Que Barcelona és una ciutat innovadora no és cap novetat, com tampoc ho és que Barcelona enamora, que atreu talent i que s'està assentant com hub europeu -i mundial- de creació d'startups. La llista és llarga, però encara hi ha feina a fer -i així ho ha posat encara més de manifest la pandèmia- si volem que la capital catalana continuï sent líder en molts aspectes. I el primer és "definir en quina lliga volem jugar" i quins són els sectors "en què volem aconseguir l'excel·lència", com assenyala la CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona i patrona de la Fundació Museu Picasso, Anna Gener, durant la taula rodona Barcelona, ciutat d'innovació celebrada en el marc del Barcelona Startup Congress.
Això va de jugar -o no- en la primera divisió i de "continuar fent coses per seguir sent innovadora". Si bé és cert que la competència sempre ha existit, també ho és que la covid-19 ha fet aflorar noves ciutats que "ara estan apareixent en aquesta atracció mundial". En paraules de la directora d'Anteverti, Pilar Conesa, "la gran transformació que estem vivint i el canvi de paradigma ho retoca tot" i això té a veure amb la importància de "tenir les lleis adequades" i fomentar la col·laboració público-privada per impulsar tot això, una mica del que ja es ve parlant des de fa temps, però que "no s'implementa" i que, per tant, ens fa veure que "ja anem tard" en això també.
Gener: "Barcelona ha de definir en quina lliga vol jugar i en quins sectors volem aconseguir l'excel·lència"
Barcelona té el poder, Barcelona té el potencial de continuar ocupant els primers llocs dels rànquings mundials, però és el moment de portar la teoria a la prática. De fet, la ciutat comtal ja ha demostrat al llarg dels anys que "té incorporada la innovació en el seu ADN", com diu Gener, perquè "s'ha hagut de reinventar moltes vegades i aquesta capacitat de reinvenció la tenim incorporada". A més, amb la transformació urbanística del 22@, la capital catalana va demostrar que és capaç d'afrontar els reptes que es proposi i és que, si bé fa 20 anys aquesta zona de fàbriques només representava el 4% del PIB barceloní, ara ja arriba al 16%.
Tot això deixa clar que, no només Barcelona "té voluntat de liderar en diferents segments, encara que és cert que en els últims anys ha deixat escapar oportunitats", sinó que "tenim una gran capacitat d'atracció de talent internacional", com recorda la CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona. Les xifres parlen per si soles: el 26% dels barcelonins ho són per elecció, són persones que no han nascut aquí, però han decidit viure a l'urbs mediterrània i que, a més, "deixa un impacte d'innovació a la nostra ciutat".
Enamorar el capital
Gent com la CEO de Red Points, Laura Urquizu, que va deixar el País Basc per apostar per Barcelona, per la innovació i pel talent. Perquè, com diu ella mateixa, "innovar és una actitud" i, al seu parer, "Barcelona és sinònim d'innovació, poques ciutats conec més respectuoses amb el diferent"; i el que és més: "Barcelona és un exemple mundial de com crear un ecosistema emprenedor quan no existia".
Urquizu: "Barcelona és un exemple mundial de com crear un ecosistema emprenedor quan no existia"
Però aquí, Urquizu també llança un toc d'atenció a la ciutat i als seus actors posant damunt la taula que "per continuar sent innovador no et pots quedar com estàs" perquè, avisa, "hi ha altres ciutats que volen competir amb Barcelona i ho estan fent molt bé". I què és el que li falta en aquest terreny a la capital catalana? Segons la CEO de Red Points, la cosa no va només d'atreure talent, sinó també capital, els dos agents "fonamentals" dels ecosistemes innovadors. I és precisament en això en el que ha de treballar la ciutat comtal. "És fonamental que siguem capaços d'atreure aquest capital a la ciutat perquè les startups tenen tendència a unir-se en hubs, a crear-los, i Barcelona ha de ser atractiva per a aquest capital", insisteix Urquizu.
En aquesta mateixa línia, Conesa reitera la idea que "Barcelona és innovadora però té una gran oportunitat per davant per ser referent mundial". Una gran oportunitat que passa, sí o sí, perquè les administracions i la societat civil "uneixin esforços". Els fons europeus, per exemple, són un primer pas per on començar i justament per això hem de veure "s'utilitzaran els fons de recuperació econòmica, com construïm el futur i buscar els projectes que tinguin a veure amb l'alineació estratègica". I aquí, un altre exemple de la mà d'Urquizu. "Espanya té molta base instal·lada per poder produir vacunes". Llavors, per què no estem produint vacunes des d'Espanya per a Espanya, des de Barcelona per a Barcelona?".
Més enllà de Barcelona
En aquesta alineació estratègica també entren en joc reptes urbanístics que "hem d'atendre si no volem quedar-nos enrere", apunta Gener. La seva proposta és molt clara: "Cal començar a pensar en una Barcelona més àmplia, en una gran Barcelona", més enllà de l'àrea metropolitana, que ens permeti a tots gaudir no només d'una mobilitat més coherent, sinó també de polítiques econòmiques que ens beneficiïn a tots. Perquè ara mateix, recorda, "l'àrea té 36 alcaldes decidint" i això comporta "riscos de perdre oportunitats".
Laura Urquizu, Pilar Conesa, Anna Gener i Marta Casado durant la taula rodona
I és que, encara que la covid-19 hagi implantat el teletreball en moltes empreses i hagi incentivat la repoblació del món rural, també és cert que "per molt que hi hagi teletreball, no determinarà una tendència, el procés d'urbanització és imparable, les ciutats són molt atractives per al talent i cal organitzar molt millor Barcelona".
En aquesta mateixa línia, Conesa afegeix un punt més a la qüestió i és que, encara que es descentralitzin llocs de feina, "tot això requereix aquesta visió d'àrea metropolitana", més enllà de Barcelona. Tornem a parlar de lleis i de regulació i que les diferents administracions es posin les piles en aquest terreny. De fet, el Govern espanyol encara està pendent de crear una llei d'startups i això seria clau també per evitar que "moltes empreses marxin a Silicon Valley a buscar inversió perquè aquí no hi ha mecanismes".
Conesa: "Barcelona és innovadora però té una gran oportunitat per davant per ser referent mundial"
La covid-19 està ajudant a replantejar tot això, però encara queda feina per fer i deures pendents. Com diu Urquizu, "quan les persones s'enfronten a un trauma creixen i evolucionen", però encara estem en plena pandèmia. Però, ella també, insisteix que, malgrat que "s'imposi tot el tema remot i que hi haurà persones treballant des de qualsevol part del món per a qualsevol empresa", això "passarà però no serà el més massiu" perquè "la majoria continuaran localitzant-se en hubs físics". I aquests hubs físics, aquestes ciutats, són el futur més present, enmig de l"oceà vermell" en què s'està convertint la innovació del segle XXI.