica és l'última perquè les pràctiques de recuperació et fan guanyar intuïció. No es tracta només de la memòria, sinó d'entendre-ho. Els estudiants no se n'adonen, però llegir i rellegir és perdre el temps. És molt millor intentar recordar i recuperar-ho tu mateix.
Recordi'm el perquè.
És la pràctica de la recuperació. Es diu sovint que ensenyar a algú altre és la millor manera d'aprendre. Què fas llavors? Estàs recuperant la informació i l'estàs utilitzant. De nou, la recuperació. Concentrar-se és una bona tècnica per practicar l'atenció. Sense distraccions. De la neurociència sabem que els telèfons mòbils estan dissenyats per ser addictius. Un bon entrenament és estar 45 minuts concentrat en quelcom i fer un descans de 5 minuts sense mirar el mòbil. No pensar en res ajuda el teu cap i t'ofereix de forma més creativa la informació en la qual has estat treballant.
L'actitud és més important que la tècnica?
Això és fàcil de dir... Però si no tens la tècnica correcta, la teva actitud es pot esfondrar. Dit d'una altra manera, no desenvolupes una bona actitud si no tens la tècnica adequada. Treballa en el rerefons, repensa la tècnica i el mapa mental fins que tingui sentit. Quan estiguis frustrat, vés a caminar i ja tindrà sentit més endavant. Quan ets petit només saps que estàs frustrat però no saps que després potser tindrà més sentit.
Així doncs, l'actitud està sobrevalorada?
Crec que sí. La memòria funcional està fixada i no la pots canviar. Ara bé, pots utilitzar diferents tècniques en funció de la teva pròpia capacitat que t'ajudin a tenir èxit malgrat tot i no tenir una gran capacitat memorística. Has de treballar per crear aquests neuroenllaços, incentivar la creativitat i la memòria a llarg termini.
"Els estudiants no se n'adonen, però llegir i rellegir és perdre el temps. És molt millor intentar recordar i guanyar intuïció"
Com definiria l'empatia? I l'altruisme?
Hi ha diferents maneres de definir empatia: la sensació de tenir els mateixos sentiments que una altra persona. En canvi, l'altruisme és tenir la intenció d'ajudar els altres. Ara bé, també hi ha l'altruisme patològic que és tenir la intenció d'ajudar els altres i no mirar si objectivament allò està ajudant o no. L'ajuda també pot ser perjudicial. Amb això no vull dir que els programes socials no funcionin però sí que les persones prefereixen creure que allò que fan ajuda els altres sense pensar si realment és així o no. En educació passa sovint que els que fan investigació pensen que la seva és la millor basada en uns supòsits reals però no segueixen cap mètode científic i qui els hi fa la rèplica són els seus propis amics.
El biaix de l'altruisme.
Estàs tan convençut que allò que fas ajuda que no et fixes en les dades. Hi ha genis que estan tan acostumats a tenir la raó que quan s'equivoquen només busquen la manera de justificar intel·lectualment perquè no estan equivocats.
Què passa amb els mitjans i el pensament crític?
El pensament crític és llegir i entendre perspectives conflictives. Hi ha persones que em diuen que hem d'ensenyar el pensament crític per tal que tothom acabi pensant d'una forma correcta. És a dir, de la mateixa manera. [Riu]
"El pensament crític és llegir i entendre perspectives conflictives"
Per què procrastinem? Forma part de la nostra naturalesa humana?
És una pregunta interessant! Tenim problemes amb els experiments emocionals als quals els hi falten rèpliques. Si estudies els procrastinadors, observes que el seu cap els hi funciona de formes molt diferents. Però, allò que no ens diuen és que podem canviar-ho. Hi ha evidències de què podem canviar moltes coses del nostre cap.
També va escriure el llibre Gens malvats (Evil Genes) sobre els factors neurològics i socials que contribueixen al comportament antisocial crònic.
Podem trobar aquests gens malvats en política, negoci, educació... A tot arreu on una persona pot guanyar poder. Cada cop hi ha més gent sinistra. Conec presidents que són realment bones persones i tenen estratègies per fer coses bones i també conec presidents que només pensen en ells mateixos però no intenten fer coses per als altres.
Bons i mals líders amb els seus respectius seguidors.
Hi ha gent que té un desig molt gran de convertir-se en líder i farà allò que faci falta per aconseguir-ho. A vegades creuen de veritat que estan fent allò que és correcte i encara que menteixin pensen que està bé.
"Podem trobar gens malvats en política, negoci, educació... A tot arreu on s'hi pot guanyar poder"
L'educació està canviant amb les noves tecnologies?
Els vídeos ben fets són fantàstics per aprendre: instructius i te'ls pots posar tantes vegades com vulguis. Tinc un company de Kènia que li agradava llançar la javelina, va aprendre online amb diferents vídeos i es va convertir en campió del món. Els professors es pensen que els tutorials o els vídeos són competència seva però no és així. Les classes presencials estan plenes de distraccions, és molt més fàcil aprendre online. Els professors diuen que a les classes virtuals els hi falta el cara a cara i la interacció, però online pots tenir més i millor interacció amb gent de tot el país o el món que han viscut experiències molt diferents. Els llibres tenen un pes baix de retenció; quanta gent s'acaba un llibre de text? Pràcticament ningú. Quants escriptors veuen els seus lectors cara a cara? Tot funciona si els vídeos són de qualitat. Les noves tendències són la realitat virtual o la intel·ligència artificial, però encara són cares i hi ha poc material i laboratoris.