L'última canya d'octubre

El Govern anuncia el tancament de bars i restaurants i restriccions del 30% a l'aforament dels comerços i del 50% a gimnasos, cinemes i teatres durant 15 dies

La terrassa d'un restaurant al barri de Sant Antoni | ACN
La terrassa d'un restaurant al barri de Sant Antoni | ACN
ACN
Barcelona
14 d'Octubre de 2020
Act. 14 d'Octubre de 2020

Sonen campanes d'alarma (altra vegada). El Govern ja tenia previst anunciar avui noves restriccions amb l'objectiu de frenar l'augment de la corba de contagis de covid-19, però les mesures van més enllà del que s'esperava. Mentre que l'Executiu català estava reunit en comitè executiu de crisi per resoldre quin serà el següent pas a seguir, la Conselleria de Salut tornava a publicar unes dades que no criden a l'optimisme: 1.620 casos i 23 morts més en 24 hores només a Catalunya. El risc de rebrot s'eleva a totes les comarques i això ha comportat que les limitacions imposades pel Govern siguin encara més contundents del que es preveia. Tancament de bars i restaurants, restriccions del 30% a l'aforament dels comerços i mercats ambulants i del 50% als gimnasos, cinemes i teatres; i tancament de sales de joc i bingos són només algunes de les mesures a les quals han donat llum verda per aplicar a partir d'aquest divendres. L'objectiu? Esquivar un tancament total de l'economia. De moment, les noves restriccions tindran una durada de 15 dies.

"Hem d'evitar un confinament total". El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha avisat durant la roda de premsa extraordinària del comitè executiu que, tot i que són "mesures doloroses", "són del tot imprescindibles per fer front a la segona envestida de la pandèmia" perquè, ha recordat, "tenim unes xifres molt preocupants, que fan més present el risc de rebrot a tot Catalunya". Avui, el risc és de 362,16. Ara bé, després d'anunciar la prohibició de consumir en bars i restaurants almenys durant dues setmanes, Aragonès ha assegurat que "estem treballant per ajudar el sector" i, per fer-ho, el Govern aprovarà via decret-llei ajuts directes als establiments de restauració amb una dotació inicial de 40 milions d’euros i línies d’avals per ajudar. A això s'hi suma una línia d'ajuts extraordinària de l'Institut Català de Finances (ICF) que serveixin per cobrir necessitats de liquiditat a curt termini i a partir dels 12.000 euros.

De poc han servit les queixes i reivindicacions dels sectors afectats. Abans de l'anunci oficial, la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) ja havia advertit que recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el tancament o limitació horària a bars i restaurants. "És insòlit i desproporcionat", ha posat damunt la taula per explicar que des que es va limitar l'horari de bars i restaurants el 17 d'agost, els contagis no han baixat "sinó que més aviat han augmentat" i per això veu més que demostrada "la ineficiència de la mesura".

Aragonès: "Hem pres decisions difícils, però són del tot imprescindibles per fer front a la segona envestida de la pandèmia"

Aquestes són les mateixes intencions del Gremi de Restauració, que també havia amenaçat a l'Executiu català amb portar als tribunals un eventual tancament del sector. El seu director, Roger Pallarols, ha advertit al Govern a Rac1 que "tindrà tot el sector de la restauració de Barcelona davant, una oposició frontal" perquè les famílies "no poden aguantar més", al mateix temps que ha lamentat que "un titular tan gruixut" com el tancament del sector de la restauració s'hagi filtrat als mitjans abans de fer-se oficial.

En aquesta mateixa línia, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, també ha titllat de "desproporcionada" la mesura en una entrevista a la Ser, sobretot tenint en compte que només fa una setmana que la Generalitat es plantejava reobrir les discoteques". El consistori de la capital catalana tampoc no ha rebut cap comunicació formal, sinó que se'n van assabentar a través dels mitjans de comunicació. 

El deja vú de les classes telemàtiques

Aquestes, però, no són les úniques mesures que el Govern ha tirat endavant. De fet, ahir ja va acordar amb les diferents universitats catalanes tornar a recuperar el format telemàtic de les classes a partir d'aquest mateix dijous, després que el Departament de Salut demanés a les universitats passar a la docència telemàtica tenint en compte l'empitjorament de la situació epidemiològica a Catalunya.

De moment, la mesura s'ha acordat per al termini del 15 al 30 d'octubre, ambdós inclosos, tot i que més enllà de la formació telemàtica, la resta d'activitats acadèmiques de les universitats es mantindrà, continuant amb les mesures de protecció pertinents. Segons explica el Departament d'Universitats i Recerca, la presència del personal docent i d'administració i serveis s'adequarà a les necessitats que l'activitat de les universitats determini, tot i que reitera que les universitats “són segures” i que l’objectiu de reduir temporalment la docència presencial és aconseguir la disminució de l’activitat induïda, com és el cas de la mobilitat de les persones.

Clua, sobre les classes telemàtiques: "No som perillosos, el problema és la crisi educativa permanent"

Sigui com sigui, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ja va rebutjar aquesta mesura i ho escenificarà amb una vaga el proper 21 d'octubre que portarà per lema Combatem la crisi educativa amb l'argument que "no som perillosos, el problema és la crisi educativa permanent". La portaveu del sindicat, Anna Clua, ja va lamentar aquest dimarts que la decisió del Govern es deu al fet que la universitat pública és "dèbil, sense recursos i infrafinançada", una situació que "s'ha vist agreujada amb la pandèmia" ja que "el sistema públic no té els recursos suficients per afrontar la covid".

En aquest sentit, el sindicat considera que s'està culpabilitzant als estudiants, però que amb recursos per combatre la "precarietat laboral juvenil", millorar el transport públic i augmentar el professorat es podria garantir la presencialitat.

I més restriccions a Europa

Aquestes no són les úniques restriccions que s'estan fent públiques en el degoteig d'informacions per provar de frenar el contagi en aquesta segona onada de coronavirus i cada cop més estats europeus estan aplicant mesures que limiten l'activitat social per tallar la transmissió del virus. Països Baixos ha estat l'últim a aplicar un "confinament parcial" després de detectar més de 7.000 contagis només el dilluns. De fet, el govern holandès de Mark Rutte ha decidit que a partir d'aquest dimecres tanquen bars i restaurants. També ha prohibit l'esport amateur, els festivals a l'aire lliure i la venda d'alcohol a partir de les vuit del vespre. L'aforament en llocs tancats es limitarà a trenta persones. "És un confinament parcial", ha assegurat Rutte.

Per la seva banda, i després de registrar uns 2.500 casos diaris de covid-19, Bèlgica va decidir la setmana passada tancar els bars durant un mes, però mantenir oberts els restaurants, mentre a França les autoritats han declarat l'estat d'alarma en algunes grans ciutats com París, Lió o Lille on s'han clausurat bars i restaurants. A la República Txeca, ara mateix el país europeu més castigat per la segona onada de contagis, a part de clausurar bars, restaurants, cinemes, museus i gimnasos, el Govern txec ha tancat durant un mes les escoles i no descarta un nou confinament si aquestes mesures no són suficients per aturar els contagis.

Bèlgica va tancar els bars la setmana passada, mentre que la República Txeca hi ha afegit els restaurants, els cinemes, museus, gimnasos i escoles

Itàlia, tot i que compta amb una taxa d'infeccions relativament baixa, també ha reforçat les mesures obligant bars i restaurants a tancar a mitjanit i limitant les reunions privades, mentre que Alemanya ambé està entre els països amb un índex de contagis relativament baix, però l'increment de casos als grans centres urbans preocupa a les autoritats que han aplicat mesures localitzades. Botigues, bars i restaurants han de tancar a les 11 de la nit a Berlín, mentre a Colònia i Frankfurt ho han de fer a les 10.

Sigui com sigui, regions i països de tot Europa tornen a intensificar les mesures contra la covid-19 i Catalunya ha apostat per un lot de limitacions més restrictives que a la resta de territoris de l'Estat entre queixes dels sectors i recomanacions dels sanitaris i experts. De moment, 15 dies sense canyes, ni dinars o sopars fora de casa, limitant els desplaçaments i amb limitacions a comerços, esport i cultura. Estaran en vigor només dues setmanes, doncs, les noves mesures?