La persona que m’ha encarregat aquest article no havia nascut quan allò dels JocsOlímpicsdeBarcelona, ara fa 30 anys. Aquesta persona tampoc va fer la mili, el servei militar que van patir tants de boomers fins que va deixar de ser obligatori l’any 2001.
Avui viuen a Barcelona quasi 400.000 persones que van néixer després d’aquell esdeveniment i jo no voldria que el 30è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 es convertís per a elles en una batalleta més, com les de la mili, que escoltàvem llavors dels nostres companys i amics.
Tampoc es pot trobar a faltar allò que no vas viure. Per això, més enllà de l’edat i els aniversaris, això de la marca –la marca-ciutat, Barcelona en aquest cas– és sempre vigent, perquè té a veure amb les vivències de cadascú, més que les dels altres.
Els JJOO van potenciar el sentit de pertinença i com a resultat d’una acció coral molt reeixida, van projectar una imatge al món de la millor Barcelona
La organització dels JJOO de Barcelona ’92 va ser una campanya de marca-ciutat que va canviar la percepció i l’actitud de tantes persones al món envers Barcelona. També va canviar la nostra, la dels que hi érem llavors i vam viure la transformació.
Els JJOO van ser un salt endavant de la ciutat que, amb una bona injecció econòmica, van accelerar el canvi urbanístic, van potenciar el sentit de pertinença i com a resultat d’una acció coral molt reeixida, van projectar una imatge al món de la millor Barcelona. Com molt bé diu Josep Ramoneda, amb “ambició, confiança i sentit de l’ocasió”.
L’ADN de Barcelona
Però els Jocs, com d’altres esdeveniments abans i després han estat possibles gràcies al tarannà de Barcelona, de la seva gent, de la seva manera de ser i de fer. Tot això abans, durant i encara avui, 30 anys després.
Durant la meva etapa al front del Projecte Marca Barcelona a la 1a Tinència d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona els darrers 5 anys, vaig tenir oportunitat d’escoltar més de 300 veus d’agents locals i internacionals, públics i privats, per identificar entre tots i totes quin és aquest tarannà. Ens calia identificar l’ADN de Barcelona per entendre i difondre el nostre valor diferencial, com a palanca per a posicionar-nos internacionalment més enllà dels Jocs Olímpics del 92, mirant al sXXI.
Va ser un procés apassionant. Tant els 40 workshops grupals amb representants de la ciutadania, de tots els sectors d’activitat de Barcelona i també de l’AMB, com les 53 entrevistes individuals que vam fer amb Summa i el Prof. Greg Clark per co-crear el relat de la ciutat, van ser una experiència vibrant de networking i aprenentatge coral.
I en acabar, l’esforç enorme de sintetitzar tantes hores i conceptes en el Brand BookIdentitat i posicionament de Barcelona, un relat coral, on vam identificant els proof points i els sis pilars que fan possible el propòsit de Barcelona per ser la "ciutat dels projectes vitals".
Els 6 pilars de Barcelona
De la Barcelona d’ara i de sempre, vam identificar entre tots aquests sis pilars. Barcelona és una ciutat:
- CONNECTADA. Geogràficament primer, tecnològicament després.
- Amb TALENT. Barcelona com un ecosistema on és possible el talent i la creativitat, des del Picasso a l’Alexia Putelles.
- Amb INICIATIVA i COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA. Emprenedora, com les start-ups que sorgeixen de Barcelona Activa ò del Tech Barcelona, la construcció de Santa Maria del Mar i la reconstrucció del Liceu.
- COMPROMESA. Seu i origen de tantes ONG’s, l’Agenda 2030, la nostra reacció al 17A.
- Una ciutat de CONTRASTOS. Un supercomputing center dins d’una capella?, el mar i la muntanya, la ciutat petita i la cosmopolita.
- I una ciutat amb ÀNIMA, on cada districte/barri té la seva biblioteca, la seva festa major, el seu CAP, la oficina i el mercat municipals... Una ciutat a escala humana per viure i treballar i un museu a l’aire lliure, per ramblejar i redescobrir.
Tants moments màgics que recordo d’aquell procés. Entre ells l’entrevista tranquil·la amb LluísPermanyer, el nostre cronista universal, a la biblioteca de casa seva: “En dues paraules, Barcelona és una ciutat curiosa i inconformista”.
Barcelona, la ciutat del What’s next?
Em recordava el cronista que fa dos segles, mentre a Madrid encara es llepaven les ferides per la pèrdua de les colònies a Amèrica, des de Barcelona ja miràvem al Mediterrani i al comerç tèxtil marítim cap a l’altra banda del món.
Barcelona, curiosa, inconformista i emprenedora, porta en el seu ADN l’energia per mirar més enllà, per innovar, crear i emprendre, des de molt abans dels Jocs.
Molt abans dels Jocs, també durant els Jocs: la Olimpiada Cultural, la fletxa olímpica, aquell HOLA! HOLA!, els 55.000 voluntaris olímpics i paralímpics -me too- o l’estimat Cobi que marxava cap al cel.
Hi ha altres ciutats al món que estan fent molt bé la feina. Tenim la sort que totes som diferents i podem ser complementàries
Molt abans i encara ara, Barcelona és una ciutat en Beta, sempre provant noves maneres de fer:
- El Modernisme, com una evolució de l’art nouveau o com a precursor del disseny contemporani on s’uneixen bellesa i utilitat, va ser una mostra de creativitat i empenta de Barcelona i de Catalunya.
- L’urbanisme pioner de Cerdà i l’Eixample. Per cert, Cerdà, creador de la paraula "urbanisme" també!
- La 1ª immersió de l’Ictineo I, de NarcísMonturiol, el 1er submarí de la història tripulat i autònom l’any 1859 al port de Barcelona.
- El 1er Bibliobús, que va sortir des de Barcelona en plena Guerra Civil, per iniciativa del Servei de Biblioteques del Front, de la Generalitat de Catalunya.
- La 1ª operació quirúrgica del món tele assistida gràcies a la connectivitat amb 5G, entre l’Hospital Clínic, el MWC i AIS Channel. I un nou Valle Hebrón més sostenible, ja és en camí.
- El concert de Love of Lesbian, una prova-pilot amb 5.000 persones al Palau Sant Jordi durant el COVID per mostrar al món que els test d’antígens eren vàlids i que la cultura és segura i prioritària. La repercussió mundial via digital d’aquesta notícia va ser de rècord! (Social listening i Branding, sempre junts).
- Una ciutat acollidora on conviuen 179 nacionalitats, que han passat de ser l’1% al 22% de la població de Barcelona en 20 anys.
I més i més. Però també menys, perquè de tant en tant no ens posem d’acord i no som els millors en tot. La burocràcia, la inseguretat, l’habitatge i la mobilitat sostenibles ò la Barcelona metropolitana segueixen a la llista de deures pel futur. I hi ha altres ciutats al món que estan fent molt bé la feina. Tenim la sort que totes som diferents i podem ser complementàries.
Com deia l’Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació Macba, en entrevista al The New Barcelona Post, “Barcelona té agenda pròpia i la fan els seus ciutadans”, nascuts abans ò després dels JJOO.
El Mobile (Amics per sempre!), 4YFN, el Sónar +D, el millor Barça o la Copa d’America del 2024, la UIA del 2026, l’aterratge de Google, KING (Candy Crush) i Amazon, el BNEW i el BWAW, Wallbox, Nomo, Silence, Veritas, HolaLuz, Unik Sport Management, Heura Foods, BlablaCar, Ship2B, l’Observatori Dona Empresa Economia, el mateix VIA Empresa, i tantes altres!.
Son iniciatives que parlen per sí mateixes d’una manera de ser i de fer d’empreses, institucions, ONGs i ciutadans d’aquesta Barcelona.
És la Barcelona i la seva ciutadania, de vegades anònima, curiosa, inconformista i emprenedora, de totes les edats i colors que sempre diu what’s next?
Per cert, on és el poema del Martí i Pol pels Paralímpics, que parlava de “la força sublim de la joia de viure”?