• Economia
  • Una conversa amb Sonia D., extreballadora d'i3 Ventures

Una conversa amb Sonia D., extreballadora d'i3 Ventures

Josep M. Ganyet explica com treballen les empreses que es dediquen a fer campanyes de desprestigi a les xarxes socials, com la pressumpta del Barça i i3 Ventures

Entrevista a una extreballadora d'i3 Ventures | iStock
Entrevista a una extreballadora d'i3 Ventures | iStock
Barcelona
19 de Febrer de 2020
Act. 19 de Febrer de 2020

Dimarts, 18 de febrer. El Govern de la Generalitat acaba de presentar en un saló Sant Jordi a vessar l’estratègia de Catalunya en intel·ligència artificial. Surto de Palau vora les sis de la tarda i faig cap al bar la Vermuteria, a la Gran Via amb Bac de Roda. Allà m’hi espera la Sonia D., una extreballadora de l’empresa Nicestream. Hem quedat a un quart de set i el Waze em diu que arribaré a les 18:18. L'aviso de que faig uns minuts tard.

Només entrar la veig asseguda de cara a la taula més propera a la porta prenent-se una cervesa. Reconec la noia de l’avatar del seu perfil de Twitter i de la foto del seu Whatsapp. Ens saludem, em disculpo pel retard i comencem a xerrar. Em diu que acaba d’arribar d’un viatge i que s'ha trobat avui amb l’escàndol del Barça i i3Ventures. Li agraeixo la conversa telefònica que hem tingut prèvia. He arribat a ella gràcies a una entrevista de feina que havia fet a l’empresa d’un amic meu a qui li va sobtar el tipus de campanyes que feien i en recordava el nom de l’empresa. Em comenta que tot i que la clàusula de confidencialitat ja ha caducat, hi ha noms d’empreses i d’organitzacions que prefereix no donar-me. M’explica tot el que li demano.

El jefazo

El motiu de la minsa presència d’i3 Ventures a les xarxes és a causa que és només la raó fiscal d’una de les empreses de les quals participava el jefazo (l’anomena així) Carlos Ibáñez Costantino, un senyor que va tractar poc perquè era molt distant i passava (passa) la major part del seu temps entre Amèrica Llatina i Espanya. M'explica que és un senyor que sempre ha estat molt gelós de la seva privacitat. L’empresa en la qual ens hem de fixar, i per la qual treballava ella, és Nicestream. Estirant el fil també trobem que el senyor Carlos Ibañez té registrades empreses de noms tan suggerents com “NS Group”, “Illuminati Lab” i “Eye Watch”.

Nicestream, segons es defineixen en el seu web, és una empresa que es dedica a recollir i analitzar “dades massives socials” i mitjançant “tècniques d’anàlisi de dades” crea “coneixement específic” per “predir el comportament humà”. La seva plataforma de dades massives s'anomena Sentinnel, una plataforma que "segueix, analitza i interpreta l’activitat social basant-se en diferents tècniques d’intel·ligència artificial per crear i protegir reputació per a marques, productes, artistes, polítics i executius”.

Li pregunto si tot això és cert i si és veritat que tenen una plataforma propietària per gestionar reputació en línia o tot és un bluff de màrqueting. Em confirma que tot és real i que el programari propietari que utilitzen és molt eficient a l’hora de monitorar xarxes i influir en estats d'opinió, “tan de bo el tingués ara per treballar amb els meus clients”, afegeix.

"Es pot invertir en millorar el nostre producte i explicar-ho amb una campanya en positiu o invertir en fer creure tothom que el producte de la competència és pitjor. I aquest és presumptament el negoci de Nicestream"

El costat lluminós i el costat fosc

Parlem de com totes les empreses mitjanes i grans treballen amb agències que en monitoren la seva presència als mitjans socials i —m'insisteix— “això no és dolent; tothom ho fa”. De fet, sé per la meva feina, que empreses i organitzacions de tot tipus —inclosos partits i governs— monitoren les converses de les xarxes per conèixer estats d'opinió envers llurs productes, serveis o polítiques. Fins aquí el que seria el costat lluminós, una mena de clipping digital amb vitamines.

Un cop obtinguda aquesta intel·ligència podem fer dues coses: invertir en millorar el nostre producte o servei i explicar-ho amb una campanya de relacions públiques en positiu o bé invertir en fer creure tothom que el producte o servei de la competència és pitjor. I aquest és presumptament el negoci de Nicestream.

A la feina

Li pregunto per la seva feina i com era el seu dia a dia. M'explica que aquí, a Barcelona, eren uns vuit quan ella hi era al Principal 2a del carrer Bruc, 21: “Hi feia fred, no sé si estava pensat així, però no fèiem més de les vuit hores diàries. El sou era normal, al voltant d'uns 25.000 euros l'any”. A Barcelona, Nicestream té un equip petit que complementa amb els professionals que té a Argentina i Uruguai. Un equip normal per a una campanya està compost per dos analistes de dades, dos gestors de comunitats que generen continguts i un dissenyador que crea les peces visuals.

"Ocasionalment, la feina pot comportar la gestió de perfils falsos a Rússia i el veritable valor afegit consisteix en humanitzar-los"

Humanitzar

M’explica que ocasionalment la feina pot comportar la gestió de perfils falsos per a aplaudir uns o atacar els altres. Em comenta que la pràctica habitual és comprar-los a Rússia —això és barat— i que el veritable valor afegit consisteix en “humanitzar-los”. Els perfils arriben amb noms russos i de qualsevol manera. La feina inicial és donar-los noms i avatars versemblants en la cultura de destí. Un cop fet, i durant un parell de mesos, els crearan una personalitat a base de publicar informacions innòcues; tant poden parlar de com els agrada la seva ciutat a recomanar vídeos de Youtube, a comentar un programa de tele o parlar del temps que fa.

En campanya

Quan entra un nou client, posem per cas el Barça, el sistema automatitzat de gestió proposa als gestors una sèrie de perfils “humanitzats” que encaixen amb els objectius de la campanya. Són perfils que semblen humans, capaços d’interactuar amb humans de veritat de manera automatitzada o supervisada pel gestor de comunitats. Quan algun usuari desemmascara un d’aquests perfils es marca com a descobert al sistema i ja no el fa servir més. 

Un dia normal de feina comença amb la revisió de totes les mencions a xarxes, blogs i digitals. Amb la plataforma de Nicestream es fa un clipping de les mencions més rellevants “que ja et donen el tipus de contingut que hauràs de generar per influir en la conversa”. M'explica que la font principal és Twitter, on la informació és més polaritzada i on hi tenen lloc tots els debats polítics —política ho és tot!—. El segueix Facebook per la llei dels grans nombres —2.500 milions d'usuaris actius mensuals—, “Instagram i LinkedIn no els treballàvem”, rebla.

"La font principal és Twitter, on la informació és més polaritzada i on hi tenen lloc tots els debats polítics, seguit de Facebook; Instagram i LinkedIn no ho treballen"

TT

"Si hi ha futbol, oblida't de fer un trending topic”. S'han d'escollir bé els dies, però si ho fas bé —el nombre adequat, amb la cadència adequada i el ritme adequat— pots fer un TT amb només 900 tuits. De fet, el que fan els gestors de comunitats és carregar tots els tuits que volen que surtin en un moment determinat —un debat electoral posem per cas— i després deixar que el sistema els publiqui automàticament a intervals que semblin humans, ni massa ràpid ni massa constants durant l'esdeveniment en qüestió.

Dilema moral

Em confirma que en els dos anys i mig que va treballar a Nicestream va fer moltes campanyes, tant en positiu com en negatiu, i arribem a la pregunta inevitable que formulem gairebé alhora: "i els dilemes morals?" Es pot fer una campanya de difamació contra els teus? O una campanya de suport a una causa que va contra les teves conviccions? O tot i fer una campanya amb la qual coincideixes plenament, és ètic fer-la desprestigiant l'adversari?

Em confirma que com més va, més costa i més dilemes morals se't plantegen. M'explica que molta gent no s'ho planteja —els mediocres— mentre tinguin la paga a finals de mes, però que nogensmenys, en aquest tipus d'empreses hi ha una rotació molt alta per culpa del bloqueig ètic que produeix. Ella ja no treballa a Nicestream i està pel seu compte.

Unionisme

D'abans que sortís l'escàndol del Barça, les empreses del grup han estat involucrades en campanyes contra el moviment independentista. De fet, els serveis que feien per al Barça incloïen els atacs als Presidents Torra i Puigdemont, al Vicepresident Junqueras, a Òmnium, l'ANC, Tsunami Democràtic i altres polítics i líders independentistes. L'entramat de societats vehicula les campanyes de caire polític a través d'Iluminati Lab (van treballar en les campanyes electorals de Sebastián Piñera, president de Xile, i en la de Rafael Correa, president de l'Equador).

"Els serveis que feien per al Barça incloïen els atacs als Presidents Torra i Puigdemont, al Vicepresident Junqueras, a Òmnium, l'ACN, Tsunami Democràtic i altres líders independentistes"

Li pregunto per les campanyes contra la independència de Catalunya i contra el referèndum del primer d'octubre, període que coincideix amb el de feina de la Sonia D. a Nicestream. No em vol donar noms per un tema de confidencialitat, però pel que puc deduir les campanyes contra l'independentisme les feien a favor de l'organització unionista “més coneguda”, una organització que amb molt pocs socis aconsegueix uns ingressos milionaris i que pot pagar les tarifes de Nicestream.

Som rucs i ho saben

Funcionen aquest tipus de campanyes? Si es fan ben fetes, sí. Saben identificar les nostres vulnerabilitats —són campanyes d'enginyeria social— i un cop identificades les ataquen amb missatges que poden arribar a canviar la nostra conducta. I aquesta és la tragèdia; que aquestes campanyes funcionin.

De manera acrítica ens apuntem a un linxament mediàtic, difonem informacions no contrastades, retuitem missatges més fàcils de compartir que de verificar i ens creiem qualsevol informació que apuntali les nostres conviccions per estrafolària que sigui, perdó, com més estrafolària, millor. Poques vegades ens parem a pensar si aquella informació és circumstancial, està treta de context, és tendenciosa o la difon algú que té una agenda determinada.

Ens cal a tots plegats abraçar el dubte constant, l'esperit crític i el mètode científic. Amb els mitjans socials, la vida, l'univers i amb tota la resta. Mentre això no passi continuarà essent certa la saviesa popular que diu que “mentre hi hagi rucs, n'hi haurà que aniran a cavall”.