La setmana començava amb la incertesa de si la borsa aniria cap a dalt o cap a baix. Aquest dilluns ens vam llevar amb notícies que ens podien fer pensar que anirien cap a tots dos costats. Per una banda, Mike Pompeo, el secretari d'estat dels Estats Units, va declarar que hi havia grans evidències que el virus s'havia originat al famós laboratori de Wuhan. Aquestes declaracions segur que no li van fer gens de gràcia als xinesos, que estan rebutjant qualsevol mena d'investigació internacional al respecte, sospitosament com si haguessin d'amagar alguna cosa. Això podia fer preveure un augment de les tensions amb la Xina de conseqüències incertes.
Per altra banda, es va aprovar l'ús d'emergència del remdesivir per al tractament de la COVID-19 pels resultats positius que s'havien vist als estudis. Japó també es va unir a la iniciativa a finals de setmana i utilitzarà el medicament patentat per Gilead Sciences pel tractament contra el coronavirus. Amb aquestes notícies en ment, els mercats americans van començar dilluns baixant, però van recuperar les baixades durant el dia per tancar lleugerament en positiu.
Mentre a Espanya encara no estava clar si el PSOE i Podemos tenien prou suports per allargar l'estat d'alarma per quarta vegada, a Estats Units es va anunciar que la Reserva Federal estava pensant a injectar més diners als mercats i que Estats Units emetria tres bilions de deute per a més estímuls als sectors més afectats. Les borses van tornar a pujar, però cada vegada veiem més clar que no és un creixement orgànic, sinó que és un creixement per culpa dels estímuls. Això es pot equiparar amb el dopatge en els esports. Esperem que la salut econòmica no se'n vegi massa ressentida en el futur.
"Tots els bancs centrals tenen almenys un mandat a la seva política monetària, i la del Banc Central Europeu és controlar l'estabilitat de preus"
Però tot això va ser abans que el tribunal constitucional alemany declarés que aquest "dopatge" que també està fent el Banc Central Europeu era il·legal. Per entendre els raonaments hem de saber què és la política monetària d'un banc central. Tots els bancs centrals tenen almenys un mandat a la seva política monetària, i la del Banc Central Europeu és controlar l'estabilitat de preus, mantenint la inflació per sota del 2% però a un nivell molt pròxim.
A Estats Units, la Reserva federal té una política de dos mandats. El primer és, com a Europa, mantenir l'estabilitat de preus, i el segon és mantenir el màxim nivell d'ocupació laboral. Per aconseguir aquest objectiu, els bancs poden pujar i baixar tipus d'interès. Quan els tipus d'interès estan al 0% o molt a prop i volen estimular l'economia, no els hi queda més remei que injectar nous bitllets acabats de sortir de la impressora i prestar-los als governs perquè siguin ells qui els gastin. S'ha d'anar amb compte de no injectar massa diners, perquè es pot arribar fàcilment a un entorn d'alta inflació o d'hiperinflació (només cal mirar Argentina o Veneçuela).
Als alemanys, que van patir un episodi d'hiperinflació entre les dues grans guerres, aprenen dels seus errors i no volen tornar-ho a repetir. El cas és que el tribunal alemany va argumentar que el BCE s'estava extralimitant de les seves funcions. Recordem, l'únic mandat del BCE és l'estabilitat de preus, i el tribunal l'acusa d'injectar diners per a fer créixer l'economia i no per mantenir la inflació al 2%.
Com era d'esperar, el BCE va sortir a defensar-se. Va assegurar que l'únic objectiu que hi ha darrere d'aquest "dopatge" era el de mantenir l'estabilitat de preus, i que només vetllaven perquè la inflació es mantingués al voltant del 2%. El fet que es reactivi l'economia és una conseqüència de voler mantenir els preus constants, ja que si es volgués reactivar-la s'haurien de prendre les mateixes mesures. Mai sabrem quines eren les intencions del BCE, però el cas és que tot això va fer que l'euro caigués gairebé fins a mínims d'aquesta present crisis.
Mentre passava tot això, es començaven a veure "brotes verdes" al mercat del petroli. Però ja no tenim massa clar si ens podem fiar del seu preu, que no ha deixat de pujar des de la setmana passada. Mai a la història hi ha hagut tanta volatilitat en aquest mercat. Tot i que la demanda comença a pujar lleugerament, els inventaris de petroli han seguit augmentant. No ho han deixat de fer des del 23 de gener. Potser tornarem a veure preus negatius als contractes de futurs de Juny, qui sap. Això només ho sabrem segur el 19 de maig, que és el dia de venciment dels contractes.
A finals de setmana vam conèixer com els Estats Units i la Xina van apartar diferències i van acordar en treballar per implementar el pacte al qual van arribar fa uns mesos. Segurament va ser l'empenta final que va permetre que aquesta setmana fos positiva per a la majoria d'índexs, amb les majors pujades al continent americà. L'S&P 500 va pujar més d'un 3%, el Dow Jones un 2,5%, i l'índex tecnològic, el NASDAQ, un 5,5%, cosa que el converteix en l'únic índex que ja està amb pujades des de l'inici de l'any. A Europa, el DAX va tancar lleugerament en positiu, el britànic FTSE 100 va pujar un 2,5% i a França i Espanya les borses van tancar planes (ni van pujar, ni van baixar).
"Mai a la història hi ha hagut tanta volatilitat en aquest mercat"
De nou, Grífols és notícia aquesta setmana. Va anunciar que ha desenvolupat un test amb una alta sensibilitat per a detectar el SARS-CoV-2. També van afirmar que tenen una capacitat de producció d'1 milió de tests setmanals a la seva planta de San Francisco. Celebrem aquestes notícies de l'empresa catalana que ens ajuden a estar un pas més a prop de la fi d'aquest malson.