Que les infraestructures s'han convertit en les protagonistes dels últims anys a Catalunya no és cap novetat per a ningú, fruit dels maldecaps pel correcte funcionament o per les inversions que es preveuen rebre. De fet, l'estació de Sants es prepara per a una "nova vida", amb una inversió de 410 milions per jugar a primera divisió; la Costa Brava o la Garrotxa estudien el funcionament d'un futur tren-tram que promet "revolucionar" la zona i, fins i tot, el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, vol recuperar l'ampliació de l'aeroport del Prat. En aquesta ocasió, però, la protagonista es troba al nord de Barcelona i es tracta de l'obra civil en marxa de major envergadura d'Espanya. És l'estació de la Sagrera i promet convertir-se en el gran intercanviador de la ciutat comtal, amb una història "digna del millor documental".
La futura estació de la Sagrera: 100 milions de viatgers, alta velocitat, trens de Rodalies, metros, autobusos, taxis, 'bicing', grans aparcaments i un quilòmetre de longitud
Per què la Sagrera ha guanyat protagonisme? En primer lloc, gràcies a les obres que es porten a terme, que preveuen acollir fins a 100 milions de viatgers anuals, mentre que el seu punt fort serà la intermodalitat. En altres paraules, reunirà en un mateix espai l'alta velocitat, els trens de Rodalies, el metro, els autobusos interurbans, les parades de taxi, els busos locals, el bicing i un gran aparcament. A més, el Consorcio Sagrera Barcelona Alta Velocidad (BSAV) detalla que gràcies a les reformes, es convertirà en l'edifici més gran de la ciutat, comparable a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat. A més, pels que no estiguin familiaritzats en caminar habitualment, es trobaran amb un edifici de més d'un quilòmetre de longitud.
Transformació radical de la Sagrera
Tot i els nombrosos retards en el transcurs de les obres, el barri de la Sagrera està vivint una transformació urbanística, gràcies a la construcció de l'estació de tren més gran de tota Catalunya i que jugarà "a la lliga de Sants". Malgrat que les obres es van iniciar fa 15 anys, a finals del 2024 es preveu que els primers trens d'alta velocitat transitin a dins de la infraestructura, en aquesta ocasió sense parada. D'aquesta manera descongestionaran l'estació de Sants, que es troba al límit de la seva capacitat actual i distribuirà de manera més uniforme els viatgers a diferents parts de la capital catalana.
A 200 metres de la Sagrera hi haurà la ZTTT que oferirà serveis logístics com el càtering i la neteja
Una de les novetats d'enguany té a veure amb la construcció de la Zona Tècnica de Tractament de Trens (ZTTT), una "segona estació" situada a 200 metres de la Sagrera i que oferirà serveis logístics com el càtering i la neteja. Malgrat que per als usuaris aquesta estació logística "està oculta", des d'Adif s'encarreguen de destacar la importància pel que fa a l'explotació dels trens d'alta velocitat i més en un context de liberalització del mercat.
Més a llarg termini, i fora de l'estació, hi ha prevista la construcció d'un nou taller de manteniment a Sant Andreu per tenir un equipament a cada extrem de la línia per a uns trens d'alta velocitat que "requereixen una revisió cada 5.000 quilòmetres", tal com detalla el cap de construcció de l'estació de la Sagrera, Alberto Alcañiz.
El pressupost estimat de les obres de la Sagrera supera els 1.500 milions d'euros
El pressupost total per a la construcció de l'estació de la Sagrera a Barcelona ha augmentat amb el temps a causa de la complexitat i les modificacions del projecte. Amb data de setembre de 2024, el pressupost estimat supera els 1.500 milions d'euros.
Una història digna del millor documental
Parlar de retards durant les obres de construcció de la Sagrera ha estat una tònica habitual durant l'última dècada. Els principals factors? La complexitat del projecte, perquè són obres en una zona densament poblada i amb múltiples connexions ferroviàries que han provocat nombrosos retards. L'estació tampoc s'ha escapat dels problemes financers, que han provocat aturades en la construcció i reprogramacions a causa de la crisi financera del 2008. A aquests contratemps també s'ha de sumar modificacions en el disseny i els plans inicials, problemes contractuals i renegociacions de contractes, a més de la pandèmia de la covid-19 i les mesures de seguretat addicionals. Un efecte curiós té a veure amb els descobriments arqueològics.
En efecte, durant les obres de construcció de la nova estació, s'han trobat nombroses restes arqueològiques que han endarrerit les obres diverses vegades. A mitjans del 2011 es van descobrir restes d'una vila termal i vinícola romana a les proximitats del carrer del Pont del Treball Digne, així com mosaics i pintures d'època romana. Més tard es van trobar un sepulcre i unes foneries del període neolític, que van ser traslladats al Museu d'Història de Barcelona.
Una altra anècdota curiosa va ser el descobriment, l'any 2012, de rases de vinyes, tres gerres ceràmiques i estructures de premses de vi que daten del segle I i de principis del segle II.
Plans de present i futur per la Sagrera: quan estarà tot enllestit?
El barri de la Sagrera, que té aproximadament 30.000 habitants, es troba en auge pel que fa a la demanda d'habitatge. Segons les últimes previsions immobiliàries, el districte de Sant Martí emergeix com un dels districtes amb previsions més grans de creixement i dinamisme. Un factor clau que fa preveure la pujada de preus en el lloguer i en la compra d'habitatge és la futura estació de l’AVE a la Sagrera, esmentada anteriorment, així com el reimpuls a la zona del 22@ després d'haver superat la covid-19 i el retorn dels treballadors a les oficines. Fins i tot, no molt lluny de la Sagrera, a Sant Andreu, caracteritzat per ser un barri obrer i dels més "humils", llogar un pis a la zona costa, de mitjana, un 40% més que l'abril de 2023, segons l'Institut Català del Sòl (Incasòl).
Un factor clau que fa preveure la pujada de preus en el lloguer i en la compra d'habitatge és la futura estació de l’AVE a la Sagrera, així com el reimpuls a la zona del 22@
I el més important de tot: quan s'inaugurarà la futura estació? Per a molts és la pregunta del milió, fruit de dècades de retard, reivindicacions i complicacions. Tal com apunta Alberto Alcañiz a les reiterades peticions dels mitjans de comunicació, confessa que encara queda pendent "l'obra arquitectònica" de la mateixa estació. És a dir, la part visible. De moment, compleixen "fites" i a finals del 2024 els trens d'alta velocitat ja passaran per dins de l'estació. S'espera que a finals del 2026 assoleixin tots els serveis ferroviaris previstos i que anys després es condicioni l'estació i es posi en ple servei per al públic. Alguns experts aventuren que es podria inaugurar amb l'entrada de la dècada del 2030, però prefereixen "no mullar-se públicament".