26
de Maig
de
2016
Un estudi recent del Port de Barcelona xifra en 2,5 milions els creueristes anuals que hi té la ciutat i cada any hi són més. Turistes que arriben en majestuosos vaixells i que durant les estades que fan, recorren els més cèntrics espais de la ciutat, una mena d'aperitiu de què podran gaudir en cas que hi tornen. L'èxit d'aquest turisme és herència dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, segons Emiliano González, director general de MSC Cruceros.
La companyia que dirigeix, del grup MSC, compta amb 12 vaixells i en construirà altres 7 naus més per donar resposta a un sector puixant. "Acabem de presentar el catàleg 2017-2018 i ja hi ha reserves. És veritat que el client espanyol va sempre tard, però hi ha una part del mercat que respon amb antelació i reserva molt ràpidament", avança.
Avui dia, com es comporta el mercat?
La indústria del creuer a Espanya, amb una xifra de 466.000 creueristes -que ha significat un 3% d'increment sobre la xifra de 2014- va en augment. Va haver-hi tres anys, entre 2012 i 2014, en què la xifra va anar caient però ja el 2015 s'ha aconseguit superar aquesta xifra. Les perspectives pel 2016 són bones, en la data que estem l'any ja està venut en bona part i els inicis de 2017 vénen a confirmar que la indústria va a seguir creixent, en el seu conjunt com a indústria dins del mercat espanyol i en el nostre cas amb xifres una mica més altes del que està creixent la indústria en general. Després hi ha un segon component que és la part receptiva: Espanya i els ports espanyols, insulars i peninsulars, com a receptors de creueristes. Espanya és la segona destinació a Europa, només superada per Itàlia. En 2015 més de 8 milions de turistes dels 64 que han arribat a Espanya, han arribat en un vaixell de creuers.
Està creixent aquesta tipus de turisme?
Així és. I en aquest aspecte, hi ha ciutats com Barcelona que estan en l'avantguarda, a la part emissora i en la part receptiva. En l'emissora, el mercat català és el primer mercat emissor de creuers, potser perquè Catalunya sempre ha estat molt bolcada al mar, ho coneix molt bé... La sort de Barcelona és que des de l'any 1992, arran dels Jocs Olímpics, descobreix el potencial dels creuers. Des d'aleshores, qualsevol ciutadà de Barcelona està acostumat a veure vaixells de creuers i això li ha donat molta proximitat.
Quina importància té el port de Barcelona, i el turisme vinculat a la seva ciutat, per a MSC Cruceros?
És totalment prioritari. Des de la part receptiva, tots els mercats de les 180 nacionalitats que tenim a bord dels nostres vaixells, quan es planteja una destinació en el Mediterrani, hem d'incloure Barcelona sí o sí perquè ho exigeix el consumidor. De fet, tenim un vaixell les 52 setmanes de l'any a Barcelona i després en l'època de més demanda, des de març a l'abril fins a l'octubre, tenim un segon i fins a un tercer vaixell. Per a nosaltres, és el primer mercat emissor: el ciutadà català sempre ha tingut una fama de ser viatger en el més ampli sentit de la paraula, en viatges de llarga distància, i en creuers, des de 1992 és amb diferència el primer mercat nacional.
Feia referència a què és el client el que ho exigeix.
Si, perquè el consumidor italià, francès, alemany però també el de l'Orient, Sud-amèrica o Rússia, quan ve a Europa i al Mediterrani, Barcelona està al capdavant. És la ciutat a la qual tothom vol venir.
Ocorre des de sempre o hi ha hagut algun punt d'inflexió que ha fet que augmenti l'interès?
S'ha d'agrair a la labor que ha fet la ciutat en els últims anys, la ciutat i el port. El port s'ha anat dotant d'unes bones infraestructures, amb les terminals de creuer que qualsevol turista demana quan arriba a algun lloc: instal·lacions modernes, còmodes, aire condicionat... Això ho ha fet el port de Barcelona. I al seu torn, la ciutat ha tingut un enlairament espectacular en els últims anys que, de nou insisteixo, a escala de creuers arrenca l'any 1992, quan Barcelona no tenia hotels suficients i havia de posicionar vaixells hotel en el port per atendre la demanda. A partir d'aquest moment milers de clients estrangers coneixen Barcelona per primera vegada i la mateixa Barcelona descobreix el potencial de la indústria dels creuers. En aquell moment s'inicia un pla estratègic amb millores i obres noves i la ciutat, al mateix temps, ha anat creixent en aspectes d'atracció cultural, gastronòmica, turística. Però és important saber que el client que arriba en un creuer ha de tenir un port amb unes infraestructures fiables i segures, però darrere sempre ha d'haver-hi una ciutat. Per molt bonic que sigui el port, si darrere no hi ha una ciutat, no val per res... i viceversa.
Destaca molt Barcelona, però quines altres ciutats li fan la competència?
Sobretot en el Mediterrani, Roma i Venècia. En el cas de Roma, té unes instal·lacions portuàries 'menys bones' que les de Barcelona, amb diferència, però després és una gran ciutat, raó per la qual molta gent vol visitar-la. Però l'avantatge que té, si comparem la instal·lació portuària, és que a Barcelona el client troba unes instal·lacions més modernes; si vol pot sortir caminant, està en Colón en 10 minuts i en les Rambles en 12. El port de Civitavecchia està a 70 quilòmetres de Roma, és un handicap. Hi ha pocs exemples de ciutat en què es conjumini aquesta situació, m'atreviria a dir que és un cas únic.
Una de les novetats que han presentat aquest any és un creuer fins a una reserva de les Bahames. Els creuers són experiències només a l'abast dels rics?
És una teoria equivocada i si no, els creuers no tindrien l'èxit que tenen ni la demanda de futur de creixement. L'any passat hi ha hagut a tot el món uns 24 milions de creueristes, dels quals els Estats Units és el número 1 amb 14 milions, i Europa és el següent mercat, amb 6,5 milions de creueristes. Però en tots els països importants d'Europa, l'índex de penetració del creuer és molt baix en relació amb el producte turístic. Si preguntem en el nostre entorn, ens trobarem que molta gent vol fer un creuer però pocs ho han fet. Hi han desaparegut mites equivocats, en el sentit que és un producte car, avorrit i per a gent gran. No és així. Un creuer no és en absolut un producte car.
Quin tipus de client trobem en un creuer?
Hi ha molts perfils. Per exemple, a Europa hi ha un perfil de família que, en les èpoques de vacances escolars, és molt important. En els mesos de temporada mitjana-baixa, està la tercera edat, gent jubilada que disposa de temps i que no té necessitat de viatjar en els mesos més cars; parelles de nuvis cada vegada hi ha més que trien el creuer i al món de l'empresa es donen cada dia més viatges d'incentius que s'organitzen per a xarxes de venda. Les empreses han descobert que fer un creuer és la fórmula perfecta per barrejar una part de treball i una altra de diversió. En les estades de set dies, es poden aprofitar els nostres vaixells per fer una o dues jornades de treball i la resta, diversió.
També en els creuers s'aposta per la tecnologia. Vostès parlen dels "creuers intel·ligents".
La tecnologia ha incidit en tots els sectors. En el nostre cas, hem acordat amb Samsung el disseny de la tecnologia dels vaixells, les pantalles, etc. La companyia està aprofundint en noves plataformes d'Internet a bord dels vaixells molt econòmiques perquè el client pugui triar el pack que vulgui perquè pugui estar connectat permanentment mitjançant xarxes socials, etc. La tecnologia no només va unida a nosaltres en la part de desenvolupament dels vaixells sinó que al mateix temps traslladem aquest concepte de vaixell intel·ligent en benefici dels clients, perquè avui dia el client, de qualsevol nacionalitat, que gaudeix d'un creuer amb nosaltres -i és una exigència que tenim tots- al mateix temps vol estar connectat. La llibertat que ens dóna és que el mòbil ho podem encendre o apagar, però quan ho encenem és que volem estar connectats i cal donar-li al client aquesta facilitat, que estigui en el lloc que estigui tingui accés a l'e-mail, a les xarxes socials, etc. Ja no n'hi ha prou amb simples trucades de telèfon, cal crear coses noves.
Aleshores, això de "me'n vaig de creuer i desconnecto del món" ja no passa?
Si vols, sí. Clar que existeix l'opció, però sempre serà a voluntat del consumidor.
La companyia que dirigeix, del grup MSC, compta amb 12 vaixells i en construirà altres 7 naus més per donar resposta a un sector puixant. "Acabem de presentar el catàleg 2017-2018 i ja hi ha reserves. És veritat que el client espanyol va sempre tard, però hi ha una part del mercat que respon amb antelació i reserva molt ràpidament", avança.
Avui dia, com es comporta el mercat?
La indústria del creuer a Espanya, amb una xifra de 466.000 creueristes -que ha significat un 3% d'increment sobre la xifra de 2014- va en augment. Va haver-hi tres anys, entre 2012 i 2014, en què la xifra va anar caient però ja el 2015 s'ha aconseguit superar aquesta xifra. Les perspectives pel 2016 són bones, en la data que estem l'any ja està venut en bona part i els inicis de 2017 vénen a confirmar que la indústria va a seguir creixent, en el seu conjunt com a indústria dins del mercat espanyol i en el nostre cas amb xifres una mica més altes del que està creixent la indústria en general. Després hi ha un segon component que és la part receptiva: Espanya i els ports espanyols, insulars i peninsulars, com a receptors de creueristes. Espanya és la segona destinació a Europa, només superada per Itàlia. En 2015 més de 8 milions de turistes dels 64 que han arribat a Espanya, han arribat en un vaixell de creuers.
Està creixent aquesta tipus de turisme?
Així és. I en aquest aspecte, hi ha ciutats com Barcelona que estan en l'avantguarda, a la part emissora i en la part receptiva. En l'emissora, el mercat català és el primer mercat emissor de creuers, potser perquè Catalunya sempre ha estat molt bolcada al mar, ho coneix molt bé... La sort de Barcelona és que des de l'any 1992, arran dels Jocs Olímpics, descobreix el potencial dels creuers. Des d'aleshores, qualsevol ciutadà de Barcelona està acostumat a veure vaixells de creuers i això li ha donat molta proximitat.
Quina importància té el port de Barcelona, i el turisme vinculat a la seva ciutat, per a MSC Cruceros?
És totalment prioritari. Des de la part receptiva, tots els mercats de les 180 nacionalitats que tenim a bord dels nostres vaixells, quan es planteja una destinació en el Mediterrani, hem d'incloure Barcelona sí o sí perquè ho exigeix el consumidor. De fet, tenim un vaixell les 52 setmanes de l'any a Barcelona i després en l'època de més demanda, des de març a l'abril fins a l'octubre, tenim un segon i fins a un tercer vaixell. Per a nosaltres, és el primer mercat emissor: el ciutadà català sempre ha tingut una fama de ser viatger en el més ampli sentit de la paraula, en viatges de llarga distància, i en creuers, des de 1992 és amb diferència el primer mercat nacional.
Feia referència a què és el client el que ho exigeix.
Si, perquè el consumidor italià, francès, alemany però també el de l'Orient, Sud-amèrica o Rússia, quan ve a Europa i al Mediterrani, Barcelona està al capdavant. És la ciutat a la qual tothom vol venir.
Ocorre des de sempre o hi ha hagut algun punt d'inflexió que ha fet que augmenti l'interès?
S'ha d'agrair a la labor que ha fet la ciutat en els últims anys, la ciutat i el port. El port s'ha anat dotant d'unes bones infraestructures, amb les terminals de creuer que qualsevol turista demana quan arriba a algun lloc: instal·lacions modernes, còmodes, aire condicionat... Això ho ha fet el port de Barcelona. I al seu torn, la ciutat ha tingut un enlairament espectacular en els últims anys que, de nou insisteixo, a escala de creuers arrenca l'any 1992, quan Barcelona no tenia hotels suficients i havia de posicionar vaixells hotel en el port per atendre la demanda. A partir d'aquest moment milers de clients estrangers coneixen Barcelona per primera vegada i la mateixa Barcelona descobreix el potencial de la indústria dels creuers. En aquell moment s'inicia un pla estratègic amb millores i obres noves i la ciutat, al mateix temps, ha anat creixent en aspectes d'atracció cultural, gastronòmica, turística. Però és important saber que el client que arriba en un creuer ha de tenir un port amb unes infraestructures fiables i segures, però darrere sempre ha d'haver-hi una ciutat. Per molt bonic que sigui el port, si darrere no hi ha una ciutat, no val per res... i viceversa.
Destaca molt Barcelona, però quines altres ciutats li fan la competència?
Sobretot en el Mediterrani, Roma i Venècia. En el cas de Roma, té unes instal·lacions portuàries 'menys bones' que les de Barcelona, amb diferència, però després és una gran ciutat, raó per la qual molta gent vol visitar-la. Però l'avantatge que té, si comparem la instal·lació portuària, és que a Barcelona el client troba unes instal·lacions més modernes; si vol pot sortir caminant, està en Colón en 10 minuts i en les Rambles en 12. El port de Civitavecchia està a 70 quilòmetres de Roma, és un handicap. Hi ha pocs exemples de ciutat en què es conjumini aquesta situació, m'atreviria a dir que és un cas únic.
Una de les novetats que han presentat aquest any és un creuer fins a una reserva de les Bahames. Els creuers són experiències només a l'abast dels rics?
És una teoria equivocada i si no, els creuers no tindrien l'èxit que tenen ni la demanda de futur de creixement. L'any passat hi ha hagut a tot el món uns 24 milions de creueristes, dels quals els Estats Units és el número 1 amb 14 milions, i Europa és el següent mercat, amb 6,5 milions de creueristes. Però en tots els països importants d'Europa, l'índex de penetració del creuer és molt baix en relació amb el producte turístic. Si preguntem en el nostre entorn, ens trobarem que molta gent vol fer un creuer però pocs ho han fet. Hi han desaparegut mites equivocats, en el sentit que és un producte car, avorrit i per a gent gran. No és així. Un creuer no és en absolut un producte car.
Quin tipus de client trobem en un creuer?
Hi ha molts perfils. Per exemple, a Europa hi ha un perfil de família que, en les èpoques de vacances escolars, és molt important. En els mesos de temporada mitjana-baixa, està la tercera edat, gent jubilada que disposa de temps i que no té necessitat de viatjar en els mesos més cars; parelles de nuvis cada vegada hi ha més que trien el creuer i al món de l'empresa es donen cada dia més viatges d'incentius que s'organitzen per a xarxes de venda. Les empreses han descobert que fer un creuer és la fórmula perfecta per barrejar una part de treball i una altra de diversió. En les estades de set dies, es poden aprofitar els nostres vaixells per fer una o dues jornades de treball i la resta, diversió.
També en els creuers s'aposta per la tecnologia. Vostès parlen dels "creuers intel·ligents".
La tecnologia ha incidit en tots els sectors. En el nostre cas, hem acordat amb Samsung el disseny de la tecnologia dels vaixells, les pantalles, etc. La companyia està aprofundint en noves plataformes d'Internet a bord dels vaixells molt econòmiques perquè el client pugui triar el pack que vulgui perquè pugui estar connectat permanentment mitjançant xarxes socials, etc. La tecnologia no només va unida a nosaltres en la part de desenvolupament dels vaixells sinó que al mateix temps traslladem aquest concepte de vaixell intel·ligent en benefici dels clients, perquè avui dia el client, de qualsevol nacionalitat, que gaudeix d'un creuer amb nosaltres -i és una exigència que tenim tots- al mateix temps vol estar connectat. La llibertat que ens dóna és que el mòbil ho podem encendre o apagar, però quan ho encenem és que volem estar connectats i cal donar-li al client aquesta facilitat, que estigui en el lloc que estigui tingui accés a l'e-mail, a les xarxes socials, etc. Ja no n'hi ha prou amb simples trucades de telèfon, cal crear coses noves.
Aleshores, això de "me'n vaig de creuer i desconnecto del món" ja no passa?
Si vols, sí. Clar que existeix l'opció, però sempre serà a voluntat del consumidor.