• Economia
  • Bretxa de gènere també en la internacionalització

Bretxa de gènere també en la internacionalització

El percentatge de dones emprenedores s'acosta al d'homes, però els condicionants socials, formatius i professionals fan que elles tinguin negocis més petits, amb menys capacitat financera i, en conseqüència, menys ambicions exportadores

La bretxa de gènere és una barrera per a la internacionalització de les empreses dirigides per dones
La bretxa de gènere és una barrera per a la internacionalització de les empreses dirigides per dones
Barcelona
08 de Març de 2019

Si les estadístiques no menteixen, l'emprenedoria és un dels àmbits de l'economia que més s'acosta a la plena igualtat de gènere. Segons l'informe GEM 2017-2018, els emprenedors en fase inicial masculins són el 55,1% del total, pel 44,9% de dones. Però les estadístiques sí que menteixen, almenys en aquest cas. Una mirada més detallada mostra que les emprenedores estan al front dels projectes empresarials de menor mida, tenen més aversió al risc i, per tant, tenen menys opcions de sortir a l'exterior. De fet, el 80% de les empresàries ni tan sols es plantegen la possibilitat d'internacionalitzar el seu negoci. Una situació que té el seu origen en tota mena de causalitats que es van analitzar en la jornada Dona emprenedora i internacionalització, organitzada per Forment del Treball. La bretxa de gènere també arriba a la internacionalització de les empresàries.

 

Segons les expertes, una de les grans dificultats per analitzar les diferències de gènere en la internacionalització dels negocis és la manca d'estadístiques diferenciades disponibles, però l'anàlisi de dades genèriques permet extreure primeres conclusions. "Sabem que el 80% dels béns importats i exportats al món pertanyen al món industrial, i la majoria tenen un component tecnològic altíssim", explica la directora general de Comerç i Inversions del Ministeri d'Indústria, María Paz Ramos. Un sector en què les dones estan clarament infrarepresentades. De fet, en l'actualitat les dones només representen el 13% dels estudiants en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

 

El 80% de les exportacions mundials són de productes del món industrial, un sector on les dones estan clarament infrarepresentades

"Les startups tecnològiques solen ser les empreses que acaben internacionalitzant els seus productes i hi ha molt poca presència de dones emprenedores en aquest sector", analitza la presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans de Foment del Treball, María Ángeles Tejada. La presidenta de la Comissió d'Igualtat de Foment, Francina Valls, identifica algunes de les causes d'aquesta manca de dones interessades en les carreres STEM. "Existeixen tota mena de condicionants i barreres socials que comencen en l'educació escolar, on s'estableixen els rols i els gustos dels nens i nenes, pel que necessitem sistematitzar nous sistemes formatius que ensenyin que tots podem fer tota classe de treballs".

Les professionals coincideixen en apuntar a l'entrada de les dones en empreses STEM com la millor forma de trencar la barrera de gènere en la internacionalització, però hi ha més camins que el tecnològic per sortir a l'exterior. "Es pot exportar tota mena de productes i serveis si hi ha atreviment, dedicació, esforç i, per descomptat, capacitat per moure's, i hi ha moltes dones que renuncien a projectes internacionals per aquest simple fet", recorda Tejada, que reclama una "igualtat d'oportunitats, esforç i dedicació per a garantir el progrés en les carreres professionals de les dones".

El paper de les xarxes de suport femenines

Coincideix en el diagnòstic la secretària general de la Federació d'Associacions d'Empresàries del Mediterrani (Afaemme), Beatriz Fernández. "Als homes se'ls suposa aquest esperit emprenedor, però les dones ens sentim soles quan ho fem, i això s'explica pel rol històric que se'ns atribueix, que ens limita a l'hora d'emprendre i d'internacionalitzar els nostres negocis". En aquest sentit, Fernández reivindica la creació de xarxes de suport entre dones empresàries. "El networking serveix per posar-nos en contacte, establir aliances i, sobretot, guanyar aquesta seguretat que molts cops ens manca".

Fernández: "Als homes se'ls suposa aquest esperit emprenedor, però les dones ens sentim soles quan ho fem"

L'empresària considera vital aquesta confiança per donar passes necessàries a l'hora de sortir a l'exterior. "Les empreses de les dones són més petites que les dels homes, tenen més aversió al risc i menys accés al finançament; si a la por de demanar crèdit hi sumem el fet que les entitats confien menys en les dones a l'hora d'aportar grans quantitats entrem en un cercle molt negatiu que hem de trencar".

El debat sobre la discriminació positiva

A més de l'educació, les carreres escollides i els condicionants de gènere a l'hora de créixer, les expertes apunten un últim element clau a l'hora de crear projectes amb aspiracions internacionals. "Un determinant important perquè les emprenedores portin els seus negocis a l'exterior és haver ocupat prèviament llocs de responsabilitat en empreses amb presència internacional i, per aconseguir-ho, cal que hi hagi possibilitats de promoció en aquestes organitzacions", indica Tejada, que considera que els homes "es mouen com un lobby per donar-se a conèixer i ocupar aquestes posicions, mentre que les dones hem estat invisibles molts anys".

Una de les mesures correctores més populars per aconseguir la igualtat de gènere en llocs de responsabilitat és la discriminació positiva. "Els meus dubtes sobre aquest tipus de polítiques es van acabar quan vaig conèixer una emprenedora americana, negra i dona. Sense discriminació positiva, els afroamericans mai haurien arribat a posicions de responsabilitat mínima", argumenta Ramos.

Valls, en canvi, manifesta els seus dubtes i advoca per treballar per fer-se visibles dins de les organitzacions. "Em molestaria arribar a un lloc de responsabilitat pel simple fet de ser dona, pel que crec que ens hem de preguntar per què no arribem a certes posicions si no ens falta cap capacitat; per què no ens veuen i solucionar-ho".

Comparteix la visió Tejada, que posa com a exemple de suposada manca d'esforç per visualitzar-se de les dones empresàries l'ínfima presència femenina en els programes d'internacionalització existents. "Abans de pensar en ofertes empresarials i d'exportació propis per a dones hauríem de plantejar-nos per què no utilitzem els que ja existeixen".

Li dóna la rèplica Fernández, que creu que són els mateixos estereotips i barreres mentals creades socialment les que aparten les dones d'aquestes oportunitats. "Cal crear associacions i programes de tota mena per a dones per conscienciar, trencar tòpics, arribar a la paritat i després, tant de bo, desmuntar-les".