Els deures pendents de Barcelona amb Montjuïc

L’aterratge del Barça a l’estadi Lluís Companys fa emergir, de nou, el debat sobre les mancances històriques de la muntanya

Imatge d'un jardí a Montjuïc | Ajuntament de Barcelona - Òscar Giralt Imatge d'un jardí a Montjuïc | Ajuntament de Barcelona - Òscar Giralt

De forma sobtada, no pas inesperada, Gerard Piqué ha anunciat que deixa el Futbol Club Barcelona i la pràctica de l’esport professional. El jugador de la Bonanova disputarà, demà dissabte al Camp Nou, el seu últim partit amb la samarreta blaugrana.  A partir d’ara, Piqué podrà concentrar els seus esforços als nombrosos negocis, principalment vinculats al món de l’esport, l’àmbit digital i el sector audiovisual.

Soci de l’entitat, com a exjugador continuarà gaudint del club de la seva vida com a espectador. En els pròxims mesos al barri de les Corts i, a partir de la temporada 2023-2024, a l’exili forçat de l’estadi Lluís Companys. L’acord entre el club blaugrana i l’Ajuntament de Barcelona genera un benefici mutu. Els primers troben una solució d’emergència per no aturar el procés de modernització de la zona del Camp Nou i el consistori d’Ada Colau aprofita el retorn del futbol a Montjuïc per intentar redreçar el rumb de la muntanya i solucionar així les mancances històriques. 

Montjuïc com a lloc central per “la vida” de Barcelona 

Sota el lema Montjuïc: Nou eix del turisme, la cultura i l’esport, el centre CETT-UB i Foment del Treball han organitzat una xerrada sobre un espai que acull un parc de 450 hectàrees amb 23 equipaments culturals, 14 zones de jardí i unes 50 entitats esportives. “Montjuïc ha de ser un lloc central per la vida de Barcelona”, descriu Guillermo Vallet, president de la comissió de Turisme de la patronal catalana. 

En aquest sentit, Vallet defineix el futur de la muntanya com “el pulmó verd de la cultura i l’esport”. Vinculant la singularitat de Montjuïc a la problemàtica general de la ciutat amb la massificació turística, Foment del Treball defensa que el turista de Barcelona “ha de conviure amb el ciutadà, els visitants s’han de sentir barcelonins”. L’any 2029, centenari de l’Exposició Universal, ha de ser el punt d’inflexió, segons el representant de Foment, per consolidar el lideratge de Montjuïc i que deixi de ser considerat “un espai limítrof de la ciutat”. 

MAT03209
Imatge de tots els ponents de la xerrada organitzada pel centre CETT-UB i Foment del Treball | Foment

L’accessibilitat, un obstacle 

“Tenim un problema històric amb l’accessibilitat”, així de contundent s’ha expressat Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró. La gestora cultural creu adient abordar aquesta problemàtica, abans de traçar qualsevol mena d’estratègia global. “Hem de fer fàcil el camí dels barcelonins i els visitants cap a la muntanya, però ens cal un calendari i més acció per dur a terme els canvis pendents”, apunta Puig. 

Pepe Serra: “A Barcelona no li queda cap operació estratègica més que Montjuïc”

Per la seva banda; Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, ha posat deures a les administracions. “A Barcelona no li queda cap operació estratègica més que Montjuïc”, vaticina Serra. El sector cultural insisteix a convertir la muntanya “en part de la ciutat, perquè ara mateix no compta amb les condicions pròpies d’una ciutat”. 

L’aterratge del Barça i Central Park


“L’afluència vinculada al Barça serà una gran oportunitat per conèixer i viure aquesta part de la ciutat, tant els barcelonins com els visitants”, observa Susana Closa, gerent de l’Institut Barcelona Esports. En clau veïnal, l’alt càrrec de l’Ajuntament de Barcelona reivindica el patrimoni de Montjuïc com espai de socialització. “Fem turisme a tot arreu i a vegades no coneixem la nostra pròpia ciutat amb totes les potencialitats”, afirma Closa. Dades municipals recullen que el 66% dels barcelonins majors de 18 anys fan pràctica esportiva i caminar pels carrers de la ciutat és la seva referència. 

Ángel Díaz, president d’Advanced Leisure Services (Societat gestora del Castell de Montjuïc), ha situat l’exemple de Central Park com el camí a seguir per trobar un nou format a la muntanya. “Hem de ser capaços de trobar un model comú d’interessos compartits”, opina Díaz. Una recepta que passa pels següents punts: relació entre socis estratègics i locals, direcció estratègica, gestió d’actius i passius, riscos i esquema d’inversió.

Susana Closa: “L’afluència vinculada al Barça serà una gran oportunitat per conèixer i viure aquesta part de la ciutat, tant els barcelonins com els visitants”

Més informació
El recinte de Montjuïc es transformarà en un espai modern
Barcelona, capital del turisme científic 2023
FC Barcelona: més que un club, menys que una empresa
Avui et destaquem
El més llegit