Tot i que hi havia rumors que l’any 2020 no seria el millor econòmicament parlant, el cert és que l’any començava sobre rodes i amb notícies positives des de finals de 2019. En primer lloc, vam tenir el pacte entre els Estats Units i la Xina, que venia forçat per l’any electoral de Donald Trump. Després de moltes converses i negociacions, finalment van aconseguir arribar a un acord mutualment beneficiós. Aquest seria el millor moment de les relacions entre el gran asiàtic i la primera economia del món, però això encara no seria el pitjor per venir.
Per altra banda, Boris Johnson venia de guanyar les eleccions, cosa que foragitava qualsevol incertesa que hi havia hagut sobre les negociacions del Brexit. Tot això va ajudar a què moltes de les borses internacionals se situessin a màxims històrics. Tothom estava de celebració dalt del Titanic, però ningú sabia que s’estava enfonsant. L’escletxa va venir en forma de virus, i a escala mundial: es diu SARS-CoV-2.
Mentre tots miràvem com el virus anava infectant a molta gent a la Xina i els mitjans de comunicació ens informaven com es col·lapsaven els hospitals a la zona de Wuhan, confiàvem que es quedés en relativament pocs casos i algun decés (recordant el SARS original i el MERS). El cert, però, és que mentre miràvem aquestes imatges de la Xina, el virus sembla que ja era a moltes parts del món. Per la mala actuació de la OMS (per un excés de confiança amb la Xina) i dels governs (curiosament, per un excés de confiança amb la OMS) no ens vam adonar que el Titanic s’estava enfonsant fins que teníem l’aigua al coll. Va ser en aquest moment quan vam veure que els sistemes sanitaris podrien arribar a col·lapsar i es va decidir confinar a molts països.
"No ens vam adonar que el Titanic s’estava enfonsant fins que teníem l’aigua al coll"
Veient que aquests confinaments provocarien una crisi que no es podia comparar amb cap anterior, els governs i bancs centrals van engegar la maquinària d’estímuls a l'economia. Això va frenar les caigudes a borsa que s’estaven propagant a nivell mundial. Vam viure una caiguda en un temps rècord. En qüestió de cinc setmanes les borses van caure més d’un 35% (amb algunes excepcions).
Tot i això, els estímuls econòmics no van ajudar a combatre el virus a peu de carrer. La mala gestió del virus va fer que els confinaments s’allarguessin molt. Això va provocar que l’economia quedés molt més ressentida del que inicialment tothom pensava. Amb aquest context, moltes empreses, sobretot les més relacionades amb el turisme, van començar a tenir problemes. El desastre va ser tal que vam arribar a veure el preu del petroli arribar fins als -40 dòlars per barril! (compraves el barril, i te l’enduies amb 40 dòlars de més).
Les primeres empreses a rebre ajudes dels governs van ser les companyies aèries. Per l’alta competitivitat del mercat, aquestes empreses tenen poc marge de beneficis, i una petita baixada als seus ingressos es poden traduir en grans pèrdues. Això no hagués sigut cap problema si no haguessin estat tant endeutades, però no era el cas. Així doncs, van començar les negociacions entre les companyies aèries i els governs, que va acabar en forma de préstecs amb condicions molt bones per les empreses.
Més endavant, amb els plans expansius dels bancs centrals, les ajudes van arribar a moltes més empreses. Entre maig i juny, les economies es van anar reactivant i les dades poc a poc van començar a ser més bones, però encara sense saber les dades del segon trimestre. Per altra banda, durant aquests mesos també vam veure dues empreses de renom baixant les persianes. Wirecard i Hertz.
La primera es va veure involucrada en un frau comptable que portava mesos debatent-se. Finalment, va quedar demostrat que havien inflat els beneficis durant anys anteriors. Si ho pensem una mica, al inventar-nos vendes a nivell comptable inflarem els beneficis de l’empresa, però els diners que hauríem d’haver rebut per la venda no els rebrem (ja que la venda es falsa). Tot això va rebentar amb una auditoria de KPMG en veure que faltaven 2.000 milions d’euros en uns comptes de Filipines on suposadament estaven els diners de les vendes que s’havien inventat.
La fallida d’Hertz, en canvi, no va ser tan dramàtica. Simplement es van quedar sense diners per pagar els seus deutes i es van declarar en fallida. La polèmica en aquest cas va venir quan van plantejar una ampliació de capital després d’haver-se declarat en fallida. Finalment no es va produir, però si hagués estat així el que probablement hagués passat és que els inversors que s’haguessin acollit a l’ampliació de capital s’haurien quedat sense un cèntim després de liquidar l’empresa. Això era perquè els actius de l'empresa no eren prou per pagar els deutes, ni tan sols tenint en compte l’ampliació de capital que havien plantejat. Finalment, però, no es va produir. Tot i que els mercats estan molt bojos sembla que encara hi ha una mica de racionalitat.
D’aquesta manera és com vam tancar el segon trimestre. Amb un virus que ho va capgirar tot, fins i tot l'economia. Tot i així, amb bones perspectives de cara a l’actuació dels governs per frenar el virus, i per consegüent de l’economia. En el següent article farem un resum de com ha anat el tercer trimestre i si s’han anat complint les expectatives econòmiques. Fins llavors...
Ull a la borsa!