Les midterms han ocupat l’actualitat del mes als Estats Units d’Amèrica. En el darrer Trumponòmics els vaig explicar que aquestes eleccions serien decisives per a la sort del resident Trump i, com sol passar en aquests casos, el resultat no ha deixat content ningú i manté l’escenari d’incertesa perquè ni barra ni obre camí del tot per a que el Fiscal Especial Mueller es tregui de la màniga els asos que hi porta fa temps. Els demòcrates han recuperat el Congrés -sense blue wave però- però els republicans han conservat fàcilment el Senat, cosa que, de moment, evitarà moviments d’impeachment si el Fiscal Especial Robert Mueller III no demostra alguna violació flagrant de la llei del president Trump. En aquest sentit, el president Trump va acomiadar el Fiscal General dels EUA, Jeff Sessions, tan bon punt es va confirmar que els demòcrates van prendre control del Congres.
Els demòcrates han guanyat clarament les midterms en vot popular ja que han assolit un 57% del vot, un avantatge prou clar i contundent per atorgar-los una clara victòria. Ara bé, aquesta victòria els ha proporcionat la recuperació de la cambra baixa però no del Senat, cosa que era pràcticament impossible tenint en compte quins eren els estats o hi havia escons en joc malgrat haver sumat 10 milions de vots més que els republicans en el Senat. Coses del sistema electoral americà. Aquesta contundent victòria demòcrata hauria de fer replantejar les coses al President Trump, ja que fins i tot la cadena Fox va rebutjar publicar uns anuncis electorals republicans per ser excessivament racistes. A més, la caiguda de Kris Kobach -el polític més declaradament antifeminista dels Estats Units- implica que els drets de les dones no patiran tant d’ara en endavant, tot i que segueixen estant posats en dubte amb un president com Donald Trump.
Sens dubte, el duel estel·lar d’aquestes eleccions intermitges ha estat l’escó de Texas al Senat, que ha enfrontat al demòcrata i aspirant Beto O’Rourke amb el tenidor de l’escó i republicà Ted Cruz, que va disputar les primàries presidencials contra Donald Trump. La campanya fou d’alt voltatge i, sens dubte, O’Rourke ha reconstruït el partit demòcrata a Texas, que no guanya unes eleccions allà des de 1988 però que ha aconseguit guanyat dos escons al Congrés demòcrates gràcies a la magnifica campanya del candidat O’Rourke -amb una oratòria de primera divisió molt semblant (o millor penso jo) a la del president Obama- que va perdre ajustadament amb Ted Cruz per 51-49%. El candidat republicà no va poder reclamar a victòria fins l’últim moment i, de fet, durant moltes fases del recompte va anar per sota. Sens dubte, els Estats del Sud dels Estats Units estan començant a canviar després de molts anys essent extremadament conservadors i la seva economia es dirigeix ràpidament cap a la tecnologia i la innovació i això explica el canvi polític que es comença a veure en aquests estats i que afavoreixen als demòcrates de forma marcada, així que els republicans hauran de renovar-se o, senzillament, desaparèixer en uns anys.
El senyal més evident del perill que el KremlinGate suposa pel president Trump fou l’acomiadament del Fiscal General Jeff Sessions, que es va recusar a sí mateix a l’inici de la investigació per conflicte d’interessos. Unes setmanes abans, però, el Fiscal Especial Robert Mueller va citar Roger Stone, senyal inequívoc que ja va darrera de Wikileaks. Stone va anunciar a Twitter que els correus electrònics dels demòcrates serien publicats setmanes abans que apareguessin a Wikileaks i per aquest motiu Mueller ha iniciat una línia d’investigació que molts hem estat explicant els darrers dos anys: Stone és l’enllaç de Wikileaks i Julian Assange i per aquest motiu sabia, setmanes abans, que aquests correus electrònics serien publicats. L’acomiadament del Fiscal General Jeff Sessions obre la porta a que el Fiscal General en funcions, Matthew Whitaker, sigui qui acomiadi a Robert Mueller donant per acabada la investigació -i de pas tancant el possible cas d’ostrucció a la justícia per l’acomiadament de l’exdirector de l’FBI James Comey-. Ara bé, les coses no són pas tan fàcils perquè els demòcrates controlen a partir del 2 de gener el Congrés i per tant també el congressista Adam Schiff presidirà la Comissió d’Intel·ligència del Congrés amb majoria demòcrata, cosa que vol dir que Schiff pot citar sota jurament a Robert Mueller i demanar-li que expliqui i entregui tota la informació resultat de la seva investigació. Posteriorment els demòcrates poden obrir una comissió sobre el KremlinGate i contractar Robert Mueller III per dirigir-la, cosa que permetrà continuar amb el show monumental del darrer any i, a més, permet tenir el tempo polític d’un possible impeachment cap a final de mandat. Així doncs, no es gens clar que el president Trump ordeni a Whitaker el tancament del KremlinGate perquè si resulta que existeix algun delicte li cauran càrrecs addicionals per obstrucció a la justícia, i per aquest càrrec sí podria haver 2/3 al Senat per cessar Donald Trump.
Així doncs, l’acomiadament de Sessions es incert que tingui a veure amb el KremlinGate, malgrat que el fet que el Departament de Justícia estigui maniobrant per tal que hi hagi un canvi de jurisdicció i el cas passi de l’àrea de Rod Rosenstein (l’adjunt de Sessions) cap a Whitaker ho faci pensar. Una altra raó poderosa existeix per aquest acomiadament: la reforma bipartita del sistema justícia americà, amb l’objectiu de reduir les penes dels delictes i, a més, essent habitual que no hi hagi programes de rehabilitació -Sessions s’oposava a aquesta reforma- i també per millorar la lluita contra els càrtels a Llatinoamèrica i els gàngster tipus MS-13 a sòl americà.
Malgrat que la probabilitat que Whitaker -o el seu successor- intenti tirar avall la investigació de Mueller jo no ho donaria per fet donat que la nova majoria demòcrata al Congrés té la potestat de continuar la mateixa investigació al Congres; investigació que seria molt més polititzada del que ja és ara i que permetria que els demòcrates interpretessin els fets -amb conseqüències legals- en la direcció que més els interessa. Aturarà Trump el KremlinGate? La meva aposta és que no, però, qui s’atreveix a predir res del que farà el President?