En ple conflicte per la situació política a Catalunya, treva per l'Agència Europea del Medicament (EMA). La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, el conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, presentaran aquest dimecres la candidatura barcelonina per acollir l'EMA en un acte a Brussel·les.
La decisió definitiva del canvi de seu la prendran els 27 Estats membres el 20 de novembre en un consell de ministres d'Assumptes Generals de la Unió Europea (UE).
Malgrat les tensions polítiques existents, Montserrat, Comín i Collboni han defensat la candidatura catalana sense fissures i de manera incansable i han assegurat que Barcelona és la millor opció en l'àmbit tècnic. A més, una enquesta entre els treballadors de l'EMA revelava una preferència per la capital catalana.
Per sumar motius, l'Ajuntament de Barcelona va presentar a l'estiu la Torre Agbar com a seu per acollir la institució europea, que deixarà Londres un cop es faci efectiu el Brexit.
La situació política catalana ha dificultat trobar una data per dur a terme la presentació, que havia de produir-se al setembre o principi del mes d'octubre, i que tindrà lloc a la seu de la Representació Permanent d'Espanya davant la UE. A més, també està prevista l'assistència de la directora de l'Agència Espanyola del Medicament, Belén Crespo, i de tècnics de l'àmbit farmacèutic espanyol i europeu.
La reunió es produeix l'endemà que els 27 tinguin la primera "discussió política" sobre les 19 ciutats candidates a acollir l'EMA i les altres vuit que aspiren a acollir l'Autoritat Bancària Europea (EBA), quan ambdues organitzacions abandonin Londres el març del 2019 a causa del Brexit.
La situació política de Catalunya, al marge
Fins ara, Espanya ha pogut defensar la candidatura de Barcelona en una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada el passat 6 d'octubre, durant la qual cada delegació amb ciutat candidata va poder exposar el seu projecte durant tres minuts. Es va tractar de presentacions "tècniques" en les quals l'ambaixador espanyol va poder evitar qualsevol referència a la situació política a Catalunya i cap dels seus col·legues va preguntar per això.
En les darreres setmanes, des de les institucions europees s'ha reconegut de manera informal que la UE segueix la situació a Catalunya "amb preocupació", però que considera la qüestió un assumpte "intern" que ha de resoldre Espanya dins els límits que marca la seva Constitució.
La discussió en el si de la UE sobre les futures seus s'ha limitat a l'avaluació d'exigències "tècniques i objectives" el compliment de les quals ha verificat la Comissió Europea, la qual cosa ha permès deixar fora del debat formal el context polític.
Sis criteris per acollir l’EMA
L'informe de Brussel·les es basa en sis criteris específics pactats pels 27 i que recullen des de la garantia que l'agència podrà assumir les seves funcions immediatament després del Brexit a la seva nova seu, fins a les bones connexions i l'oferta acadèmica per als fills dels prop de 900 treballadors que mourà l'EMA a la seva nova destinació.
També s'haurà de valorar que la ciutat escollida asseguri la continuïtat de l'activitat de l'EMA, que tingui en compte el principi de "disseminació geogràfica" -Espanya ja té tres agències europees més al seu territori- i que ofereixi un accés adequat al mercat laboral i a la seguretat social i atenció sanitària per a les famílies desplaçades.