Després de la cancel·lació del Mobile World Congress per la pandèmia de covid-19 i l'efecte dominó que això va provocar a la resta de fires, setembre comença amb força amb el Bizbarcelona i el Saló de l'Ocupació, una doble cita de Fira de Barcelona que ha marcat la represa a l'activitat firal a la capital catalana, però també a la resta d'Espanya i a gran part d'Europa. Una tornada a la "nova normalitat" que combina el format presencial amb l'online, cosa que es nota en els passadissos del Palau 8 del recinte de Montjuïc, pràcticament buits de visitants. L'optimisme i la realitat de futur marquen dos salons que, per primera vegada, se celebren de forma conjunta.
El director de l’esdeveniment, Aleix Planas, ha destacat durant la inauguració oficial del saló el moment en què s’ha pres la decisió de fer coincidir les dues fires, d’especial duresa per als treballadors i les empreses. La crisi econòmica derivada de la covid-19 i la destrucció de llocs de feina atorguen una major importància a la necessitat de generar ocupació. Però per a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, “no pot ser de qualsevol tipus, sinó que s'ha de crear ocupació de qualitat i estable”.
"La meva intenció d'avui no és transmetre pessimisme". Abans de la inauguració, el president de Pimec, Josep González, estrenava les conferències celebrades en el marc del Bizbarcelona i donava unes quantes pistes de cap a on anirien els trets de la jornada. La frase de l'any és que la crisi del coronavirus ha comportat "riscos i amenaces", però també "oportunitats" i, tot i que és cert que és "una de les pitjors crisis humanes de la història", també ho és que el confinament ha marcat una nova realitat que ha vingut per quedar-se.
El teletreball ha estat el protagonista dels mesos que ha durat l'estat d'alarma, però, per a molts professionals serà el seu nou modus vivendi. De fet, si abans del confinament, només el 8% de la ciutadania de l'Estat espanyol practicava el teletreball, ara la xifra s'enlaira fins el 60%. Ara caldrà saber-ho aplicar i utilitzar de la manera correcta. A parer de González, "tenim potencialitat perquè el teletreball augmenti", però, avisa, aquest "serà un factor que obligarà a tenir una major confiança i responsabilitat en l’entorn de les relacions laborals".
El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir El Homrani, ha inclòs el teletreball en una onada de canvis -presents i futurs- que afecten el món laboral. La covid-19 el que ha fet, assegura, és "accelerar-los". El Homrani ha reivindicat un dels sectors tradicionals per excel·lència però també dels grans oblidats dels últims anys, la indústria: “És tractor de tots els altres sectors, genera treball amb bones condicions i amb la crisi del coronavirus s’ha vist com de necessària és”.
El poder de triar
Confiança i responsabilitat són dues paraules clau en el paper del treball del futur més present. No només perquè és una eina que comportarà "conseqüències positives en els indicadors del fals absentisme", que facilitarà la conciliació i reduirà els costos empresarials, sinó també per potenciar el món rural i la regionalitat del nostre consum. "Els consumidors tenim el poder i podem triar en quina ciutat podem i volem viure i cal comprar al comerç de proximitat per no agreujar la seva situació", recorda González amb la intenció de fer una crida a repoblar el món rural i deixar de consumir productes que es fabriquen a més de 10.000 quilòmetres de distància.
González: "Els consumidors tenim el poder i podem triar en quina ciutat podem i volem viure i cal comprar al comerç de proximitat per no agreujar la seva situació"
"El futur ha de ser més regional", ha pregat, al mateix temps que ha insistit en què aquest ha de ser el camí a seguir, per potenciar els productes locals, però també per ser més sostenibles. I el teletreball és una bona excusa per repoblar (i potenciar) el món rural, que haurà d'adaptar-se als beneficis que els aporta la venda online, al mateix temps que caldrà fer feina perquè la "implantació d'indústries" en aquest àmbit sigui una realitat. Precisament per això, les administracions s'han de posar les piles, primer per fer arribar la fibra òptica a tots els racons del país; segon, per millorar les connexions i les infraestructures de Rodalies i construir aparcaments dissuasius a les entrades de les grans ciutats; i, tercer, per oferir espais i habitatges que "ajudin a consolidar la situació d’escoles rurals a punt de tancar per manca d’alumnes".
El president de Pimec, Josep González, al Bizbarcelona | MEM
Tot plegat, només s'aconseguirà si les pimes avancen a tota vela cap a la digitalització i augmenten la seva mida. "Les nostres pimes seran més productives gràcies a la digitalització i la reducció de despeses en desplaçaments, però hauran de fer un esforç per adaptar-se als canvis, tindran més representativitat i compromís, hauran de millorar la seva capacitat financera i recursos propis i hauran de treballar per ser més grans", ha proposat González. I aquí, tornem al principi, i, perquè això sigui una realitat, les pimes hauran de comptar amb el suport de les administracions perquè, a banda de tot el que s'ha esmentat, a més "no paguin el doble en fiscalitat i impostos del que paguen les grans empreses".
La capacitat de reacció de Barcelona
"A Barcelona, els ERTO han salvat 200.000 llocs de feina; a Catalunya, 650.000”, ha afirmat Ada Colau. La resposta del Govern central davant els efectes de la covid-19 sobre el mercat laboral, ha dit Colau, “és radicalment contrària a les mesures preses per fer front a l’anterior crisi”, en referència a les polítiques d’autoritat del PP durant la crisi econòmica del 2008. En la mateixa línia, el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat un dels col·lectius més afectats per la manca d’oportunitats laborals: els joves.
"No tots som enginyers ni programadors: hi ha molta gent que espera que els seus sectors es posin en marxa", segons Collboni
“Tenim present els milers de joves que estan patint la segona gran crisi en les seves vides professionals i les persones que estan en ERTO i no saben quan es tornaran a incorporar als seus llocs de feina”, ha explicat. És per això que, aquest any, el Saló de l’Ocupació s’adreça als joves, però també a qualsevol altre perfil de treballador: “No tots som enginyers ni programadors: hi ha molta gent que espera que els seus sectors es posin en marxa”, ha afirmat Collboni.
Les grans ciutats són dels territoris més afectats per la crisi de la covid-19 i Barcelona no és una excepció. Però també seran el motor de recuperació econòmica, segons han coincidit els ponents de la inauguració del BizBarcelona. Com ha dit Collboni: “La capacitat de reacció que ha mostrat Barcelona moltes vegades, l’haurà de tornar a demostrar; no és una situació fàcil per a ningú”.