El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha confirmat el final de les seves compres d'actius aquest mes de desembre, donant així per acabat, malgrat revisar a la baixa les seves projeccions de creixement per a la regió, un programa d'estímul monetari que, segons el president de l'entitat, Mario Draghi, per moments, va arribar a convertir-se en l'únic "motor" de la recuperació de la zona euro.
"En alguns moments, el Quantitative Easing ha estat l'únic motor de la recuperació", ha assenyalat el banquer italià en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern en fer balanç dels gairebé quatre anys en els quals el BCE ha adquirit deute.
Sobre el final al desembre de les compres netes d'actius per part del BCE, el president de l'entitat ha subratllat que la institució reinvertirá completament el principal dels venciments de deute acumulat en el seu balanç "durant un període perllongat de temps més enllà del moment en què pugin els tipus d'interès".
En aquest sentit, Mario Draghi ha defensat el caràcter obert del marc temporal empleat pel BCE, assenyalant que si el Consell de Govern volgués especificar un termini determinat "ho hauria fet", afegint que la institució segueix preparada per ajustar tots els seus instruments de la manera apropiada per garantir que la inflació evoluciona cap a l'objectiu d'estabilitat del BCE de forma sostinguda.
"Pensem que disposem de tots els instruments per abordar possibles contingències en l'actual clima de gran incertesa", ha indicat Draghi, qui ha subratllat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE), que ha avalat la legalitat del seu programa de compra de bons sobirans, la qual cosa converteix al QE en un instrument més de la "caixa d'eines" del BCE, que podria així recórrer a ell quan ho consideri necessari.
No obstant això, el banquer italià ha assenyalat que el Consell de Govern del BCE no ha discutit a cap moment la possibilitat de reprendre les seves compres d'actius en considerar vàlid el seu escenari basi, mentre que alguns banquers sí van esmentar l'opció de les subhastes de liquiditat a llarg termini (LTRO), encara que aquest instrument per subministrar liquiditat no va ser discutit en major profunditat.
Menys creixement a la zona euro
Aquest final del programa de compres del BCE coincideix amb una nova revisió a la baixa de les projeccions macroeconòmiques de la institució, que ha empitjorat el seu pronòstic de creixement per 2018 i 2019, quan preveu una expansió de l'1,9% i de l'1,7%, respectivament, la qual cosa representa un ajust a la baixa d'una desena en tots dos casos.
De cara a 2020, el BCE ha decidit mantenir sense canvis el seu pronòstic de creixement per a l'eurozona en l'1,7%, mentre que un any després espera que l'expansió de la zona euro es moderarà a l'1,5%.
El president del BCE ha assenyalat que "els riscos per a les perspectives de creixement de la zona euro poden considerar-se encara com equilibrats en general", encara que el banquer italià ha advertit que aquest balanç de riscos "s'està movent a la baixa".
En aquest sentit, Mario Draghi ha atribuït aquesta evolució a la persistència d'incerteses relacionades amb factors geopolítics i l'amenaça del proteccionisme, així com amb vulnerabilitats als mercats emergents i la volatilitat als mercats financers.
Quant a l'evolució dels preus, el BCE ha revisat a l'alça la seva previsió d'inflació per 2018, quan preveu una pujada de l'1,8%, una desena més que el passat mes de setembre, mentre que ha rebaixat una desena la previsió de 2019, fins a l'1,6%.
Reacció dels analistes
Els analistes consultats per Europa Press han coincidit a assenyalar que la compareixença de Draghi no ha ofert grans sorpreses, així com a destacar el to "més prudent" del banquer italià, però subratllant que el president del BCE ha traslladat la impressió de que segueix observant un escenari positiu per a l'eurozona.
"Mario Draghi pot respirar amb cert alleujament: la relaxació quantitativa ha acabat i els mercats no han entrat en pànic", comenta Anna Stupnytska, economista global de Fidelity International, destacant que el BCE ha aconseguit de moment "evitar les rabietes del mercat gràcies a una hàbil navegació per un difícil entorn econòmic".
No obstant això, l'analista destaca la "creixent precaució" en el to de Draghi com a conseqüència de la major incertesa general, inclosos riscos geopolítics i les tensions comercials.
De la mateixa opinió es mostra Valentin Bissat, economista sènior i estrateg d'inversió en Mirabaud Asset Management, qui destaca el missatge "molt prudent" del BCE, malgrat l'anunci del final del seu programa de compra d'actius.
Per la seva banda, Bart Hordijk, analista de Monex Europe, assenyala que Draghi va tornar a mostrar "la varietat de tons del seu plomatge" en oferir un discurs 'dovish', però guiant l'atenció del públic cap a totes les "escletxes d'esperança", demostrant que segueix convençut que l'escenari positiu per a l'eurozona és més probable que el negatiu.
Més crític es mostra Paul Diggle, economista sènior d'Aberdeen Standard Investments, qui considera que la reunió del BCE "deixa grans preguntes sense contestar sobre com va a respondre el BCE si les dades segueixen afeblint-se", afegint que l'única cosa clara és que la reacció "serà lenta".
"Draghi sap que solament pot aconseguir el suport del Consell de Govern per actuar una vegada que la situació econòmica s'hagi agreujat bastant. Ara com ara estem una mica lluny d'aquesta situació i, a més, la influència de Draghi s'anirà reduint gradualment a mesura que la seva sortida del BCE s'acosti", apunta.
Decisió sobre tipus a finals del 2019
Referent a això, l'economista cap d'ING a Alemanya, Carsten Brzeski, opina que les directrius de futur del BCE sobre política monetària haurien de bastar i requerir solament d'alguns retocs en cas d'una desacceleració perllongada de l'economia.
"En cas d'un accident econòmic greu la primera línia de defensa del BCE probablement sigui estendre la seva orientació sobre els tipus d'interès", apunta Brzeski, qui considera que "tot és possible" i veu plausible que el BCE adopti alguna decisió sobre els tipus d'interès a la fi de 2019.
En aquest sentit, Aitor Méndez, analista d'IG, adverteix que "la possibilitat que Draghi pugi els tipus d'interès abans que finalitzi el seu mandat sembla cada vegada més petita", després que el BCE hagi refredat els seus propis pronòstics d'inflació per 2019, "la qual cosa convida a pensar que la pujades de tipus podrien demorar-se encara més".