Atur, teletreball i por al contagi. Alguns dels efectes que ens deixa la crisi del coronavirus durant els dos mesos llargs de confinament. Ens ha tocat adaptar-nos a unes noves formes de vida, especialment a les ciutats amb una major densitat de població. Amb aquestes condicions ha aflorat amb més força l’individualisme col·lectiu, intentar salvar-se un mateix.
Segons un informe fet públic pel govern de l’Ajuntament de Barcelona, la previsió de caiguda del PIB local es podria situar en un terme mig del 8,9%. Els sectors com la construcció, el turisme i el comerç seran els principals perjudicats, arribant a una previsió de caiguda d’aquest últim del 15,4%. Són dades que ens avisen que alguna cosa s’ha de fer amb aquests sectors, i que cal actuar aviat.
"Segons un informe de l'Ajuntament, la previsió de caiguda del PIB local seria del 8,9% i la construcció, el turisme i el comerç seran els principals perjudicats"
En les últimes tres dècades, Barcelona ha apostat per una economia diversificada, esdevenint una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar.
En l’època dels Jocs Olímpics hi havia un projecte: situar Barcelona al món amb una identitat, una cultura i una història pròpia. La ciutat s’obria al mar, es construïa un front litoral i es milloraven infraestructures bàsiques com el port o l’aeroport.
La planificació urbanística de nous barris com la Vila Olímpica, les Rondes... també van ser actuacions que van canviar la ciutat. Era el moment de l’urbanisme, però també de l’aposta per l’esport de base, la promoció de la cultura, en definitiva, per generar una millor qualitat de vida a la ciutadania. Tot això va ser possible gràcies a una societat civil, unes associacions i entitats veïnals organitzades.
Posteriorment, es va creure també en les noves tecnologies. No hi ha progrés social sense progrés econòmic. Era el moment de projectar una economia diversificada, esdevenir un hub referent en emprenedoria digital i startups de primer nivell. El 2006, Barcelona acull per primera vegada Mobile World Congress, anys més tard esdevindria la capital mundial del mòbil. Aflora un ecosistema digital que es beneficia d’aquest gran esdeveniment, i neix l’associació Barcelona Tech City per canalitzar l’esperit emprenedor de la ciutat.
La seva àrea metropolitana i els seus 36 municipis també han aportat un valor molt important a un territori de 3,3 milions d’habitants. El conformen municipis amb una identitat pròpia i sovint competidors. Aquesta és la riquesa de l’àrea metropolitana, gràcies també a una prestació de serveis de qualitat, especialització en la recerca, la biomedicina o la creació d’un important teixit empresarial i tecnològic a Sant Cugat del Vallès. Un territori amb un marc legislatiu com és la llei de l’àrea metropolitana, que es va aprovar al Parlament i que algun dia caldrà revisar. Es calcula que el 2050, el 75% de la població mundial viurà a les grans metròpolis.
Malgrat tot, la pandèmia ens canvia els hàbits i les nostres maneres de fer. La globalització entra en crisi i aflora una tendència cap al pensament local i de proximitat. Ens obliga a repensar com volem que siguin les ciutats del futur, i com fer compatible la seva densitat amb fer-les més humanes, on el benestar i la qualitat de vida segueixin sent possibles.
Invertir en sectors estratègics
Serà clau invertir en sectors estratègics com la salut, l’I+D, la logística, la ciència, la indústria, l’educació, l’alimentació i les noves tecnologies, creant nous models de governança a través dels consorcis i de la col·laboració público-privada. La Fira, Turisme de Barcelona, el Port o el Macba han estat exemples d’aquest model d’èxit compartit. Al meu entendre, i per fer-ho possible, Barcelona necessita un nou pla, un full de ruta de ciutat 2020-2040.
"La Fira, Turisme de Barcelona, el Port o el Macba són exemples del model d'èxit de col·laboració público-privada"
A Barcelona li calen noves idees que generin il·lusió i esperança de cara al futur. No ens podem quedar fixats únicament amb els problemes de la immediatesa, que altrament en seran molts. També es requereix que polítics i societat civil tinguin mirada llarga. Què volem ser? Cap on volem anar?
El model d’èxit el tenim, durant els virtuosos anys noranta el vam saber aplicar. Torna a ser el moment de la corresponsabilitat i dels lideratges compartits, entre el sector públic i la societat civil organitzada, fugint també dels clàssics mandats de 4 anys i de governs d’una ideologia concreta. Venen moments difícils des del punt de vista econòmic i social, una vegada més hem de confiar que Barcelona estigui a l’alçada.