Quan el Barça va decidir pagar 18 milions d’euros el 20 de febrer per Martin Braithwaite els culers vam pensar que era un cost massa elevat pel davanter titular de l’últim classificat de La Liga Santander i que a més s’estava debilitant un rival de l’Espanyol en la seva lluita per evadir el descens, el que va fer que les expectatives que vam dipositar en Braithwaite fossin molt baixes per no dir nul·les.
Per aquelles dates ja feia dies que s’havia diagnosticat el primer cas de coronavirus a Espanya (31 de Gener de 2020) tot i que encara no es podia preveure el que s’està vivint actualment, Itàlia encara no havia arribat als 300 casos amb lo qual tothom pensava que el virus passaria sense gaire efecte per Europa tot i que aquesta ja estava avisada del que havia passat a la Xina i el factor exponencial que havia experimentat el virus amb el pas dels dies.
Braithwaite en va tenir prou amb 20 minuts al cap de dos dies per demostrar que els culers ens havíem equivocat amb les expectatives que havíem dipositat en ell, fins al punt que vam passar a demanar la seva titularitat pels següents partits mentre lamentaven que no podia jugar la Champions League.
La covid-19 va començar a avisar de forma contínua però la majoria de la població no va donar-li importància fins que la situació ja s’havia descontrolat a meitats del mes de març. Una part important de la societat, liderada per epidemiòlegs i el conegut grup de gent que opina de tot a Twitter, creient-se especialista en tots els temes ja estava en contra de prohibir les manifestacions del 8M. El govern va decidir no fer cas de la recomanació i va assistir en part. Aquestes s’han acabat convertint en un catalitzador més i no la raó principal del descontrol que ha provocat el virus, ja que durant el 8M ja s’estava arribant a una situació límit amb el què es pot dir que prohibir-les no hauria canviat significativament la situació en la qual ens trobem actualment. Un altre cas clar de que les expectatives generades no sempre es compleixen i no ens hem de deixar guiar per accions passades que no sempre són un bon reflex del que pot passar en un futur.
Al final, el coronavirus ha deixat a tothom tancat a casa seva i als culers sense poder gaudir d’un dels millors fitxatges si es compara amb les expectatives generades en el moment del seu fitxatge dels últims anys.
La pregunta és: En el cas que no es pugui reprendre la temporada pensarem els culers una altre vegada que el fitxatge de Braithwaite és un error tenint en compte que el minut sortiria a gairebé 140.000 euros o que ja és un fet consumat l'ERTO dins del club per poder quadrar els comptes de la temporada degut a la caiguda d’ingressos? O pensarem que hem fitxat al davanter suplent dels pròxims anys veient els escassos davanters que queden a la Masia després de les últimes vendes tot i haver disputat només 130 minuts en 3 partits i no haver anotat cap gol?
Faran aquests fets augmentar els desitjos d'una part de l’aficionat del #BartomeuDimissio? En termes futurs tot fa pensar que sí (#Sialfutur) tot i que haurem d’estar pendents de possibles moviments de l’expresident Joan Laporta. De moment toca cuidar-nos i aquestes preguntes si tot va bé les respondrem més endavant #quedatacasa
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.