L’impacte econòmic de la indústria del futbol no només es pot valorar a partir dels informes de les consultores, Deloitte o KPMG per exemple. També, és important veure la contribució que aquests fan en el desenvolupament de la seva societat de referència: la seva capacitat de generar benestar entre la població. La decisió del FC Barcelona de cedir els ingressos per title rights del Camp Nou de la temporada vinent a la seva fundació per a invertir en la lluita contra el coronavirus és una d’aquelles decisions l’impacte econòmic de la qual és difícil de preveure –no tant pel què en traurà (entre 15 i 20 milions) sinó pel què se’n farà–, però totalment necessari per a legitimar aquest projecte esportiu a escala mundial. Si el Barça havia ajudat a lluitar contra la Malària o el VIH, també ara estava obligat com a institució d’aportar el seu granet de sorra a la lluita contra l’actual pandèmia.
Com ja explicava a The Conversation, ho ha fet posant a disposició de la lluita contra la covid-19 un dels principals actius que té: el Camp Nou i, concretament, el seu nom. De fet, després dels ingressos que moltes organitzacions esportives reben per la publicitat central de la seva samarreta –el Barça rep 55 milions d’euros anuals de Rakuten–, els cognoms dels estadis ja fa temps que s’han convertit en l’altre gran font d’ingressos comercials. Malgrat que entre els clubs de la lliga espanyola encara no és una pràctica generalitzada, sí que ho ha estat des de fa anys en d’altres grans competicions: la Bundesliga en va ser la principal impulsora.
Un informe de l’any passat de la consultora Duff & Phelps assegura que el Camp Nou i el Santiago Bernabéu són els dos estadis europeus amb una valoració més alta dels seus title rights: 32 milions de dòlars anuals. L’informe situa per darrera d’aquests dos estadis els del derbi de Manchester –Old Trafford (26,75 milions) i l’Etihad (21,9 milions)–, i l’Allianz Arena de Munich (17,9 milions). Unes valoracions per sobre dels preus actuals de mercat: el City en rep uns 15 milions, mentre que el Bayern de Munich n’ingressa 8.
Monetarització dels estadis
Certament, la monetarització dels estadis s’ha convertit en un dels principals objectius dels clubs de futbol europeus, que avui abracen ja un model de gestió on la maximització dels beneficis gairebé domina davant de la maximització dels resultats –la influència de les grans lligues dels Estats Units és significativa–. En aquest sentit, els coneguts ja com a smart stadiums o business approach stadia tenen la capacitat de generar un volum d’ingressos comercials i vinculats al match-day imprescindibles per mantenir la competitivitat dels clubs. Quan els clubs s’han convertit en multinacionals de l’entreteniment, també els seus estadis s’han museïtzat i s’han convertit en objectes de culte per aficionats i patrocinadors.
"Els diners que els clubs poden deixar d’ingressar per la paralització de l’activitat esportiva i el tancament dels estadis, a causa de la covid-19, són significatius"
I, és aquí on entra, també, la relació amb el turisme. L’anomenat “turisme esportiu” representa un quart dels ingressos de la indústria turística mundial. Per exemple, l’any 2016, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) xifrava en més de 10 milions els turistes que van visitar Espanya per motius esportius, aportant gairebé 12.000 milions d’euros de facturació. I, per aquests turistes, els museus del FC Barcelona i el Real Madrid són algunes de les instal·lacions més importants a visitar: a la temporada 2017-18, el Barça va rebre 1,9 milions de visitants al seu museu, mentre que el Real Madrid en va rebre 1,3 milions, informava Palco23. Per ser més concrets, un 6% dels turistes de Barcelona diuen arribar-hi atrets per la força de la marca Barça.
Els diners que els clubs poden deixar d’ingressar per la paralització de l’activitat esportiva i el tancament dels estadis, a causa de la covid-19, són significatius. El Barça, per exemple, factura 60 milions d’euros de les visites anuals al Camp Nou i, tot apunta, que les instal·lacions del club no tornaran a obrir-se al públic fins a novembre de 2020 o, fins i tot, el febrer de 2021. Per tant, si es complissin els pitjors pronòstics en relació a l’evolució de la pandèmia el club deixaria d’ingressar, literalment, tota l’activitat turística d’un any. De fet, aquesta xifra de negoci generada pel “turisme esportiu” no semblava quedar massa ben recollida a les previsions globals que va fer La Liga a l’inici de la pandèmia, que estimava que una cancel·lació de la competició suposaria, pel futbol professional espanyol, una pèrdua de 549 milions d’euros en drets de televisió, 88 milions en abonaments i 41,4 milions d’entrades.
Barça, turisme i coronavirus
L’impacte de mantenir tancat gairebé un any el Camp Nou per les arques del club és enorme. Però, l’efecte indirecte que té per l’economia de la ciutat de Barcelona, també. Segons va publicar el propi club amb dades de PwC, l’aportació al PIB de la ciutat comtal la temporada 2018-19 és del 1,46%, amb la creació de 19.500 llocs de treball directes i indirectes, així com també essent responsable 1,43 milions de pernoctacions l’any.
"El Barça no es pot permetre acabar venent els 'title rights' del seu estadi a algú que després se’n pugui aprofitar per blanquejar projectes, valors i ideals que no estan d’acord amb els seus valors fundacionals"
Quan hagi passat la pandèmia i les competicions recuperin la normalitat, els clubs hauran de ser imaginatius per a buscar noves fonts d’ingressos si volen mantenir la seva competitivitat. Segurament, els preus que es pagaven no es podran mantenir, però el futbol viu en una dinàmica capitalista difícilment controlable i on es molt difícil fer previsions. El FC Barcelona ha posat a disposició els title rights del Camp Nou durant un any per la lluita contra la covid-19. Ara bé, deixa clar que això no és incompatible amb la seva comercialització futura per a poder sufragar les obres de l’Espai Barça. L’impacte global de la notícia, també The New York Times se n’ha fet ressò, segurament atraurà bons projectes i empreses que tenen ganes de fomentar la seva responsabilitat social.
Però el Barça no es pot permetre que, tot i les ganes de contribuir a la lluita per la covid-19, acabi venent els title rights del seu estadi a algú que després se’n pugui aprofitar per blanquejar projectes, valors i ideals que no estan d’acord amb els valors fundacionals de l’entitat. El soci té a la ment el trauma que va suposar el pas del patrocini solidari de la Unicef a Qatar Fundation, i finalment a Qatar Airways. La història no es pot repetir, ara emparant-se amb el coronavirus.