16
de Febrer
de
2017
Act.
16
de Febrer
de
2017
"Els apartaments turístics pateixen un estigma que em recorda el dels jueus". Així de contundent es mostra Ezequiel Salzberg, que representa un bon nombre dels propietaris i gestors d'edificis d'ús turístic de Barcelona a través de l'associació catalana Prohut. Salzberg denuncia que "s'ha atribuït injustament tots els mals de la ciutat als pisos turístics: la pressió sobre l'espai públic, la precarietat laboral o l'increment dels preus dels lloguers".
Actualment Barcelona disposa de més 9.600 habitatges d'ús turístics (HUT) i ronda els 40.000 llits. L'any passat l'Ajuntament de la ciutat va intensificar la guerra contra els pisos turístics il·legals i va dir adéu a 615 pisos il·legals, molts d'ells anunciats a plataformes com Airbnb o Tripadvisor.
En aquest sentit, el nombre de viatgers que visiten la ciutat a través d'Airbnb no para de créixer. Segons ha informat aquest dijous el director general de màrqueting d'Airbnb a l'Estat espanyol, Arnaldo Muñoz, 1,24 milions de persones s'han allotjat a Barcelona el 2016 utilitzant els serveis de la plataforma, xifra que representa un 40% respecte de l'any anterior.
Turistes vs. residents
Davant d'aquesta nova realitat, el sector turístic de la capital catalana ha anat apujant el to en els últims mesos davant l'ofensiva del govern municipal en contra dels lloguers il·legals, així com per l'enduriment de la regulació en alguns barris, que preveu el decreixement del nombre d'apartaments turístics al districte de Ciutat Vella i a gran part de l'Eixample, Gràcia i Sant Martí.
Diversos representants del sector pressionen les Administracions, de vegades amb victimisme, però també amb propostes que poden solucionar la convivència entre turistes i residents, tal com s'ha evidenciat a la taula rodona Fu-Turisme. La Sostenibilitat dels lloguers turístics en destinacions urbanes, celebrada aquest dimecres a Barcelona.
Contra els veïns sorollosos
Una d'aquestes propostes és la de Roomonitor, una empresa que instal·la uns monitors als apartaments turístics que mesura l'activitat sonora i controlen els decibels. "Quan hi ha un soroll que genera una molèstia, els sensors envien una trucada al propietari o al gestor de l'edifici", resumeix Ignacio Suárez, fundador i conseller delegat de la companyia catalana que va sortir al mercat l'estiu del 2016. Segons Suárez, la mesura permet que el problema veïnal quedi resolt en qüestió de minuts.
"Cadascun dels apartaments que disposen de Roomonitors registra un incident cada dos mesos", assegura el fundador de Roomonitor. Uns conflictes que, segons Salzburg es resolen situant tots els pisos turístics al mateix edifici: "El sector ara està molt atomitzat, però la concentració contribuiria a minimitzar-ne l'impacte".
Una indústria sostenible
Per la seva banda, el president de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara, ha declarat que aquest negoci és capaç de generar els millors llocs de treball del sector turístic –la majoria són autònoms– i ha carregat de nou contra l'Administració: "Som uns 5.000 o 6.000 propietaris, no pas dos grans fons d'inversió, i en canvi paguem més impostos que un hotel de quatre estrelles".
Alcántara ha destacat que, "malgrat que cal aprofundir en la sostenibilitat també en l'àmbit energètic, el sector dels lloguers turístics és una indústria neta; no s'han de construir edificis, simplement tenim llits lliures que podem fer servir".
Tots els assistents a la trobada coincideixen en definir Barcelona com 'el Silicon Valley del sector dels lloguers turístics'. La ciutat ha acollit 8,3 milions de visitants el 2016 i ha registrat més de 17,6 milions de reserves. El sector calcula que genera uns 650 milions d'euros anuals de benefici. Alhora, els principals actors destaquen que Barcelona està servint de model per a altres ciutats del món en matèria turística.
Actualment Barcelona disposa de més 9.600 habitatges d'ús turístics (HUT) i ronda els 40.000 llits. L'any passat l'Ajuntament de la ciutat va intensificar la guerra contra els pisos turístics il·legals i va dir adéu a 615 pisos il·legals, molts d'ells anunciats a plataformes com Airbnb o Tripadvisor.
En aquest sentit, el nombre de viatgers que visiten la ciutat a través d'Airbnb no para de créixer. Segons ha informat aquest dijous el director general de màrqueting d'Airbnb a l'Estat espanyol, Arnaldo Muñoz, 1,24 milions de persones s'han allotjat a Barcelona el 2016 utilitzant els serveis de la plataforma, xifra que representa un 40% respecte de l'any anterior.
Turistes vs. residents
Davant d'aquesta nova realitat, el sector turístic de la capital catalana ha anat apujant el to en els últims mesos davant l'ofensiva del govern municipal en contra dels lloguers il·legals, així com per l'enduriment de la regulació en alguns barris, que preveu el decreixement del nombre d'apartaments turístics al districte de Ciutat Vella i a gran part de l'Eixample, Gràcia i Sant Martí.
Diversos representants del sector pressionen les Administracions, de vegades amb victimisme, però també amb propostes que poden solucionar la convivència entre turistes i residents, tal com s'ha evidenciat a la taula rodona Fu-Turisme. La Sostenibilitat dels lloguers turístics en destinacions urbanes, celebrada aquest dimecres a Barcelona.
Contra els veïns sorollosos
Una d'aquestes propostes és la de Roomonitor, una empresa que instal·la uns monitors als apartaments turístics que mesura l'activitat sonora i controlen els decibels. "Quan hi ha un soroll que genera una molèstia, els sensors envien una trucada al propietari o al gestor de l'edifici", resumeix Ignacio Suárez, fundador i conseller delegat de la companyia catalana que va sortir al mercat l'estiu del 2016. Segons Suárez, la mesura permet que el problema veïnal quedi resolt en qüestió de minuts.
"Cadascun dels apartaments que disposen de Roomonitors registra un incident cada dos mesos", assegura el fundador de Roomonitor. Uns conflictes que, segons Salzburg es resolen situant tots els pisos turístics al mateix edifici: "El sector ara està molt atomitzat, però la concentració contribuiria a minimitzar-ne l'impacte".
Una indústria sostenible
Per la seva banda, el president de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara, ha declarat que aquest negoci és capaç de generar els millors llocs de treball del sector turístic –la majoria són autònoms– i ha carregat de nou contra l'Administració: "Som uns 5.000 o 6.000 propietaris, no pas dos grans fons d'inversió, i en canvi paguem més impostos que un hotel de quatre estrelles".
Alcántara ha destacat que, "malgrat que cal aprofundir en la sostenibilitat també en l'àmbit energètic, el sector dels lloguers turístics és una indústria neta; no s'han de construir edificis, simplement tenim llits lliures que podem fer servir".
Tots els assistents a la trobada coincideixen en definir Barcelona com 'el Silicon Valley del sector dels lloguers turístics'. La ciutat ha acollit 8,3 milions de visitants el 2016 i ha registrat més de 17,6 milions de reserves. El sector calcula que genera uns 650 milions d'euros anuals de benefici. Alhora, els principals actors destaquen que Barcelona està servint de model per a altres ciutats del món en matèria turística.