Catalunya, terra de hubs tecnològics, continua atraient nous projectes i centres orientats a fer recerca, innovació, prototipatge o desenvolupament tecnològic. Concretament, al territori català hi ha 140 hubs tecnològics internacionals, un 11% més que l’any anterior. La xifra, que no deixa d'incrementar-se any rere any, s'ha duplicat en només 7 anys i continua tenint a la ciutat de Barcelona com a epicentre de tot aquest furor tecnològic. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Tech Hubs Overview, elaborat per la Mobile World Capital Barcelona conjuntament amb Acció i l’Ajuntament de Barcelona, que enguany ha celebrat la seva segona edició, amb una conclusió similar a la de la primera: "es confirma la consolidació del sistema tecnològic del nostre país", tal com ha afirmat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent.
Si bé a la primera edició de l'informe, que comptava amb dades del 2022, es van detectar 96 hubs tecnològics, l'estudi d'enguany ha reformulat la definició de hub i ha ampliat la lectura metodològica. En aquesta nova definició -a la qual s'hi afegeixen hubs tecnològics de capital estranger derivats d'adquisicions i també aquells orientats a recerca o prototipatge- la xifra del 2022 s'ha incrementat fins als 126 hubs. Per tant, en un any, Catalunya ha sumat 14 nous hubs, que han tingut com a protagonistes Arxada, AstraZeneca, IRP Systems, LGT, Lufthansa, Netease, Oracle, Rovio, Sandsoft, Telavox, Towa, Unnax i Volkswagen. En aquest llistat només hi ha 13 hubs perquè el 14è, que ja està instal·lat al territori i en funcionament, es donarà a conèixer properament. D'aquestes 14 noves incorporacions, per tant, poden extreure cinc principals sectors: la mobilitat, els videojocs, la salut, el desenvolupament de software i els serveis financers.
Val a dir, però, que en aquest nou recompte dels hubs, a més d'incorporar-ne de nous, també se n'han desestimat dos, "que no complien amb el criteri de hub, o bé perquè estaven donant servei al territori estatal -i no l'internacional- o perquè s'estaven orientant més a les vendes, i no a un procés tecnològic", ha matisat el director corporatiu de desenvolupament i responsable de l’àrea de talent digital de MWCapital, Jordi Arrufí. De fet, una anàlisi molt positiva que se'n fa d'aquests 140 hubs del territori català és que 3 de cada 4 estan exportant la seva tecnologia fora d'Europa. És més, "gairebé el 80% d'aquests centres estan prenent decisions sobre la tecnologia que es desenvolupa. No són uns proveïdors que executen encàrrecs, sinó que estan prenent decisions a gran escala", ha afegit Arrufí.
L'impacte econòmic creix més que el nombre de hubs
Aquests nous hubs han generat més de 800 llocs de treball qualificat i un impacte econòmic agregat de gairebé 80 milions d’euros i, segons perspectives de la MWCB, s’espera que aquests arribin a créixer un 159% en facturació de cara a 2026, passant de facturar més de 100 milions d’euros el 2023 a més de 260 milions el 2026.
Aquest creixement de doble dígit, segons Torrent, consolida dos grans elements: que "estem transitant bé en la transformació del nostre model productiu" i, també, "que Catalunya és un centre de referència al sud d'Europa quant a sectors estratègics". Una consolidació i posicionament tant de portes cap endins, com cap enfora.
Un dels principals objectius de l'informe, més enllà de fer un mapatge d'aquests centres tecnològics, és calibrar el seu impacte econòmic en el territori. I, si el creixement del nombre dels hubs ha sigut del 11% el 2023, tant la creació de nous llocs de treball, com el volum de negoci, han crescut molt per sobre: un 25%. Actualment als 140 centres tecnològics de Catalunya hi treballen 26.400 persones, amb una facturació anual de 2.544 milions d'euros.
L'ocupació creix per sobre del nombre de hubs perquè els que estan més consolidats estan augmentant les seves plantilles. De fet, si de mitjana abans els hubs comptaven amb 168 treballadors, al 2023 han comptat amb 203, de mitjana.
El barcelonacentrisme tecnològic
"Volem més centres tecnològics, també arreu del territori", ha afirmat Torrent. I és que realment, el 75% dels 140 hubs tecnològics que hi ha a Catalunya estan ubicats a la ciutat de Barcelona, i un 18% a altres territoris de l'Àrea Metropolitana. De fet, només 8 dels centres tecnològics s'ubiquen a municipis fora de l'AMB, com Sitges, Mataró, Terrassa o Martorelles.
El 75% dels hubs tecnològics que hi ha a Catalunya estan ubicats a la ciutat de Barcelona
Barcelona competeix amb les principals capitals europees i té un posicionament destacat en la cursa tecnològica i en el món emprenedor. De fet, el 85% dels hubs que s'han instal·lat a la capital catalana van dubtar entre altres ubicacions, especialment de la península Ibèrica i del centre d'Europa. En el mapa de competidors, destaquen Madrid (22%), Lisboa (18%), Londres (15%), Berlín (12%), París (11%) i Amsterdam (19%).
Satisfets, però amb reptes presents
Els responsables de l'informe miren amb orgull i certa sorpresa les bones xifres del sector tecnològic, malgrat que no perden de vista els reptes que tenen per davant, especialment vinculats al territori, però també al talent: tenint en compte la multiculturalitat d'aquests hubs i també analitzant-los des d'una perspectiva de gènere.
Si bé els hubs compten amb més dones que mai a les seves plantilles, la bretxa de gènere persisteix: les dones representen un 30% de les persones empleades. La xifra, que està lleugerament per sobre de la mitjana del sector digital a Barcelona (28%) i molt per sobre de la mitjana europea (18,9%), demostra que "les dones no som suficientment representades en el sector tecnològic", ha conclòs la regidora de Promoció Econòmica i Treball, Feminismes, Igualtat i Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil.
Gil: "No ens podem conformar amb ser les persones que donen serveis al MWC o a l'ISE quan venen, sinó que siguin els nostres joves els qui desenvolupen els projectes i les tecnologies d'aquests salons"
Preocupa també l'equilibri entre el talent local i l'internacional. L’abast global dels serveis que presten aquests centres es tradueix en plantilles multiculturals. De fet, el 38% del talent que treballa a aquests hubs és internacional. Per això, Torrent ha remarcat que el seu objectiu "és atreure talent internacional, però també aixecar talent propi". Segons Gil, "no ens podem conformar amb ser les persones que donen serveis al MWC o a l'ISE quan venen, sinó que siguin els nostres joves els qui desenvolupen els projectes i les tecnologies d'aquests salons."