El Consell d'Europa decidirà aquest dilluns la nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès), en una convocatòria a la qual concorre Barcelona al costat d'altres 18 ciutats europees, entre les que se situen Amsterdam i Bratislava.
La institució, situada ara a Londres, ha d'abandonar la capital britànica a causa del brexit, i el Govern central, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han treballat de forma unitària per la candidatura fins a passades tres setmanes del referèndum de l'1 d'octubre.
La capital catalana, que ha comptat amb el suport de la societat civil amb Barcelona Global al capdavant, va partir com una de les candidates favorites, després que una enquesta interna entre els treballadors situés Barcelona com la ciutat preferida per traslladar-se.
Tant la ministra Dolors Montserrat, el conseller cessat Antoni Comín i l'extinent Jaume Collboni han defensat la barcelonina com la candidatura més completa per ser l'única que aporta ja la seu on podria situar-se l'agència, a la Torre Agbar.
La candidatura es va presentar el 18 d'octubre a Brussel·les, després de setmanes sense trobar data per les tensions generades per la situació política, i es va fer en un acte presidit per la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, al que també van assistir Comín i Collboni.
Una vegada presentada la candidatura a Brussel·les, Collboni va lamentar en un esmorzar informatiu que les "imatges de la policia espanyola pegant a població pacífica" van fer que la ciutat perdés posicions.
La decisió definitiva la prendran els 27 aquest dilluns 20 de novembre en un consell de ministres d'Assumptes Generals de la UE, però a finals d'octubre els caps d'Estat i de Govern de la UE van abordar també l'assumpte en una cimera a Brussel·les.
Criteris tècnics, no polítics
Fins ara, Espanya ha pogut defensar la candidatura de Barcelona en una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada el passat 6 d'octubre, durant la qual cada delegació amb ciutat candidata va poder exposar el seu projecte durant tres minuts.
Es va tractar de presentacions "tècniques" en què l'ambaixador espanyol va poder evitar qualsevol referència a la situació política a Catalunya i cap dels seus col·legues va preguntar per aquest tema.
En les últimes setmanes des de les institucions europees es va reconèixer de manera informal que la UE segueix la situació a Catalunya "amb preocupació", però que considera el moviment sobiranista un assumpte "intern" que ha de resoldre Espanya dins dels límits que marca la seva Constitució.
Exigències "tècniques i objectives"
La discussió en el si de la UE sobre les futures seus s'ha limitat a l'avaluació d'exigències "tècniques i objectives" el compliment de les quals ha verificat la Comissió Europea, fet que ha permès deixar fora del debat formal el context polític.
L'informe de Brussel·les es basa en sis criteris específics pactats pels 27 i que recullen des de la garantia que l'agència podrà assumir les seves funcions immediatament després del Brexit a la seva nova seu, fins a les bones connexions i l'oferta acadèmica pels fills dels prop de 900 empleats que mourà l'EMA a la seva nova destinació.
També s'haurà de valorar que la ciutat triada asseguri la continuïtat de l'activitat de l'EMA, que tingui en compte el principi de "disseminació geogràfica" (Espanya ja té altres tres agències europees en el seu territori) i que ofereixi un accés adequat al mercat laboral i a la seguretat social i atenció sanitària per les famílies desplaçades.
Retirada d'última hora
A última hora, Dublín, Malta i Zagreb han retirat les seves candidatures per acollir la seu de l'EMA . "Després d'àmplies discussions amb l'Agència Europa del Medicament i altres autoritats nacionals competents en la Unió Europea, Malta retirarà la seva candidatura a acollir l'agència", ha anunciat el Govern maltès en un breu comunicat.
Alhora, dues ciutats més, Dublín i Zagreb, s'han apartat de la carrera, segons han informat fonts europees.