“Barcelona és l'única ciutat en què, en la distància d’un passeig, trobes sis universitats potents, centres de recerca especialitzats, sis hospitals, el MWCentre, dues escoles de negoci de referència al món i el Sincrotró. No és d’estranyar que sigui el lloc on estar per a la innovació a Europa”. Aquesta és la radiografia que el CEO del Biocat, Jordi Naval, feia de la capital catalana durant la Barcelona Alumni Global Summit, organitzada per SciTech DiploHub.
La configuració d’aquest entorn és el que ha permès la consolidació de la ciutat com a capital de la recerca, la tecnologia i la innovació i el que explica que en els darrers sis mesos multinacionals com Amazon, Facebook, Microsoft o Siemens hagin anunciat la instal·lació de nous centres d’innovació al país. O que des del 2014 s’hagi multiplicat per 10 el nombre d’inversors internacionals, molts d’ells clau per a fer viables els 18 productes clínics que les startups de Barcelona tenen en desenvolupament. O, finalment, que Catalunya sigui avui el cinquè hub de life science d’Europa. I, malgrat tot, els experts consideren que Barcelona encara té potencial per explotar en aquest camp.
Així ho creu la CEO de Neuroelectronics, Ana Maiques, que troba a Boston el reflex de què pot arribar a ser Barcelona. “Si San Francisco és tecnologia, Boston és ciència, i ho és gràcies a la xarxa d’empreses, universitats i inversors del sector que s’hi troben”. Per a l’empresària, una de les claus que expliquen la posició predominant de la ciutat nord-americana en el camp científic és la dissolució de les fronteres entre els tres actors principals. “Allà els gurús de la ciència són els investigadors, que alhora són els inversors de les principals empreses, i aquesta és la clau: així és com han transformat el coneixement en valor econòmic”.
Maiques és una de les moltes emprenedores que ha hagut de sortir de Catalunya per a vendre els seus productes, però no considera que aquest “exili” vagi en contra del posicionament del territori. “Hem de deixar de considerar el fet de treballar i vendre a fora com a fuga de cervells; el que fem és promocionar la ciència i la recerca que s’origina a Barcelona arreu del món”. De fet, Maiques considera que les startups científiques que hi ha a la capital han de tenir l’ambició de “créixer, ser globals i implantar-se a Àsia i Amèrica”. De produir-se aquest pas, l’empresària considera que Barcelona té potencial “no per ser el cinquè hub científic d’Europa, sinó del món”.
El paper de la inversió privada
La professora d'Innovació i Governança a la Copenhagen Business School, Susanna Borràs, coincideix en la necessitat de diluir les fronteres entre els actors del sector per mantenir l’evolució. En aquest sentit, apunta a la inversió privada com a motor de creixement. “El principal impuls d’inversió en R+D al sud d’Europa ve de la inversió pública, però les diferències es marquen amb la privada. No es tracta només de millorar les universitats, sinó de veure com les empreses apostaran per la innovació”, apunta.
En aquest sentit, apunta al recorregut laboral clàssic que es dóna al camp de la recerca al nord d’Europa i que considera que cal tenir com a model de referència. “A Dinamarca tenim doctorands que, un cop acabada la seva etapa a la universitat, surten a l’empresa privada; amb l’experiència comencen a conèixer el món de les startups i, potser fan les primeres inversions; un cop tenen experiència, creen la seva pròpia startup, fan les seves patents i, amb 45-50 anys, quan ja tenen prou patrimoni i són experts en l’ecosistema, es converteixen en business angels”.
Per a Borràs, aquest recorregut és la clau per crear “una innovació i recerca transformadora”, que pugui generar canvis substancials en les ciutats i les societats. “Tenim la visió que posant calers en infraestructures, universitats i centres de recerca apareixerà la innovació, però aquest només és el punt de partida; cal una visió estratègica i veure quins són els punts de fricció que impedeixen que les noves propostes es posin en funcionament amb agilitat”.
El paper de la diàspora
Com a primera institució de diplomàcia científica i tecnològica del món, l’SciTech DiploHub ha de jugar un paper fonamental en l’anàlisi, diàleg intersectorial i projecció de Barcelona com a node de la indústria a Europa i el món. I aquest nou actor veu en la “diàspora catalana” una fortalesa que la capital catalana no pot rebutjar. “Existeix una xarxa global de científics, investigadors i professionals que han estudiat, investigat o treballat a Barcelona, que ara són fora i que formen part del talent de la ciutat”, descriu el CEO de la institució, Alexis Roig.
Per unir i estructurar aquesta xarxa, el SciTech DiploHub ha creat el projecte Barcelona Alumni, que té com a objectiu que aquest talent global mantingui la seva relació amb Barcelona i, fins i tot, siguin actors clau en el desenvolupament dels projectes que es duen a terme a la ciutat. “Avui en dia no té sentit parlar de retenció física del talent, sinó de connectar-lo a escala global, involucrant aquest talent amb programes locals, business ventures, etc. Moltes de les persones que han fet carrera a l’estranger no tornaran, però no perdran l’oportunitat d’involucrar-se en treballs que sorgeixen aquí”.