Entre els nascuts als anys 70 i 80 del segle passat, una conversa es repeteix de manera sistemàtica: si els nostres pares haguessin disposat de mòbils o tablets, ens els haguessin endollat als àpats de manera immisericordiosa. Perquè el lleure dels adults estava reservat a ells. I els nens s'havien d'apanyar amb una pilota, un parc o pintant a taula.
Tot i que encara resten moltíssims passos per fer en matèria d'igualtat entre homes i dones, cada vegada més parelles (joves, sobretot) no només busquen divertir-se juntes o en companyia, sinó que volen fer-ho amb els fills i filles. I, tractant-se avui dia d'un dels segments amb més poder adquisitiu, sorprèn que molts negocis no hagin estat capaços de generar diferenciació en aquest aspecte.
Molts restaurants, per exemple, segueixen oferint simplement un menú infantil d'hamburguesa o nuggets. Sense adonar-se que vivim en una societat cada cop més preocupada per l'alimentació. I que amb una simple variació no només millorarien fins i tot les seves puntuacions en línia, sinó que atraurien un públic que, una vegada entra, sol repetir en establiments de confiança de manera assídua.
Floreixen ofertes gastronòmiques, musicals o de jocs per a la diversió conjunta de pares i fills, de grans i petits
Tot i això, cada vegada més floreixen no només les ofertes gastronòmiques, sinó també melòdiques, de jocs o aquelles que inclouen qualsevol tipus de diversió conjunta. Que, sumades, donen un saldo considerable a les arques d'urbs com a València.
Durant els darrers anys la música en directe i els escenaris a l'aire lliure s'han convertit per part d'una generació en una doble manera de reivindicar allò que estimen: assistir a esdeveniments dels seus grups preferits i transmetre la passió als fills. Propostes com La Pèrgola, a la Marina Reial, o Serial Parc, als parcs municipals, en són un exemple, amb nombrosos patrocinadors privats com a avalistes.
També diverses cadenes de menjar italià han entès que una zona per a nens i nenes propera a la dels seus pares, però amb certa llibertat d'acció, junt a un parc on cremar energia mentre els seus progenitors fan la sobretaula, és una aposta segura. Tant, que avui es poden permetre lloguers a la zona més cèntrica de la ciutat o a diversos centres comercials.
Una nau industrial amb llits elàstics per saltar i cansar-se des dels tres fins als 84 anys
Però la creativitat no només se circumscriu al que fa temps que està establert, sinó també a noves propostes que generen la mateixa adrenalina en joves i adults. Com una nau industrial que acull desenes de llits elàstics de diferentes mides i que permet (cosa que no passa a cap fira) poder saltar i cansar-se des dels tres fins als 84 anys.
Alguna cosa sembla que han après les institucions, que en les seves concessions veuen com el llac de la Ciutat de les Arts i les Ciències es pot travessar en família en un vaixell o sobre una esfera flotant o donen la possibilitat de patinar sobre plàstic (s'ha decidit que el gel era insostenible en una aposta per reduir la contaminació a nivell de manteniment i electricitat) mirant a la Plaça de l'Ajuntament.
Tot i així, continua cridant l'atenció, com vam veure a la pandèmia, que la població sense dret a vot segueixi tenint menys recursos de diversió que els seus progenitors. I encara més que no sorgeixin de manera constant iniciatives que ho plantegin a aquells que vulguin gaudir del seu temps lliure acompanyats no només per persones de la seva mateixa edat. Sobretot, perquè no hem d'oblidar una cosa: els nens i les nenes d'avui, si han viscut l'oci des de la seva infància, seran els que el consumiran demà.