El Full de Ruta del Biogàs publicat recentment considera que els gasos d'origen renovable formen part de la solució per assolir la neutralitat climàtica el 2050, però no estableix uns objectius de producció i consum d'acord amb altres països del nostre entorn. L'estudi El biogás y el biometano como palanca clave en la descarbonización de la economía española, elaborat per PwC i Ciemat, i publicat per Fundació Naturgy, advoca per establir objectius vinculants i més ambiciosos per aprofitar el potencial real d'aquest gas a Espanya.
L'informe es va presentar aquest dijous en un esdeveniment en què experts de diferents sectors van coincidir en la necessitat del suport institucional per al desenvolupament del biogàs i el biometà.
Gergely Molnar, analista d'Energia a l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), va subratllar que “és molt important establir el marc de polítiques adequat, hem d'entendre la complexitat de tota la cadena de valor, ja que és un sistema de producció descentralitzat; és clau marcar el rumb correcte i cal donar suport a iniciatives que beneficiïn les economies d'escala”.
L'expert de l'AIE va destacar que Dinamarca i França han demostrat que és molt important fixar mecanismes de suport i subsidis que donin una visibilitat clara de la inversió dels desenvolupadors, així com mecanismes reguladors que permetin reconèixer el valor del biometà facilitant-ne la comercialització. En aquest sentit, segons ha dit, "les garanties d'origen poden resultar un instrument interessant".
Per part seva, Narcís de Carreras, CEO de Nedgia, la distribuïdora de gas del grup Naturgy, ha destacat que el pla REPowerEU de la Comissió Europea ha posat el biometà en primer pla. El potencial d'Espanya és espectacular, el tercer més gran d'Europa, per això tenim una oportunitat per accelerar-ne el desenvolupament. Estem en un moment el que fan falta alternatives per descarbonitzar l'economia i reduir la dependència del gas natural, i necessitem molt de pragmatisme amb solucions a curt termini”. En aquest sentit, va defensar la producció de biometà com “una solució factible a curt termini”, a la qual s'uneixen “les xarxes de gas que ja tenim i que estan a punt per distribuir aquest gas renovable per al consum”.
Narcís de Carreras: “A França, en 12 mesos pots construir una planta, però a Espanya els períodes són molt més llargs”
De Carreras va fer una crida a accelerar un pla concret per implantar les garanties d'origen, l'esquema de funcionament del qual es va aprovar recentment, i va reclamar mesures per accelerar la tramitació de permisos. "A França, en 12 mesos pots construir una planta, però a Espanya els períodes són molt més llargs", va afirmar.
Per part seva, la subdirectora general de Mitjans de Producció Ramadera, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Leonor Algarra, ha explicat que “el sector agrícola i ramader està obligat a complir uns requisits ambientals per reduir emissions i el biogàs és una gran possibilitat per revaloritzar els subproductes que genera la seva activitat”, però va destacar que “és una baula més de la cadena i que ha d'anar acompanyat en aquesta valorització, per exemple, a nivell de costos”. Algarra va destacar també la importància que tots els agents del sector col·laborin en el desenvolupament del biometà.
Gran potencial, poc desenvolupament real
El Full de Ruta del Biogàs planteja multiplicar per 3,8 la seva producció fins al 2030, superant els 10,4 TWh, i preveu que aquest mateix any almenys un 1% del gas consumit a través de la xarxa de gas natural sigui biometà, mentre que "la quota imposada estimada per al biometà a països líders a nivell europeu és al voltant del 10% del consum final de gas per a l'any 2030, o fins i tot del 20% en el cas d'Alemanya", va explicar Oscar Barrero, soci líder del Sector Energia de PwC.
No obstant això, el potencial del biometà a Espanya és molt més gran. L'IDAE ho calcula en 34 TWh/any, 3 vegades més que l'objectiu de producció del PNIEC 2021-2030, i altres informes recents, que inclouen el càlcul dels cultius energètics, eleven aquest potencial als 137 TWh/any, cosa que significa multiplicar més de 10 vegades l'objectiu de producció del PNIEC.
“Considerant el màxim potencial possible de producció de biogàs, es podria arribar a substituir fins al 32% de la demanda nacional de gas natural el 2021 amb una reducció de la petjada de carboni associada al sector gasista entre un 20-56%”, va explicar Mercedes Ballesteros Perdices, directora del departament d’Energia del CIEMAT, entitat coautora de l’estudi.
Els experts que han elaborat l'estudi presentat aquest dijous sostenen que “segons s'està observant a altres països europeus que són líders en la producció de biogàs i biometà, el suport institucional és primordial per poder facilitar i donar suport al progrés d'aquesta tecnologia i aprofitar-ne els avantatges energètics i ambientals”. A més, “el seu ús es pot expandir recolzant-se en la infraestructura existent, la qual cosa pot afavorir a més un desplegament ràpid i competitiu”.
Objectius vinculants
A més d‟establir objectius vinculants i molt més ambiciosos, els experts conclouen que una altra de les claus per al desenvolupament d‟aquests gasos renovables al nostre país rau en el desenvolupament definitiu d‟un sistema de garanties d‟origen per als gasos renovables, la digitalització de les xarxes de gas per permetre reduir les necessitats d'upgrading del biogàs, i la simplificació dels procediments administratius per a la construcció de les plantes.
Així mateix, l'estudi conclou que cal que s'estableixin "mecanismes de suport i d'un marc normatiu i fiscal que reguli les aplicacions no elèctriques del biogàs, que se centrin en el finançament dels costos d'injecció, la compensació del valor dels drets" d'emissió i garantir la venda a un preu resultant d'una subhasta competitiva”.
Amb totes aquestes mesures, “es podrà aconseguir que l'ús del biogàs sigui una solució essencial en la reducció de la dependència energètica de la Unió Europea cap a l'exterior, així com en la gestió i l'aprofitament de residus, però també en la reducció d'emissions ”.