A cel obert. El món brinda pel coneixement, pel savoir faire de Barcelona i per l'ecosistema català. Si les últimes setmanes han estat les dels brindis patronals i camerals amb crònica d'un sorpasso anunciat, aquesta setmana nadalenca ha estat també la del brindis internacional. Tot i ser un dia estrany, després de Nadal i Sant Esteve i a les portes de l'últim cap de setmana del 2019, aquest 27 de desembre, la ciutat comtal ha estat la capital mundial del talent científic i tecnològic i ha acollit prop de 200 professionals d'arreu del món en la cimera anual Barcelona Alumni Global Summit organitzada per SciTech DiploHub. Prèviament, VIA Empresa ha visitat també el Camp Nou, el Palau de la Música i el Dry Martini de Barcelona on la Comissió Europea va celebrar el seu tradicional brindis amb corresponsals com Xavi Coral, Jordi Barbeta o Tomás Alcoverro.
Un servidor (Víctor Costa) va entrevistar Tomás Alcoverro fa quasi 10 anys i li va preguntar sobre les corresponsalies. La resposta de l'autor de llibres com El decano. De Beirut a Badad. 30 años de crónicas i La historia de mi balcón toca el cor i l'ofici de periodisme. Per pensar a Peu de Pàgina!
- Per què és important tenir un corresponsal per cobrir una notícia en directe?
Tenir un corresponsal garanteix al mitjà de comunicació: credibilitat, fe de vida, notificació i un testimoni en directe. El que veritablement importa en el món de la comunicació, el que realment dóna valor al periodisme és el fet d'estar on toca en el moment just i poder viure-ho i explicar-ho en directe. La funció del corresponsal és informar, trencar amb els prejudicis i les idees preconcebudes de la societat però en cap cas enganyar. En definitiva, un corresponsal ha d'aclarir tota situació -difícilment amb objectivitat- però sí amb independència i honestedat.
Alcoverro: "El que realment dóna valor al periodisme és el fet d'estar on toca en el moment just i poder viure-ho i explicar-ho en directe"
Del Camp Nou al Palau de la Música
A VIA Empresa vam començar la setmana al Camp Nou per fer una tour experience i descobrir de primera mà amb l'associació Aula Alumni que el Barça vol jugar el partit del futur amb esport, tecnologia i innovació. Durant una llarga passejada hi vam trobar des d'una portada d'El Mundo Deportivo del 3 de maig de 1937 fins a una fotografia de l'expresident Agustí Montal i Costa amb el titular El Barça i Catalunya, l'època Montal, cinc trofeus Champions, un gran homenatge a Cruyff, un gran Espai Messi, un surrealista quadre de Miró, ulleres de realitat virtual o una capella al túnel de vestidors amb una rèplica de la Moreneta. "Més que un club!", repetien aficionats i turistes d'arreu del món que visitaven eufòrics les entranyes del Barça. Debats inclosos sobre el model de negoci del club, les bases de dades o el hub d'innovació.
Per la tarda, vam assitir al festival de valsos i danses de l'Orquestra Simfònica del Vallès celebrat al Palau de la Música de Barcelona. D'orígen madrileny, el director Andrés Salado va donar la benvinguda en català per "respecte i agraïment" a la nostra terra. Vam poder escoltar els valsos d'homenatge a Strauss pare i fill, Amadeu Vives o Jacques Offenbach, entre d'altres.
Salado: "S'ha de trencar amb la quarta paret que és el públic"
L'Orquestra tocava, Salado dirigia i explicava, la soprano Elena Copons cantava mentre el públic aplaudia. Fins i tot, una professora de música infantil que es trobava entre el públic es va atrevir a dirigir l'orquestra del Vallès a petició improvitzada del director madrileny. "S'ha de trencar amb la quarta paret que és el públic", reivindica. La referència recorda a l'obra Sis personatges en busca d'autor del Nobel Luigi Pirandello i suposa també una gran lliçó pel periodisme.
Al llarg de més de 100 minuts de concert, es van poder escoltar paraules com "empoderament femení", "sufragi"o "innovar amb una màquina d'escriure". Sí, la màquina d'escriure que ens recorda a tots els periodistes d'on venim i cap a on anem i que Leroy Anderson va aconseguir acoplar en una orquestra perquè amb el seu so formés part de la música. Innovació periodística i melòdica!
Barcelona, un hub de ciència i tecnologia
La seva ubicació, la població, el talent, el clima... milions de factors converteixen Barcelona en una ciutat ideal per viure-hi i treballar-hi i aquesta és, precisament "la clau de l'èxit de les ciutats", com deia el conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, durant la cimera. Una cimera que va reunir aquest divendres a l'auditori de la Casa Milà de Gaudí investigadors de centres de recerca i universitats com el Massachusetts Institute of Technology, la Universitat de Harvard, la Universitat d’Oxford, la NASA, la Universitat Tècnica de Munic, l’Escola Politècnica Federal de Zuric o la Universitat de Soochow a la Xina.
Tots ells han volat a la capital catalana per sumar talent i impulsar la potencialitat de Barcelona juntament amb directius d’empreses tecnològiques de Facebook, Google, Alibaba i Tesla; i alts càrrecs d’institucions internacionals com el Banc Mundial, la Comissió Europea o l’agència britànica d’innovació Nesta. A primera hora del matí, es distribuïen en tres centres neuràlgics de la cituat entre el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Barcelona Tech City i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). No s'ho han perdut tampoc opinadors de VIA Empresa com l'empresària Mar Alarcón o el professor Esteve Almirall.
Bosch: "Barcelona és el hub central del networking, té tot el que necessita"
Allà s'hi han posat en comú els diferents punts de vista sobre l'ecosistema de la ciència i la tecnologia de la capital catalana. Abans de les 12 del migdia, es trobaven a la Pedrera per escoltar diverses ponències en anglès amb personalitats vingudes d'arreu del món. "Barcelona és el hub central del networking, té tot el que necessita", continuava Bosch, que al mateix temps lamentava que, "de vegades, em diuen que la política ho perd tot", però es reiterava en la idea que "no hi ha una contradicció entre el que està passant i el poder del talent de Catalunya". "La majoria de catalans demana llibertat, i sense llibertat no hi ha creació, talent ni innovació", explicava.
La política, de fet, ha estat un debat central en els actes econòmics de tancament de l'any. Mentre al Cercle d'Economia obria diàleg sobre Catalunya i Espanya amb el finançament autonòmic, la centralitat i les autopistes estatals, on l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell insistia en què "no val dir que es farà un AVE on totes les capitals de província es connectin a Madrid i la segona i la tercera ciutat d'Espanya no estiguin connectades", Pimec aplaudia el nou pacte de govern a l'Estat i Foment del Treball avisava que "no volem ser floreros ni convidats de pedra en decisions importants". Tots reclamaven diàleg i ho feien amb un objectiu comú: la competitivitat de Catalunya.
L'acte 'Barcelona Alumni Global Summit', organitzat per SciTech DiploHub | ACN
Mas-Colell, que també corria pels passadissos de La Pedrera, ha recordat a VIA Empresa que les universitats són la porta d'entrada del talent barceloní i internacional i que la transferència de coneixement és clau per a la societat. "En política no pots fer tot allò que vols", explicava en una entrevista en aquesta casa.
La capital de la diplomàcia tech
Amb la finalitat de "fer de Barcelona la primera ciutat del món en implementar la diplomàcia científica", el CEO del SciTech DiploHub, Alexis Roig, vol reivindicar que ara "tenim responsabilitats que abans no existien" com, per exemple, "ser atractius per al talent, els negocis, el turisme, portar les ambicions al següent nivell i ser influents" perquè, a parer seu, "no és suficient amb ser atractius".
Roig: "La contribució de Barcelona al món ha de ser treballar per posicionar-la com un bé públic"
La fórmula per aconseguir-ho és "elevar el nostre poder amb l'ecosistema innovador, ser capaços d'ensenyar al món que som un partner per fer negocis, per progressar junts i per innovar". Diuen que quan comences a créixer encara créixes més i més ràpid i per això Barcelona ha passat de ser "la capital de la sangria, de la festa o dels toros", per "esdevenir la capital de les startups i el talent", en paraules del conseller d'Exteriors. Precisament amb aquesta realitat sota el braç,i segons apunta Roig, "la contribució de Barcelona al món ha de ser treballar per posicionar-la com un bé públic". I és, que, només així, la ciutat comtal acabarà liderant la diplomàcia científica al món.
La fundadora de Nina Capital, Marta Gaia, recorda que "Barcelona és el punt zero per al talent i els equips tecnològics i de disseny dels nuclis tecnològics sanitaris més prometedors d'Europa", tot i que, això sí, nega que la ciutat comtal sigui el Silicon Valley d'Europa perquè considera que ho és tot el continent. Gaia també aplaudeix que "Barcelona està obrint el camí per a la resta d'Europa i la comunitat clínica hi té moltes oportunitats, hi ha molt de coneixement i hem d'estar molt orgullosos d'això". Per tot plegat, està convençuda que el futur de la ciutat passa per la health tech o la tecnologia sanitària.
"Estem orgullosos de vosaltres, la ciutat és la gent, no només qui hi viu, sinó qui hi ha viscut i la porta a dins allà on van. Sou els millors ambaixadors de Barcelona sigui on sigui que visqueu", assegurava la tinenta d'Alcaldia de l'Agenda 2030 de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, a tall de conclusió. "L'atracció del talent al segle XXI no significa només retenir el talent, sinó portar Barcelona on sigui que estigueu" i "hem de ser un pont entre l'ecosistema del coneixement i la resta del món".
Justament per això, la Pedrera, SciTech DiploHub i les prop de 200 personalitats internacionals que l'acompanyaven, la Comissió Europea, el Camp Nou i el Palau de la Música han brindat aquesta setmana per Barcelona i el talent de la seva gent. Vinguda i per venir. Del 2019 al 2020.
Benvolguts lectors, molt Bon Any Nou! A Peu de Pàgina.