L'Ajuntament de Barcelona no renovarà les llicències dels 10.101 pisos turístics que hi ha actualment a la ciutat a partir del novembre del 2028. L'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, ha anunciat en roda de premsa que el consistori aplicarà al màxim el decret llei aprovat per la Generalitat el 7 de novembre que regula l'ús d'aquesta tipologia d'habitatges en municipis tensionats en aquest àmbit, com ho és Barcelona. D'aquesta manera, el novembre del 2028 serà una data clau, ja que hauran passat cinc anys de l'entrada en vigor del decret i, per tant, aquests pisos perdran la llicència de turístics i passaran a ser de caràcter residencial.
En concret, el decret llei contempla que en els municipis que presenten problemes d'accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants -o ambdós requisits-, l'activitat de pis turístic només és possible si ho permet expressament el planejament urbanístic i sempre que es justifiqui que hi ha prou sòl per a l'ús d'habitatge destinat al domicili habitual i permanent dels residents. En aquesta línia, el contingut de la llei deixa en mans de l'Ajuntament de Barcelona la decisió d'impulsar o no qualsevol planejament urbanístic que inclogui els pisos turístics.
Flexibilitzar la reserva del 30% d'habitatge protegit, un altre objectiu
Aquesta no és l'única mesura que ha presentat Collboni. L'alcalde de Barcelona també ha proposat acumular la reserva del 30% d'habitatge protegit també en parcel·les de barris adjacents, amb l'objectiu de superar el "fre" en la construcció que ha assegurat que s'ha detectat. Segons el govern municipal, des de l'aprovació de la mesura el 2018, només s'han obtingut 93 habitatges, d'acord amb les llicències atorgades, i d'aquests només vuit s'han executat. D'altra banda, ha afirmat que la mitjana de llicències d'obra nova ha baixat de 1.100 a 60 habitatges.
Per solucionar aquesta situació, Collboni ha plantejat introduir mesures que permetin ampliar les opcions per fer efectiu el 30%. En primer lloc, la mesura aprovada el 2018 permetia ressituar els habitatges protegits en una altra parcel·la del mateix barri però mitjançant la tramitació i aprovació per part del consistori d'un pla de millora urbana. Ara es planteja que la transferència de reserva del 30% a altres emplaçaments no requereixi tramitar aquest pla i que, a més, també es pugui traslladar a barris adjacents. En el cas que hi hagi una diferència del valor de mercat, s'aplicaria un coeficient corrector basat en els preus de mercat de cada barri, amb l'objectiu que es compensi amb més sostre de protecció oficial si el valor de mercat és més baix al barri on s'acabin fent els habitatges protegits respecte al barri d'origen.
La proposta de Collboni contempla l'entrada d'una promotora social que executi els habitatges resultants de les reserves del 30% de les promocions privades en una altra parcel·la
A més, la proposta de modificació del 30% obre també la possibilitat que entri en joc una promotora social, que seria l'encarregada d'executar els habitatges resultants de les reserves del 30% de les promocions privades en una altra parcel·la. Aquesta promotora haurà de tenir un conveni marc amb el consistori que defineixi els procediments, responsabilitats i terminis. Finalment, es planteja facilitar la rehabilitació d'habitatges i elevar-ne el nombre. La proposta és que el 30% només sigui d'aplicació en aquells casos que la rehabilitació s'assimili a l'obra nova, és a dir, quan només es preserva la façana. També quedarien exemptes els canvis d'usos.