El passat 12 de març ens les prometíem molt feliços explicant qui és qui a la nova junta i executiva del FC Barcelona arran de les eleccions guanyades per Joan Laporta Estruch. En aquell moment, no ens podia passar pel cap que en poques hores tot canviaria de manera espectacular i transcendent, per dibuixar un nou panorama amb més personatges i més interessants del que estava previst.
Tot plegat, per l’obligació anacrònica del sistema d’avals, un procediment creat a inicis dels anys 90 del segle passat per intentar evitar les gestions irresponsables dels qui dirigien els clubs de futbol, que en general s’havien guanyat a pols una imatge de malbaratadors de calers aliens. Avui en dia, amb uns pressupostos multimilionaris, els avals s’han transformat en un obstacle gairebé insalvable perquè els clubs -en especial el Barça, per diversos motius- puguin formar una junta directiva. Això és precisament el que li ha passat a l’entitat blaugrana, on Joan Laporta ha hagut de fer mans i mànigues per cobrir els ja famosos 124,6 milions d’euros, que en llenguatge boomer suposen ni més ni menys que 20.732 milions de pessetes.
La fugida in extremis de Jaume Giró, l’home de les finances a la candidatura, va alterar de manera decisiva l’arquitectura dels avals fins el punt que va caldre començar de nou. I és aquí on apareixen dues figures rellevants de les que parlarem més endavant: José Elías Navarro i Jaume Roures Llop. Tot plegat ha acabat suposant un increment de membres a la junta directiva, de tal manera que ha aparegut un contingent de directius que no estaven inclosos a la llista electoral i que, per aquest motiu, caldrà que l’assemblea de socis els ratifiqui en els seus càrrecs. Els nous noms són els següents:
- Ferran Olivé Cànoves (1958 / 70.169): Serà el tresorer del club. És metge i presideix la societat Hestia Alliance, una firma de serveis sociosanitaris que compta amb 15 centres repartits per l’Estat.
- Eduard Romeu Barceló (1968 / 28.514): Ocuparà una de les cadires clau de l’entitat, atès que serà el vicepresident econòmic, el càrrec que estava reservat per a Jaume Giró. És la persona de confiança de José Elías, ja que és també vicepresident d’Audax, l’empresa de l’emprenedor badaloní.
Curiosament, podem trobar ni més ni menys que a Carles Tusquets -fins fa poc, president de la junta gestora del Barça- com a accionista minoritari d'Audax
- Àngel Riudalbàs Codina (1972 / 97.495): Economista vinculat a diverses empreses de petits electrodomèstics. Una de les marques de què és propietari és la històrica Ufesa.
- Joan Soler Ferré (1974/ 83.703): És el president del FC Vilafranca i dirigeix diverses empreses d’àmbit local, com el Grup Giró Soler, del que és màxim accionista.
Recuperem el que comentàvem uns paràgrafs més amunt en referència als avals. L’aparició providencial de Jaume Roures (avalant 30 milions a través de la societat Orpheus Media, que pertany al hòlding neerlandès March 2012 Investments) i també la de José Elías (que, juntament amb Romeu, avala 17,3 milions) van permetre que Laporta completés l’estructura exigida per la legislació per poder fer-se càrrec del club. Al final, segons va revelar La Vanguardia, el trencaclosques dels avals va quedar de la següent manera: els directius van cobrir 60 milions, amb aportacions addicionals de Laporta (15 milions, dels quals 10 gràcies a un misteriós amic), Antonio Escudero (1,3 milions) i Jordi Llauradó (1 milió). A això cal afegir els 30 milions de Jaume Roures i els 17,3 d’Audax (José Elías, 9, i Eduard Romeu 8,3).
Audax, clau en l'aval de la nova junta del Barça
Amb tot, la història que més ha cridat l’atenció aquests dies és la de José Elías, un veritable self-made man que ha aconseguit aixecar una empresa que ja s’ha situat a la ratlla dels 1.000 milions de facturació, un territori per a privilegiats. Segons ha explicat ell mateix als mitjans, la seva vida és ben curiosa, i comença al barri de Sant Crist, a Badalona. La trajectòria vital de l’empresari inclou un canvi de cognom -de Barrios a Elías- per tal de recuperar el llinatge del seu pare biològic en detriment del que procedia de la parella de la mare. Tot plegat, res secret ni inexplicable, ho trobaran generosament narrat a diferents mitjans escrits.
El grup Audax, compost per diverses societats, va començar a caminar l’any 2000 i està dedicat a les energies renovables. Un salt important el va fer el 2016, quan es va quedar la firma del mateix sector Fersa, que estava molt a prop de la fallida. La companyia Fersa havia atret un eixam de famílies poderoses del país, que n’eren accionistes rellevants. Alguns dels cognoms que controlaven la companyia són molt coneguts: Daurella, Godia, Serra Farré, Sumarroca, García-Nieto o Feliu Bassols. Al final, el grup d’inversors va perdre gairebé tota la inversió.
Aquesta nova junta directiva es trobarà tots els reptes propis de dirigir un dels clubs més grans del món, però amb un desafiament per sobre dels altres: reequilibrar el balanç patrimonial del club sense ampliar capital
Anys després de l’adquisició de Fersa per part d’Audax, encara romanen alguns dels accionistes de la primera, de manera que curiosament podem trobar ni més ni menys que a Carles Tusquets Trias de Bes -fins fa poc, president de la junta gestora del Barça- com a accionista minoritari d’Audax. En l’actualitat, Elías controla dos terços de la companyia cotitzada Audax Renovables, que és la capçalera del grup. El seu paquet accionarial pot tenir un valor de mercat d’uns 600 milions d’euros. La resta d’accionistes principals -amb unes participacions molt més reduïdes que Elías- són diversos fons d’inversió, tant locals com estrangers. Com ja hem dit, la seva activitat és la producció i distribució d’energia de fonts renovables i de gas natural.
Aquesta nova junta directiva es trobarà tots els reptes propis de dirigir un dels clubs més grans del món, però amb un desafiament per sobre de tots els altres, com és la necessitat de reequilibrar el balanç patrimonial del club, amb la dificultat afegida de no poder fer ampliacions de capital. El deute, com ja sap tothom, és la gran amenaça que orbita al voltant de la vida del club. En segon terme, curiosament, queda el ressorgiment esportiu, que no sembla ni de bon tros tan complicat d’aconseguir com la recuperació de la salut financera. Seguirem de prop els primers passos de la junta del president Laporta en aquesta enèsima renaixença del club.