Casualitat o no, tant l'entrevista com l'article més llegit del 2021 a VIA Empresa van tenir un mateix protagonista: Joan Font, president de Bon Preu. No és estrany, tenint en compte que es tracta d'un empresari que fa anys que parla clar i català, sense pèls a la llengua ni massa embuts. Per entendre'ns, Font acostuma a dir el que pensa i no el que pensen que hauria de dir en un món imperat pel protocol, les xarxes socials i ser políticament correcte. Se m'acudeixen alguns noms més que també hi encaixarien. El present i el futur és dels empresaris autèntics i qui diu el que pensa es fa escoltar i llegir.
L'últim cop que vaig veure Joan Font en escena va ser a mitjans de desembre a l'entrega de premis de l'Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) que es va celebrar a l'auditori de l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO). Als seus 70 anys, l'empresari no va amagar la seva sorpresa pel guardó a la millor trajectòria professional quasi mig segle després de l'obertura del primer supermercat de Bon Preu a Manlleu. Actualment, la cadena té 9.000 treballadors, més de 200 punts de venda i una facturació superior als 1.600 milions d'euros.
"No hi ha un país ric sense bones empreses", va assegurar Font entre aplaudiments d'autoritats i de joves empresaris. L'empresari va insistir també en la importància dels valors, l'actitud i el propòsit com a guió, el perquè i el com són preguntes clau en qualsevol història d'èxit. Recapitulem.
Aquests són alguns dels titulars i frases destacades de Joan Font a l'entrevista de VIA Empresa: "Tenim una administració molt ineficient, a l’Estat i a Catalunya”, "el català no és una decisió en absolut de tipus polític, és una decisió empresarial", "els boicots es donen quan es radicalitzen les coses i nosaltres no solucionarem la radicalització de determinats grups" o "el ciutadà vol el mínim de plàstic possible i el màxim de quilòmetre zero."
Pauli: "La innovació empresarial s'ha trencat per un excés de burocràcia"
Com molts altres empresaris, Font critica directament l'estructura "pesada, lenta i ineficient" de l'administració així com l'excés de paper i burocràcia i el seu impacte en l'activitat empresarial i la riquesa del país. L'emprenedor holandès i un dels pares de l'economia blava com és Gunter Pauli també assegurava recentment que "la innovació empresarial s'ha trencat per un excés de burocràcia".
Sí, la burocràcia. Allò que Karl Marx descrivia com "la república petrificada". Allò que Max Weber teoritzava com una forma de govern o control legal a la recerca de l'organització ideal. Allò que George Orwell i Adolf Huxley visionaven com una forma de poder distòpica. Allò que feia despertar Kafka de la metamorfosi. Allò que Astèrix i Obèlix satiritzen a "la casa que fa tornar boig".
El president d'Aijec i també fundador d'Elstir, Ruben Sans, va demanar la mateixa nit que es premiava Joan Font que "les administracions deixin de posar traves i facin polítiques clares, favorables i d'acompanyament als empresaris". A l'administració també se li reclama sovint que reivindiqui la figura de l'empresari més enllà de ser el dolent de la pel·lícula que fuma puros i beu whisky o un "corrupte" que "explota" els seus treballadors.
Ens hi juguem molt i mai és prou tard si la dita és bona. "La desconfiança cap a les empreses és una part vertebradora d’una part de la cultura política del país i es tradueix en exemples constants en les resolucions de governs, d’ajuntaments i d’administracions en general", apuntava aquesta mateixa setmana el consultor Xavier Marcet en aquest mitjà.
Marcet: "La desconfiança cap a les empreses és una part vertebradora d’una part de la cultura política del país"
Té raó quan distingeix entre empreses -amb ànima-i negocis. Té raó quan alerta sobre la cultura de reticència respecte al fet empresarial dins la societat catalana i espanyola. Té raó quan posa sobre la taula la paradoxa de la (des)confiança i com s'ha perdut la batalla del relat. Té raó quan reivindica com tants altres la col·laboració público-privada. La real més que la teòrica. Té raó quan diu que hi ha pocs empresaris en política i que el desconeixement del món de l'empresa és "enorme". Però, també té raó quan diu que les empreses han de fer autocrítica i projectar la seva ètica i dimensió social.
Permeteu-me afegir tres exemples més. L'estiu passat vaig fer un cafè amb els pastissers Christian Escribà i Patricia Schmidt que em van explicar que només es trobaven amb "pegues, pegues i més pegues" de l'administració. "No demano subvencions ni que m'ajudin... L'únic que demano és que no em toquin la pera", va assegurar Escribà després de recordar els problemes que havien tingut amb l'Ajuntament de Barcelona per posar un carro de crema catalana a La Rambla.
Escribà: "No demano subvencions ni que m'ajudin... L'únic que demano és que no em toquin la pera"
El president del Racc, Josep Mateu, també va explicar en una entrevista a VIA Empresa que la relació amb l'Ajuntament de Barcelona era "molt complexa" perquè actuava "sense escoltar ni preguntar". "Hi ha hagut una forma d'actuar sense lideratge compartit ni conversa... Es necessita un interlocutor modern, obert de mires i que pensi en gran.", apuntava Mateu.
En plena pandèmia, el president de Fiatc, Joan Castells, va recordar que "els catalans també comptem! Jo vaig fer la festa del 75 aniversari de Fiatc i no va venir cap autoritat. Ve una empresa multinacional, inaugura un xiringuito a Barcelona i hi va l'autoritat principal. Potser que ens tinguin en compte, els empresaris som els que fem que es creïn llocs de treball, es paguin els impostos i s'alimenti el pressupost."
Per acabar la primera tribuna de l'any, recordem que el desig de Joan Font no és jubilar-se "mentre els resultats siguin els que són i tingui salut i claredat de cap" sinó fer que "el país tiri endavant i sigui un país de qualitat i cohesionat". Molt bon 2022 a tothom!