Aquest dimarts, 9 de maig, es commemora el Dia d’Europa, però també el Dia Europeu del Comerç de Proximitat. Per aquest motiu, s’ha convocat una concentració de comerciants a la plaça Sant Jaume, amb bandera europea inclosa, que es reuniran amb el president Pere Aragonès i l'alcaldessa Ada Colau per impulsar la candidatura de Barcelona com a capital europea del comerç de proximitat. En realitat, Barcelona té molts números per aconseguir aquesta capitalitat, que encara es tramita en les instàncies europees.
Jordi Torrades, director general de Comerç de la Generalitat, precisa que es tracta d’una capitalitat rotatòria, de nova creació, que passarà de ciutat en ciutat cada un o dos anys. Barcelona ho té de cara per ser la primera seu, així com per acollir l’oficina tècnica, aquesta de caràcter permanent, de la capital europea del comerç de proximitat. Recorda que es tracta d’una iniciativa de la Fundació Barcelona Comerç, aprovada pel Parlament Europeu al gener passat en una sessió que va comptar amb l’assistència d’una representació dels comerciants barcelonins.
La Comissió Europea redacta en l’actualitat els reglaments d’aquesta capitalitat, que definiran les seves característiques i funcionament. S’espera que l’elecció de la capital es produeixi l’octubre vinent.
En el marc de la campanya per la capitalitat, la Generalitat difondrà aquest dimarts un vídeo promocional en el qual subratlla els “valors” del comerç de proximitat. Per la seva importància en l’economia i la societat, Torrades indica que cal posar de relleu aquest valors: generació d’ocupació, riquesa local, cohesió social, vitalitat dels carrers, productes de proximitat o la reducció dels desplaçaments urbans.
Assenyala que un supermercat es pot considerar comerç de proximitat, però no un marketplace perquè no genera aquests “intangibles” de les botigues que estan prop de casa.
Implantació de centres comercials: Catalunya compta amb 208 m2 per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana estatal (341 m2/1.000 h) i de Madrid (482 m2/1.000 h)
Barcelona ha perdut comerços de proximitat amb el pas dels anys per l’empenta de les grans superfícies, però la destrucció ha estat menor que en altres grans ciutats, especialment si es compara amb Madrid. Segons dades del Departament d’Empresa i Treball, Catalunya compta amb 58 centres comercials, que corresponen a 208 metres quadrats de superfície comercial per cada mil habitants, molt per sota de la mitjana de l’Estat espanyol (341 m2/1.000 habitants) i, sobretot, de Madrid (482 m2/1.000 habitants).
Catalunya és un país de petit comerç. Les empreses de menys de 10 treballadors suposen 97,6% del total, el 83,2% dels establiments, el 53,1% de la superfície comercial, el 44,7% de l’ocupació, però només el 34,3% de la facturació, segons dades del Departament d’Empresa. O sigui, tenen més treballadors que les grans superfícies, però ingressen un tercera part que aquestes.
Magnituds comercials de Catalunya*
Establiments comercials: 92.552
Distribució per sector: alimentari (32,63%), llar (17,41%), equipament de la persona (16,62%), lleure i cultura (7,62%), altres (7,48%), automoció i carburants (6,83%), quotidià no alimentari (6,77%), comerç mixt (4,65%)
Densitat comercial: 11,92 establiments per 1.000 habitants
Superfície mitjana: 124 m2 per establiment
Hipermercats: 62 (de més de 2.449 m2)
Supermercats: 1.689 (d’entre 400 i 2.449 m2)
Grans magatzems: 9
Mercats municipals: 167
Ocupació: 306.500 (en comerç al detall) i 186.000 (comerç a l'engròs)
Gènere en comerç al detall: 64% dones i 36% homes
Contracte laboral (comerç al detall): 83% indefinit i 17% temporal
Evolució de les vendes: +0,3% (2018), +2% (2019), -8,2% (2020), +3,2% (2021), -0.9% (2022)
* Dades del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat