Teletreball, hostaleria, cultura, mobilitat, contradiccions i poca escolta per part d’aquells que ens governen als sectors més damnificats per la crisi econòmica provocada per la covid-19. Venim d'una nova setmana plena d'anades i vingudes de les diferents administracions, d'aplicació de mesures encara més restrictives i d'incoherències entre membres dels mateixos executius. "Són mesures molt dures que les hem d'acceptar tot i que no coneixem les motivacions", és a dir, "no sabem quin nivell de contagis hi ha per sectors", lamentava el president de Pimec, Josep González, aquest dijous, justament dos dies més tard que VIA Empresa es reunís amb ell a la seu de Pimec per fer una radiografia general de la situació actual. Llavors, González ja es queixava que pràcticament no se'ls consulta per res, sinó que, generalment, el Govern els truca per reunir-s'hi, però només per informar-los de les noves decisions. Decisions que fan que 19.500 empreses estiguin en risc de tancament, cosa que fa perillar 73.500 llocs de treball.
La setmana passada, l'Executiu català aprovava el decret que redueix al 50% el lloguer dels negocis tancats per la pandèmia. Un decret que "passa la pilota al propietari" i que, feia saber González, "no ens l'han consultat, ens vam assabentar pels mitjans". De fet, sembla ser que aquesta és la tònica a seguir, sobretot des que va esclatar la pandèmia. O els agents socials i econòmics reben la informació a través de les notícies, o se'ls convoca poques hores abans d'anunciar les noves mesures sense cap tipus de marge a rectificar segons les seves opinions.
En aquest sentit, i abans que el Govern allargués durant 15 dies més el tancament de bars i restaurants, tant les patronals com la Cambra de Comerç de Barcelona ja havien advertit que amb 40 milions d'euros no anaven enlloc per ajudar el món de l'hostaleria ja que només tocaven a 1.500 euros per establiment, sigui de la mida que sigui. Demanaven 100 milions per aquestes dues setmanes. Però un cop anunciat l'allargament del tancament de bars i restaurants, l'Executiu català va posar damunt la taula que afegiria 50 milions d'euros més per al sector, uns diners que González torna a titllar d"insuficients" per l'impacte que tindrà tenir aquests establiments amb la persiana abaixada durant 15 dies més.
González: "Són mesures molt dures que les hem d'acceptar tot i que no coneixem les motivacions, no sabem quin nivell de contagis hi ha per sectors"
Justament aquestes mesures tampoc no van ser consultades amb les patronals. El Govern les anunciava dijous al migdia i, per exemple Pimec, no es reunia amb l'Executiu català fins divendres a la tarda. De fet, poca estona abans de l'anunci, la patronal de les pimes demanava a la Generalitat que revisés l'aixecament de la mesura del tancament total de la restauració i proposava que, almenys, es permetés una "obertura parcial" ja que l'entitat considera que "és una mesura excessiva". No va servir per a res. Sigui com sigui, durant els primers 15 dies de tancament, bars i restaurants han perdut un total de 780 milions d’euros segons Pimec, una xifra que poc es compensa amb 40 milions d'euros, ni tan sols amb els 90 milions que sumen en total les ajudes per un mes.
També Foment del Treball es va pronunciar en aquesta línia i, com Pimec, titlla d"insfucients" l'increment de les ajudes econòmiques amb unes mesures que "paralitzen l'economia i enfonsen els sectors del turisme, comerç, hostaleria, restauració, oci, centres d’estètica, transports, cultura i esports". A més, l'entitat presidida per Josep Sánchez Llibre apunta que, tot i que "comparteix la necessitat de mesures extraordinàries per dificultar la propagació del virus", "considera que algunes de les mesures s’adopten sense considerar la realitat de l’activitat empresarial, la qual cosa fa molt difícil la seva aplicació". Precisament per això, les patronals insisteixen en "la necessitat que es dialogui i s’escolti prèviament els representants dels sectors afectats i es proposin, al mateix temps, les ajudes econòmiques realistes per salvar l’enfonsament de tots els sectors econòmics dels serveis més afectats".
Mobilitat i teletreball. On és el punt mig?
Justament dimarts, quan VIA Empresa es reunia amb el president de Pimec, el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir El Homrani, afirmava a Rac1 que hi hauria sancions per les companyies que no facin feina a distància podent-ne fer. Abans de les declaracions de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, rectificant les paraules de El Homrani sota l'argument que el Govern "no té competències per regular el teletreball", González es mostrava contundent: "S'ha passat" perquè aquesta "és una mesura acceptable en la mesura que es pugui fer", perquè no a totes les empreses els va sortir bé el fet de teletreballar durant el primer confinament, ni totes poden fer-ho.
També Llibre defensava que "el teletreball ha de ser promogut, però no imposat per obligació" i, de fet, les dues patronals recorden que precisament ells han promogut el teletreball des del principi, però consideren que arribar al punt de sancionar és extralimitar-se. "Els empresaris no poden assumir noves obligacions, ni molt menys sancions. Que l’activitat es pugui realitzar de manera telemàtica no és motiu suficient per obligar al teletreball, i l’empresari ha de tenir el marge de llibertat per a prendre les seves pròpies decisions en funció de les seves necessitats i assegurar la productivitat, eficiència i competència dels seus serveis", ratificava el president de Foment.
Llibre: "Que l’activitat es pugui realitzar de manera telemàtica no és motiu suficient per obligar al teletreball, i l’empresari ha de tenir el marge de llibertat per a prendre les seves pròpies decisions en funció de les seves necessitats"
I, quines podrien ser les solucions que permetessin compaginar ambdues coses? González ho té clar, però, de moment, encara no l'escolten. A parer seu, ara seria l'hora de "fer mesures excepcionals en moments excepcionals" i aquestes passarien per "fomentar el transport privat" per evitar que es col·lapsi el transport públic. Perquè, ho vulguem o no, hi ha molta gent que no pot teletreballar.
No és que Pimec hagi deixat de banda la línia de la sostenibilitat, al contrari, però saben bé que l'ocasió es mereix fer coses que en una situació "normal" no s'haurien plantejat. Entre les seves propostes per complementar la mesura del teletreball -i per a totes aquelles feines que no puguin fer-lo-, hi destaquen la de "suprimir els peatges de les autopistes" o "deixar lliures de càrrec les zones blaves i verdes de les ciutats". Aquesta seria una manera de "facilitar l'ús del cotxe privat" només durant el temps que duri la pandèmia.
Objectiu: un full de ruta clar i contundent
Tots aquests són només alguns exemples del dia a dia de les patronals amb les administracions. I és que des que tot va començar, agents socials i econòmics s'han endinsat en una lluita de peticions sense retorn, començant pels ERTO -sempre han estat demanant que s'allarguin i no s'ha fet fins a l'últim moment- i passant per la suspensió d'impostos i ajuts directes i més potents a les empreses més afectades.
González: "Hem de fomentar la mobilitat privada per evitar els contagis suprimint els peatges de les autopistes o deixant lliures de càrrecs les zones verdes i blaves"
En aquest sentit, González també es lamentava que des de Pimec s'ha demanat en diverses ocasions que es facin campanyes per "conscienciar la gent" perquè en el lloc de feina tenen un comportament exemplar, però quan surten -o sortien- a prendre alguna cosa a un bar o restaurant s'oblidaven de les mascaretes. "Mai no se'ns ha donat resposta a això", insistia, al mateix temps que assenyalava: "Potser és una tonteria, però jo crec que és necessari perquè sinó és un despropòsit total".
Patronals ignorades, administracions ignorants? Sigui com sigui, estem de ple en la segona onada i, com deia el doctor i investigador, Oriol Mitjà, "tornem a ser-hi sense cap pla". Precisament per això, tant ell com els agents socials reclamen que s'estableixi un full de ruta per "evitar un tercer confinament" i que no ens torni a agafar per "sorpresa" i sense la feina feta una situació tan complicada com la que ens ha tocat viure.