Un dels termes amb què més està familiaritzat el fan dels esports electrònics, especialment de molts dels més majoritaris és el de snowball. En algunes d'aquestes competicions, en què els avantatges són quelcom més que la puntuació, es parla de l'efecte bola de neu quan un dels dos equips o jugadors fa servir un avenç inicial per, sobre aquesta base, acabar guanyant la partida. Quan un jugador, de fet, aprofita una escapada per allunyar-se cada cop més. L'espai per la regulació en l'ús dels criptoactius com a tokens de valor – amb la rellevància financera que això implica – a l'Estat i a molts països europeus segueix un patró similar: el legislador va tard, i l'activitat en blockchain l'està deixant enrere. "A Europa hem trigat 11 anys a seguir el camí dels Estats Units i començar a pensar en criptomonedes", lamenta Fernando Ramos, advocat i soci director de la firma especialitzada DPO&ITLaw.
"La tecnologia sol anar molt més ràpid que el dret", afirma Ramos, que, en aquest cas, veu un canvi "molt més ràpid i exponencial" que en altres novetats en el sector financer. L'apartat tècnic, en aquest cas, és rellevant. "És complicat per al regulador", reconeix l'advocat, que veu una potencialitat en la relació econòmica dels criptoactius se surt de la llera dels diners tradicionals. "Des del moment en què un token té una representació de valor – afirma – pot haver-hi transferències econòmiques". Què passa, doncs, quan el token no representa directament una moneda, sinó deute, o part d'una propietat? "Tenim un forat regulador important", afirma el consultor de finances descentralitzades Albert Salvany.
"La tecnologia sol anar molt més ràpid que el dret, i aquest és un sector molt més dinàmic i exponencial"
Ambdós experts coincideixen a lloar la feina feta als Estats Units – "sempre són els primers en aquestes qüestions", apunta Salvany. Fa més d'una dècada, recorda Ramos, que a EE.UU. S'aplica la Bank Secrecy Act als exchangers de moneda criptogràfica, quelcom que permet tallar els possibles contactes del mercat amb activitats il·legals. "En connectar el món real amb el digital s'evita que es moguin diners provinents de delits". L'advocat recorda, de fet, la pressa per posar limitacions a l'ús i transferència de criptomonedes després dels atemptats de París. "La regulació internacional contra el blanqueig de capitals feia temps que avisava, però Europa no s'havia posat les piles". Actualment, per exemple, l'Estat ja compta amb un registre d'intercanvis de criptoactius – "abans era un buit legal" – i activitats com l'intercanvi de moneda criptogràfica a corrent o la custòdia de moneders electrònics "estan per fi regularitzades".
L'expert jurídic apunta que, tot i que qüestions com aquest blanqueig de capitals ja estan recollides en algunes legislacions, l'espai financer és encara un buit pel que fa a suports legals a l'activitat blockchain. "Si bé les criptomonedes saben què han de complir, en termes de blanqueig, de registres", l'activitat al voltant d'altres tipus de productes financers encara no funciona. I, si es fa, no s'està fent de la forma més eficient. Com alerta el mateix Salvany, "si es regula aquest sector de pressa i corrents i sense comptar amb els players, hi haurà més problemes que solucions".
El futur, a més, mostra processos de tokenització d'actius que van molt més enllà de les finances. Des del blockchain com a servei – criptoactius que donen accés a serveis digitals, "com ser a un club", en paraules del consultor – fins a la conversió en criptoactius de la propietat d'immobles, de deute o d'accions. "Quines són les circumstàncies per fer això?", es pregunta l'advocat, que observa la necessitat d'adaptar qüestions com la normativa de protecció de dades o de venda a distància en el comerç electrònic.
Contra els fets
"S'acabarà aplicant la política de fets consumats – opina Salvany – el sector ja està operant i s'haurà d'acabar per regular correctament". Ramos, en un sentit semblant, compara la situació amb el sorgiment dels serveis d'streaming de música a la carta. "Fa 15 anys, quan va sorgir napster, tots els prestadors de servei es van posar en contra el sector discogràfic, però al final van haver de canviar el seu model de negoci". Ambdós experts coincideixen que el fenomen té equivalència. "Hi ha, encara avui, un lobby contra els criptoactius impressionant entre la banca", lamenta l'advocat.
"La tecnologia descentralitzada és Peer to Peer, es carrega la feina dels mitjancers"
"La tecnologia descentralitzada és Peer to Peer, es carrega la feina dels mitjancers", apunta l'advocat. La descentralització de les finances busca una oferta de gestió de productes financers més encarada cap a les previsions i el contacte amb la comunitat, o la gestió d'inversions, que cap a les stewardships. "Invertir en les deu criptomonedes més valorades pot fer-ho qualsevol", argumenta el consultor. Per aquest motiu, destaca Ramos, és pel que "la indústria establerta ataca el sector, i és el mateix sector qui s'ha d'acabar autoregulant".
Més enllà de la pressió de la banca incumbent, els experts denuncien un cert abandonament per part de les institucions reguladores. "Si vols operar amb criptoactius, a l'Estat Espanyol no et diuen ni que sí ni que no, et deixen en vist", critica Salvany. Ramos comparteix l'experiència, i dona fe del mal que fa als possibles nous actors dins el sector. "El Banc d'Espanya llença la pilota a la CNMV, i de tornada – és un despropòsit i un esgotament per a emprenedors i startup". Segons el consultor, aquesta manca de regulacions i d'horitzons de possibilitat està posant en risc el desenvolupament de tot un sector molt profitós a l'Estat. "Als llocs on ja s'estan fent projectes hi està aterrant tothom. Ens estem jugant molts llocs de treball, i molt qualificats", etziba Salvany.
Què és llei?
S'estan començant a obrir, però diverses finestres d'oportunitat. Salvany destaca especialment el format Sandbox, recentment inaugurat a l'Estat Espanyol amb prop de vint projectes financers innovadors i fundat al Regne Unit. En aquest tipus d'espais, "el regulador permet que certs projectes autoritzats operin d'una forma controlada". El procediment permet el que el consultor considera que "model òptim" per establir una regulació efectiva. "El millor model és deixar actuar primer, amb control regulador, i després regular al voltant dels projectes". La caixa de sorra espanyola, però, té els seus problemes. "S'ha escoltat el sector, però no s'ha aplicat tot el que s'ha demanat". S'observa, en aquest tipus d'entorns, una mancança més enllà de la voluntat política. Aplicar les demandes dels players de l'entorn crypto, segons Salvany, "exigiria per part del regulador una estructura, un coneixement".
"No demanem llibertat absoluta, sinó un control regulador estricte"
Més enllà del món financer, Ramos reconeix el mèrit d'algunes de les regulacions del sector, des de la identitat digital sobirana fins a l'accés als mercats digitals. "A Europa ja s'ha estudiat com afecta la protecció de dades al món blockchain", afirma el lletrat. Les administracions haurien, afirma, d'accelerar la seva activitat reguladora en un entorn tecnològic que "va tan ràpid que no es deixa regularitzar". Processos que la governança europea i estatal ni contempla, com la tokenització de companyies mitjançant equity o els drets econòmics sobre les seves accions són "viables, i ja s'estan fent, però ni bancs ni comissions ens fan massa cas".
"No demanem llibertat absoluta – argumenta Salvany – sinó un control regulador estricte" necessari perquè els mercats europeus no quedin enrere en el "canvi filosòfic" que suposa l'activitat financera descentralitzada i la tecnologia blockchain en general. Fernando Ramos demana a les administracions "estar més obertes" a entendre el sector. "Cal regular, tenir fons de seguretat, donar llicències, garanties" per assegurar tot el possible les inversions dels potencials usuaris. Ambdós coincideixen en la potència d'un sector que ja està funcionant i establint-se allà on pot fer-ho. "Aquesta és una oportunitat tecnològica i de desenvolupament que no podem deixar perdre", alerta el consultor.